Resultats de la cerca

Durant l’extraordinari desenvolupament de la música popular als Estats Units es compongueren una gran quantitat de peces, i la demanda que assoliren les més populars generà la producció de versions El versionisme ha permès adaptar el material als múltiples àmbits d’actualització musical S’han escrit versions per a formacions més reduïdes, s’ha passat a instrumental material d’origen vocal, i en els contextos jazzístics s’han parafrasejat les melodies i s’ha improvisat sobre les seqüències harmòniques El repertori de la majoria dels estils jazzístics és constituït tant de peces compostes pels…

La inversió, també anomenada ' inversus ', s’utilitza principalment en contextos imitatius com ara el cànon o la fuga, sense que això exclogui la seva presència en contextos homofònics Brahms Simfonia núm 1 , opus 68, III, Un poco Allegretto e grazioso , compàs 1 i següents, clarinet La inversió suposa, per exemple en una fuga, un recurs de variació que permet una certa renovació del material així com la possibilitat de noves combinacions temàtiques També es pot combinar contrapuntísticament un tram melòdic amb la seva inversió JS Bach El clavicèmbal ben temprat , vol 1, fuga VI, BWV 851,…

Moviment contrari exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises L’ús del moviment contrari es considera un dels recursos més importants per tal d’aconseguir la independència melòdica de les diferents veus que componen un contrapunt D’altra banda, el moviment contrari, a diferència dels moviments directe i oblic, no és objecte de cap restricció per part de la teoria harmònica També es denomina ’per moviment contrari’ la versió d’un tram melòdic produïda de resultes d’invertir la direcció dels intervals així, si la versió inicial havia efectuat una 2a asc i una 5a des, la…

Aquest tipus de fuga, que data del segle XVI, també rebé els noms de fuga contrària i per arsin et thesin , locució que normalment té un altre sentit arsi/tesi La contrafuga no és gaire freqüent, tot i que es poden citar, entre altres exemples, el Contrapunctus núm 5 de L’art de la fuga , BWV 1080, de JS Bach, o la Fuga per a orgue en la bemoll m , de J Brahms J Brahms Fuga per a orgue en la bemoll m © Fototecacat/ Jesús Alises

JS Bach El clavicèmbal ben temprat , volum II, fuga VIII, BWV 877 © Fototecacat/ Jesús Alises La referència al mirall respon al fet que, si se situa un mirall per sota d’un tram melòdic, el que es reflecteix és la seva versió per moviment contrari de la mateixa manera, si se situa el mirall al final d’un tram melòdic, el que es reflecteix és la retrogradació d’aquest L’expressió imitació per mirall s’utilitza per a designar la combinació simultània ja que pròpiament no és una imitació d’un tram melòdic amb la seva versió per moviment contrari ex 1, soprano i tenor,…

Són especialment importants les paràfrasis de l’Església d’Escòcia, conegudes sovint amb el nom de Paràfrasis Escoceses L’edició del 1575 del Salteri escocès ja en contenia algunes El seu ús s’incrementà al llarg del segle XVII, i al segle XIX acabà caient pràcticament en desús Les edicions actuals, però, encara en contenen algunes

Fou alumne de Dionys Weber al Conservatori de Praga Des del 1822 fins a la seva mort exercí el càrrec de mestre de capella del príncep de Fürstenberg a la ciutat de Donaueschingen De la seva producció destaquen les òperes Prinzessin Christine von Wolfenburg 1829 i Blanda, die silberne Birke 1847, tres quartets de corda, set simfonies i deu misses En el seu temps, les seves obres gaudiren d’una gran fama i estimació per tot Europa La seva peça vocal Das deutsche Lied romangué en el repertori de les corals alemanyes fins ben avançat el segle XX

Fou creada de manera casual per Jaume Sisa, Gato Pérez, Albert Batista, Manel Joseph, Pere Riera i Xavier Mariscal en ocasió d’una única actuació al local Zeleste del carrer de l’Argenteria de Barcelona llavors anomenat Platería , del qual prengué el nom Amb un repertori format sobretot per gèneres ballables antillans bolero, salsa, rumba, etc, el seu èxit la portà a convertir-se en formació estable, liderada pel seu vocalista Manel Joseph, únic membre integrant de la banda al llarg de tota la seva existència Per aquesta formació de ball passaren molts músics catalans, com Jordi Farràs, Toni…

Vida Estudià al Conservatori de València amb J Cortès, P Sosa i E López-Chavarri Més tard es traslladà a París, on estudià direcció, musicologia i pedagogia i fou alumne de Charles Koechlin 1924-26, Maurice Ravel 1928-29 i Albert Bertelin 1930-32 De nou a València, dirigí diverses bandes i fundà l’Orquestra Pro-Arte, formació de cambra de la qual fou també director Així mateix, es posà al capdavant d’altres orquestres i cors de València i de l’Estat, amb els quals estrenà les seves obres Entre les formacions que dirigí cal esmentar l’Orquestra Clàssica de Madrid i la Simfònica de la mateixa…

Estudià cant amb I Jessner i debutà amb el paper de Mimì La bohème a Toronto amb la companyia de l’Òpera del Canadà 1958 Un any després guanyà el premi del Metropolitan de Nova York, fet que li permeté debutar en aquest teatre, on aparegué en temporades successives Ha estat convidada a cantar a Atenes, Munic, Hamburg, París, Salzburg i Moscou El 1979 protagonitzà l’estrena a París de la versió acabada per F Cerha de Lulu , d’A Berg, sota la direcció de P Boulez L’any 1983 protagonitzà la versió cinematogràfica de La Traviata dirigida per F Zeffirelli També ha…