Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals a Bocairent, amb Francesc Miralles Després, per tal de perfeccionar-se, anà a València, on fou deixeble de Just Fuster, Pasqual Pérez i Josep Piquezar En acabar la seva formació es traslladà a Madrid, on està documentat com a director d'orquestra d’alguns dels teatres lírics de la ciutat El 1880, de retorn a València, ingressà com a professor del conservatori i emprengué una important tasca en l’organització d’orquestres Dirigí la Societat de Concerts Artístico-musical, també anomenada Societat de Concerts de València, una destacada orquestra valenciana constituïda…

Es formà musicalment al monestir de Montserrat, on al gener del 1730 prengué l’hàbit de monjo Fou organista del cenobi benedictí quan n’era mestre de capella Benet Esteve i mentre Antoni Soler i Benet Julià hi rebien la seva formació musical El 2 d’abril de 1735, data de la inauguració de l’orgue del presbiteri -construït per Antoni Boscà el 1734-, és probable que acompanyés la Salve que Esteve havia escrit per a l’ocasió Segons B Saldoni, Benet Valls fou un excellent i apreciat organista

Compaginà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona amb els de música al Conservatori del Liceu Posteriorment estudià composició amb JA de Donostia Membre fundador del Cercle Manuel de Falla , de Barcelona, impartí classes de música en els cursos per a estrangers de la Universitat de Barcelona A més, fou professor de música a l’escena de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual Fou un prolífic assagista i conferenciant sobre temes musicals, i publicà nombrosos articles i critiques en la premsa local i estrangera, i exercí la crítica musical en Ràdio Barcelona,  Serra d’Or ,  Diario de…

Vida No es tenen notícies documentals de la seva primera formació musical, bé que, segons alguns biògrafs, pogué tenir lloc a Santa Maria del Mar de Barcelona, amb el mestre Miquel Rosquelles El 17 de desembre de 1696 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Barcelona a títol de coadjutor, atès que encara vivia el seu titular jubilat, Joan Barter en el document s’esmenta Valls com a mestre de Santa Maria del Mar, d’on havia estat nomenat, segons Baldelló, el 13 de febrer del mateix any A la mort de Barter, el 5 de desembre de 1706, accedí a la categoria de mestre titular, càrrec que…

Gerent de l’empresa d’arts gràfiques Romanyà/Valls, la seva afició per la música la portà el 1988 a organitzar concerts domèstics amb els quals intentava donar a conèixer joves intèrprets catalans no tan sols al públic sinó també als organitzadors de cicles de concerts La bona acollida d’aquests concerts fou l’origen de la primera convocatòria el 1990 del "Concurs Paper de Música de Capellades", que fou un reclam per a músics de tot Europa Poc després inicià la construcció de la Sala Paper de Música a Capellades, inaugurada a l’octubre del 1991 Sempre interessada a donar suport a…

Fou el més gran dels germans Plasència i Valls —Joan Baptista i Marià —, també músics A vuit anys ingressà al Collegi del Corpus Christi de València Allí fou infant de cor i tingué com a mestres A Montesinos, J Morata i A Lureta Amb poc més de vint anys, inicià la seva carrera com a organista, tasca que exercí en diverses esglésies de la capital valenciana Fou organista a Sant Esteve i, des del 1844, a Sant Bartomeu El 1861 passà a ésser organista de l’església de Sant Martí, també a València El 1875, quan morí el seu germà Marià —també mestre de capella i autor de música religiosa—, Lambert…

Vida Inicià els estudis musicals a l’Orfeó Català amb J Salvat i els prosseguí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià solfeig amb Lluís Millet , violoncel amb J Soler i harmonia amb  Enric Morera   El 1924, per defugir el servei militar, es traslladà a París, on continuà els estudis de composició a la Schola Cantorum amb Albert Roussel i Vincent d'Indy , mentre es guanyava la vida com a violoncellista En establir-se la Segona República, Josep Carner fou nomenat cònsol a Le Havre i oferí a Valls el càrrec de vicecònsol Durant la Guerra Civil tornà a Espanya per lluitar al…

Estudià contrabaix amb Casimir Viñas i F Montfort Durant una temporada visqué a Buenos Aires, on continuà la seva formació amb J Xirau, mestre de capella de la catedral El 1892 tornà a Barcelona, ciutat on s’installà definitivament Tocà el contrabaix en moltes orquestres de la Barcelona de l’època i fou habitualment contrabaixista de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu També exercí una activitat pedagògica important i arribà a escriure un mètode de contrabaix És autor de tres fantasies per a orquestra, l’obra orquestral Idilio campestre , dos concerts per a contrabaix i orquestra, Danza…

Es formà a l’Escolania de Montserrat i al Conservatori del Liceu Fou membre del Sextet Beethoven Dirigí alguns festivals dels cors de Clavé, i el 1900 es convertí en el primer director que tingué l’Orfeó de Sants També dirigí l’Orfeó Reusenc, des del 1918 fins que es retirà el 1957, i la banda del Centre de Lectura de Reus Compongué obres per a cors i arranjaments de cançons populars Fou premiat el 1917 en el concurs que convocà l’Orfeó Gracienc

Estudià composició amb JB Pastor, i orgue probablement amb JM Úbeda S’inicià com a director de la Banda Provincial de València i, més endavant, com a concertador i organista del Teatro Real de Madrid Després es traslladà a Barcelona, on fou mestre de capella i organista de la capella de Sant Josep Oriol i on també dirigí la Sala Aeolian dedicada a actes culturals i concerts Escriví música de cambra, música religiosa, sardanes, música per a cinema i, sobretot, sarsueles Amb aquest darrer gènere feu una contribució important al teatre líric català, amb obres com La legió d’honor 1930, L’àliga…