Resultats de la cerca

Estudià a Roma amb O Bartolini i posteriorment ho feu amb Vinceslao Persichini a l’Acadèmia de Santa Cecília de la capital italiana El 1897 debutà a Piacenza en el paper de Valentine de Faust Després d’actuar a diversos teatres europeus, el 1905 es presentà a Santiago de Xile, on guanyà celebritat, la qual cosa li permeté ser una estrella al Colón de Buenos Aires 1906-10, a Bucarest 1907 i a Viena 1909 Posteriorment cantà amb èxit a la Scala de Milà, Londres, París i Brusselles El 1915 debutà al Metropolitan de Nova York amb El barber de Sevilla , i un any després hi estrenà Goyescas d’E…

Realitzà estudis d’harmonia, història de la música, piano i solfeig al Conservatori Superior de Música de València, on obtingué els premis extraordinaris de les dues darreres matèries Pensionat per la Diputació de la ciutat, completà la seva formació musical a París De retorn a València feu compatibles els concerts, com a solista o bé interpretant música de cambra amb el violinista Juan Alós, amb la docència a l’esmentat conservatori, on es feu càrrec de la càtedra de piano des del 1940 fins que es jubilà, el 1984 En aquest centre, que dirigí en 1963-66, ensenyà a més música de cambra i fundà…

Per les notables aptituds musicals que demostrà ja des de petit, fou enviat a Mòdena a estudiar amb el castrat Caironi, primer, i, després, amb el tenor Albuzzi El 1765 anà a Milà per perfeccionar-se amb GA Fioroni mestre de capella del Duomo i el 1773 debutà a Roma en una òpera de P Anfossi El 1778 interpretà el seu primer paper com a protagonista, al Teatre San Carlo de Nàpols, i a partir d’aquest moment inicià una carrera triomfal a les principals ciutats europees com a especialista en el repertori patètic Del 1788 al 1790 residí a Londres, on obtingué un gran èxit en el paper…

Membre de l’escolania de la catedral de Barcelona, estudià piano amb J Vinyas i orgue i composició amb el seu oncle J Marraco i D Mas i Serracant Fou nomenat organista 1895 i mestre de capella 1907 de l’església de Sant Agustí de Barcelona Del 1923 al 1957 dirigí la capella de la catedral de la mateixa ciutat Fou censor de l’Asociación Ceciliana Española i vocal de la Comisión Diocesana de Música Religiosa Collaborà en diverses antologies, entre d’altres l' Antología Orgánica Práctica de P N Otaño i en les publicades a París per l’Abbé J Joubert Com a compositor conreà tots els gèneres i les…

Vida Realitzà els estudis de piano, orgue i composició amb S Giner Fundà la Biblioteca Musical Valenciana i durant els anys 1910-25 exercí com a director del Conservatori de València És autor de llibres pedagògics, entre els quals cal destacar Curso elemental de piano , Elementos de solfeo i Teoría general del solfeo en forma de diálogo Escriví les tres sarsueles El tío Sapo , Los dos esclavos i Navegación submarina , i la simfonia Corina És autor del Motet a Sant Vicent Ferrer , Himno a Santa Cecilia , dues misses i la marxa triomfal religiosa Gloria a España Bibliografia…

Al segle XIX la Simfonia núm 3 , 'Heroica' de Beethoven va ser el paradigma de la música heroica La seva influència és clara, tant en obres simfòniques les terceres simfonies de R Schumann i J Brahms, com en obres dramàtiques el tractament musical del personatge de Sigfrid a la Tetralogia wagneriana i també en obres orquestrals però manifestament programàtiques Una vida d’heroi , de Richard Strauss La vida d’un heroi pot incloure situacions molt diferents, per la qual cosa en la música considerada heroica es pot trobar des de l’exaltació triomfal per exemple, l’inici de l’…

Normalment el metre de les marxes és binari, tot i que també n’hi ha molts exemples en metre ternari Les frases són regulars, i l’estructura formal amb més tradició és com la del minuet, amb un o més trios de caràcter més melòdic És en la música militar on la marxa ha tingut el seu principal camp de desenvolupament Molt probablement els orígens de la marxa militar es troben en els ritmes de tambor que, al principi del segle XVI, identificaven els diferents exèrcits europeus Les primeres bandes militars aparegueren a la segona meitat del segle XVII, molt condicionades musicalment per les…

Vida Estudià a la Universitat de Leipzig entre els anys 1738 i 1741 i fou deixeble de JS Bach El 1741 estudià a Berlín amb JJ Quantz, flautista de la cort de Frederic el Gran El 1751, arran de l’èxit d' Il filosofo convinto in amore , fou nomenat compositor de la cort de Prússia Aquell mateix any es casà amb una soprano de la companyia de la cort, Benedetta Emilia Molteni A la mort de CH Graun, l’any 1759, assumí les funcions de director de l’òpera reial, en un moment en què la guerra dels Set Anys perjudicava les activitats operístiques de la cort La part més important de la seva obra com a…

És anomenat també símbol de fe Es tracta d’una fórmula prolixa i alhora concisa sobre la doctrina trinitària tal com fou expressada per les esglésies primitives i formulada pels concilis de Nicea 325 i Constantinoble 381 Part integrant de la litúrgia baptismal, al segle V entrà a formar part de la celebració eucarística a Orient a Occident aparegué primer en la litúrgia visigòtica concili III de Toledo, 589 i no s’incorporà a la romana fins al segle XI De les sis melodies gregorianes conservades en el gradual on no formen part de l' ordinari de la missa, la segona, la cinquena i la sisena són…

El terme ’cíclic’ fa referència no tant a una forma en concret com a un principi o procediment compositiu que pretén dotar de continuïtat orgànica una obra, tot i estar dividida en diferents moviments, mitjançant les connexions temàtiques El fenomen cíclic ja es pot apreciar en les misses anomenades per aquest motiu ’cícliques' dels segles XV i XVI Aquestes utilitzaren o bé un mateix cantus firmus per a tots els números Missa L’homme armé super voces musicales , de Josquin Des Prés, o bé un mateix motiu musical o motto per al començament de cada secció Missa Se la face ay pale , de Dufay…