Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Eduard Ragasol i Sarrà
Cinematografia
Empresari.
Vida Advocat i membre d’Acció Catalana Republicana ACR, fou diputat a Corts i sotssecretari de Justícia de la Generalitat, al costat de Pere Bosch i Gimpera S’exilià a París, on el 1945 edità llibres en català El 1947 s’installà a Mèxic i feu de representant de productores i distribuïdores de films francesos, i també d’altres companyies Administrador gerent del cine Prado de la capital mexicana, promocionà el cinema europeu, en particular el francès També fou president gerent del cine París
Ramon Masats i Tartera
Fotografia
Cinematografia
Fotògraf i director de cinema.
Prestigiós fotògraf professional des del 1956, es traslladà a Madrid, on realitzà exposicions i publicà llibres fotogràfics i reportatges en revistes com Gaceta Ilustrada , Paris-Match , Panorama i Observer , i també per al departament de publicitat de la productora de Samuel Bronston i la Secretaria de Turisme, pels quals rebé diversos guardons nacionals i internacionals El 1965 s’inicià com a director de curts documentals, un dels quals, El que enseña 1965, fou premiat en el Certamen de Bilbao i participà en el de Tours El 1970 dirigí el seu únic llarg, Topical Spanish , un musical pop…
,
Josep Masana i Fargas
Cinematografia
Exhibidor i fotògraf.
Afeccionat des de molt jove al cinema i la fotografia, començà organitzant vetllades cinematogràfiques al cine Alhambra de la seva ciutat Després de muntar sessions en diversos locals de Mollet, Caldes de Montbui, la Garriga i Sant Feliu de Codines, el 1921 obrí a Barcelona una galeria fotogràfica Aquest local fou també la seu de l’Oficina d’Informació Cinematogràfica, de la qual fou director gerent, i Ramon Jené en fou l’administrador Ambdós editaren el "Boletín de Información Cinematográfica" 1922-26, en el qual J Masana escriví retrats d’algunes de les figures del món de l’…
Bibliografia general del romà al romànic (A-B)
Abad, L 1982 La pintura romana en España , Sevilla Abadal i de Vinyals, Ramon d’ 1949 La batalla del adopcionismo en la desintegración de la iglesia visigoda , discurs llegit en la seva entrada a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, el 18 de desembre de 1949, Barcelona Abadal i de Vinyals, Ramon d’ 1969 Dels visigots als catalans , vol I Edicions 62, Barcelona Abásolo, JA, Cortés, J i Pérez, F 1996 Sobre algunas guarniciones de cinturón tardorromanas de presumible carácter militar , dins “Spania Estudis d’antiguitat tardana oferts en homenatge al professor Pere de Palol i Salellas”,…
Arqueologia funerària de les valls del Llobregat i del Besòs
Actualment, podem distingir, ai territori de les valls del Llobregat i del Besòs, dues pràctiques funeràries diferenciades, les quals coexistiran durant tot el període d’una banda, l’enterrament a redós d’un edifici religiós i, de l’altra, l’enterrament, en espais funeraris aïllats, formant petites necròpolis amb agrupacions de tombes Necròpolis en relació amb una església Fases IA i IB de l’església i necròpoli de Sant Menna Sentmenat, datables entre els segles V i VIII J Roig Ara com ara, al territori estudiat només coneixem pocs casos, constatats arqueològicament de necròpolis associades a…
El poblament rural i urbà dels temps carolingis
Un país de frontera Vista aèria del conjunt d’Olèrdola, gran recinte fortificat de l’alta edat mitjana ECSA - d Todó Per a entendre les característiques que tenia el poblament als comtats de la Catalunya carolíngia al llarg dels darrers segles del primer millenni hem de tenir presents uns quants aspectes El primer és l’existència d’una frontera amb el món musulmà La proximitat de la marca —com l’anomenen els documents de l’època— afectà totes les comarques catalanes, des de les conques i les valls pirinenques, on es refugiava la gent, fins a les contrades mig despoblades, que hom considerava…
La moneda de l’antiguitat tardana
La circulació monetària en l’època romana tardana segles III-V La crisi del segle III en els dipòsits i en les troballes monetàries Mapa de les troballes de monedes visigòtiques de Catalunya T Marot La situació política i econòmica de l’Imperi i els esdeveniments relacionats amb les invasions germàniques converteixen la segona meitat del segle III en un dels períodes que han suscitat més estudis en referència a Hispània Molts d’aquests estudis han utilitzat els dipòsits monetaris datats al voltant d’aquesta cronologia per a justificar l’impacte de les ràtzies franques i alamanes en el nostre…
Arqueologia funerària
“ he arribal a l’edat en què la vida, per a qualsevol home, és una derrota acceptada Dir que els meus dies estan comptats no té sentit així ha estat sempre així és per a tothom ” Margarite Yourcenar, Memòries d’Adrià El significat de la mort a l'Antiguitat tardana La mort és un dels tràngols més difícils que ha de passar l’home Tota la seva existència es desenvolupa entre la indissoluble polaritat de vida i mort que es fonamenta en una consciència religiosa universal, almenys en el nostre univers, segons la qual la natura humana es compon d’un cos material i una altra entitat immaterial l’…
Les ciutats i l’urbanisme a l’antiguitat tardana
Vista aèria de la part alta de la ciutat de Tarragona, que correspon a l’àmbit del recinte de culte imperial, el fòrum provincial i el circ de la ciutat romana ECSA - J Todó Parlar de la ciutat romana tardana al nord-est peninsular significa, d’entrada, situar-se en un debat que afecta tot l’àmbit occidental de l’Imperi i que oscilla entre dues posicions ideològiques enfrontades D’una banda, la que defineix el final del món romà antic com una autèntica ruïna, tal com assenyala A Carandini, que afirma que “la catastrofe del mondo antico non è una ideologia ma un fatto ” Carandini, 1993, o, en…
El territori i el món rural
El fet d’intentar abordar l’estudi del món rural a Catalunya durant els, fins ara, segles foscos de l’antiguitat tardana IV-VII, i únicament a partir de l’arqueologia, pot semblar una tasca arriscada en restar fora del discurs historic dels esdeveniments Però en les ultimes dècades del segle XX s’han produït tot un seguit de novetats pel que fa a les fonts i a la metodologia, que han fet valorar amb altres ulls esdeveniments i conceptes de la historiografia tradicional En primer lloc, la publicació del repertori de les ceràmiques nord-africanes, orientals i narboneses, la qual cosa ha permès…