Resultats de la cerca

Vida S’inicià en el món de la dansa, però un accident feu que hagués d’abandonar la carrera de ballarina Conscient de les limitacions físiques de la seva filla, la seva mare la introduí en el món del cant, i inicià els estudis musicals a Buenos Aires amb A Wolken Posteriorment estudià a Roma amb E Ghibaudo, a París amb P Bernac i a Barcelona amb Conxita Badia i Dolors Frau L’any 1965 guanyà el premi a la millor mezzosoprano del Concurs Internacional de París Es distingí per les seves interpretacions en el camp de l’òpera clàssica i, sobretot, en el gènere de l’oratori Amb el seu marit, el…

Estudià a Madrid i posteriorment anà a Pàdua a perfeccionar el seu estil El 1919 cantà en la companyia del Teatre Victòria de Barcelona, i durant prop de trenta anys actuà en nombrosos teatres d’Europa i Amèrica En retirar-se dels escenaris es dedicà a la docència, primer a Barcelona i Sant Petersburg, i després a Buenos Aires i Tucumán, ciutat on fundà una acadèmia juntament amb Joan Goula Fou autor de l’obra Método para la impostación de la voz

Els grecs anomenaven les notes amb els noms de les cordes dels seus instruments Paraules com dicord, tricord o tetracord, que originalment es referien a instruments de dues, tres o quatre cordes respectivament, passaren a referir-se a fragments d’escala de dos, tres o quatre notes Aquest ús de corda es mantenia encara al segle XVIII A Eiximeno, 1774 " Queriendo mejorar el sistema de Guido, los ultramontanos añadieron al solfeo la sílaba Si para distinguir y entonar la séptima cuerda ", i fins i tot ben entrat el segle XIX, com recull Fernando Palatín en el seu Diccionario de música 1818 "…

Educat musicalment amb els mestres J Hincapié i E Murillo, el 1912 ingressà a la Banda Militar de Barranquilla, formació on aprengué a tocar el clarinet El 1918 entrà a l’Escola de Belles Arts de Medellín, on fou deixeble del compositor Gonzalo Vidal A partir del 1935 actuà com a cantant en diferents emissores de ràdio de Bogotà, entre les quals hi ha La Voz de Colombia o Radio Nacional El 1939 es traslladà a Nova York, on romangué fins el 1951 i on enregistrà diversos discos per a Columbia i RCA Victor Les seves obres formen part del repertori popular de ball Cal esmentar-ne les…

S’inicià en la música a l’Escolania de la basílica de la Mercè de Barcelona amb el mestre J Cassadó Posteriorment estudià piano amb E Granados i es traslladà a París, on fou deixeble de V Mustel harmònium i M García cant A partir del 1900 fou sotsdirector de la Capella Catalana Deu anys després emigrà amb la seva esposa, Carme Carbonell, a Buenos Aires, on fundà una important escola de cant De retorn a Barcelona, el 1917, impulsà una acadèmia de cant En el catàleg de la seva producció figuren obres religioses i líriques, entre les quals cal destacar la Missa de Rèquiem i la sarsuela La bohème…

Cursà els seus estudis al Conservatori de València i després els amplià a Barcelona Fou catedràtic de contrapunt i fuga al conservatori de la seva ciutat natal i dirigí el Cor del Centre Catòlic de Santa Madrona a Barcelona Portà a terme la seva activitat com a crític musical en el diari "La Voz de Valencia", el "Diario de Valencia y Levante" i la "Revista Musical Catalana" Compongué obres per a orquestra Concert en si menor per a piano i orquestra , Tres paisatges de Llevant i Tres peces per a orquestra de corda , lieder per a veu i piano, algunes obres de caràcter religiós i,…

Estudià amb els mestres C Marcolli i M Drago Participà en el cor de l’orquestra del Teatro Colón i es formà a l’Instituto Di Tella L’any 1967 es convertí en el director del Teatro Argentino de La Plata, activitat que realitzà en altres ciutats Ha actuat en països europeus i llatinoamericans Fou director titular de l’Orquestra Simfònica Nacional de Bolívia l’any 1978 També dirigí l’Orquestra del Teatro Colón i, durant els períodes 1989-91 i 1993-98, fou director artístic del Teatro Argentino de La Plata Ha estat distingit com el millor director d’orquestra per l’Asociación de Críticos…

Inicià estudis amb el mestre Martí, i els continuà amb Ll Millet i JB Pellicer Fou alumne d’A Nicolau harmonia, J Lamote de Grignon composició i JB Lambert orgue El 1915 dirigí el Cercle Musical Bohemi Fundador de l’Orfeó Núria i secretari de la Germanor dels Orfeons de Catalunya, es distingí com a pianista de repertori de diferents cantants catalanes de l’època, com Conchita Callao, Pilar Rufí o Mercè Plantada El 1925 sà de la direcció dels concerts Catalònia Exercí la crítica musical en diferents publicacions barcelonines i estrangeres És autor de música de cambra i incidental i d’obres per…

Començà els estudis musicals amb el seu pare, F Salgado, i els continuà al Conservatori Nacional de Música de Quito El 1913 s’inicià en l’estudi de la composició amb el seu progenitor, i el 1934 debutà com a professor en aquella institució Poc després compongué per primera vegada música dodecafònica Sanjuanito futurista, Microdanza para piano 1944 Fou director del Grupo de Cámara Voz Andes, del conjunt simfònic de la Casa de la Cultura Ecuatoriana i de l’orquestra i el cor del conservatori, a més de director d’aquest centre Crític musical en el diari "El Comercio" i en la revista…

És un terme completament en desús actualment, però al segle XIX i a la primera meitat del segle XX fou molt més emprat que el d’organologia En aquest sentit, Felip Pedrell Organografía musical antigua española , 1901 diu que " no tan usada como la voz organografía, aceptan otros musicógrafos la palabra organología " L’ús que Pedrell fa de la paraula musicógrafo mostra, a més, que el mateix dilema existent entre organografia i organologia es donava -simultàniament- entre altres termes de construcció similar, com musicologia i musicografia, musicòleg i mú sicògraf, etc no cal dir…