Resultats de la cerca

Vida Llicenciat en medicina el 1949, compaginà l’exercici professional de l’oftalmologia amb una intensa activitat dramatúrgica És autor d’una prolífica trajectòria en castellà amb obres com ara la comèdia Mamá sonríe 1948 i Motor en marcha 1964, premi Ciutat de Barcelona, amb l’excepció de La gran aventura 1961, en català Algunes de les seves peces han superat el centenar de representacions i una part substancial de la seva producció ha estat adaptada a la televisió i el cinema Per exemple, León Klimovsky dirigí el 1971 La casa de las chivas 1968, premi de la Crítica de Madrid…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1973 de Joan Marsé GUIÓ V Aranda FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Rossell, Antoni Belart ambientador MUNTATGE Teresa Font MÚSICA José Nieto SO Licio Marcos de Oliveira INTERPRETACIÓ Victoria Abril Menchu/Ramona/Aurora Nin, Jorge Sanz Java, Antonio Banderas Marcos, Javier Gurruchaga Conrado, Guillermo Montesinos Fusam, Ferran Rañé Taylor, Lluís Homar Palau, Joan Miralles Nadal, Carlos Tristancho Sendra, Juan Diego Botto…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films RB Barcelona per a Exclusivas Floralva ARGUMENT I REFERENT LITERARI L’obra homònima de Manuel de Falla i Gregorio Martínez Sierra GUIÓ José Antonio Medrano, José Caballero Bonald, FRovira Beleta FOTOGRAFIA Gabor Pogani Eastmancolor, Techniscope MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Versió lliure de l’obra de M de Falla i GMartínez Sierra, adaptada per Ernesto Halffter SO ACárdenas INTERPRETACIÓ Antonio Gades Antonio, La Polaca Candela, Rafael de Córdova Diego, Morucha Lucía, Nuria Torray Soledad, José Manuel Martín Lorenzo, Fernando Sánchez Polack el pare…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1858 de Víctor Balaguer GUIÓ AMarro, Ricard de Baños FOTOGRAFIA Ramon de Baños blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Cecilio Rodríguez de la Vega Don Joan de Serrallonga, Maria Dolors Puchol Doña Joana de Torrellas ESTRENA Barcelona, 17091910, Madrid, 07091911 Sinopsi Durant el segle XVII, a les Guilleries, dos bàndols s’enfronten acarnissadament el grup capitanejat per Don Carles de Torrellas, que defensa els privilegis nobiliaris, i l’escamot de proscrits encapçalats pel Fadrí de Sau Un dia torna a Catalunya,…

Vida Fill de l’escultor Enric Clarasó i Daudí 1857 - 1941, es llicencià en dret i filosofia i lletres abans d’iniciar una prolífica trajectòria periodística i literària El 1946 publicà l’assaig El arte de perder el tiempo , en què parla del cinema com una de les grans distraccions Collaborà en "La Vanguardia Española" durant més de trenta anys, i fou guardonat amb el premi Crexell per la novella inèdita Francis de Cer Publicà indistintament en català Un camí , 1956 Un benestar semblant , 1957 L’altra ciutat , 1968 i en castellà El río crece , premi Ciutat de Barcelona 1961, i també escriví…

Vida Compaginà els estudis de magisteri i filosofia i lletres amb l’afició teatral i literària, que manifestà com a autor de les obres Sin la sonrisa de Dios 1949 –adaptada a la pantalla per Juli Salvador el 1955– i Estación de servicio 1951 Guionista, a partir del 1954, de la productora IFISA, d’Ignasi F Iquino, alternà aquesta activitat amb esporàdiques incursions com a realitzador Manos sucias 1956, Un mundo para mí 1959 i Vivir un largo invierno 1963 El 1960 fundà, conjuntament amb el seu cap de producció, Valentí Sallent i Monés, Ja-Va, PC, firma responsable de la…

Vida i obra Fill d’un comediògraf aragonès i de mare lleonesa i germà del també escriptor Rafael Marquina i Angulo Format a Barcelona, es relacionà amb els ambients modernistes, cosa que el portà a collaborar a Pèl & Ploma  i Joventut Es casà amb Mercè Pichot, germana del pintor Ramon Pichot i de la contralt Maria Gay En la seva producció en català d’aquests anys destaca el llibret de l’òpera Empòrium 1906, amb música d’Enric Morera, on es defensa un concepte de classicisme que no s’adiu del tot amb el del noucentisme També collaborà en altres obres de teatre líric, amb llibrets o…

Introducció Enterraments de l’antiguitat tardana de la villa romana de Callípolis Vila-seca de Solcina, Tarragonès Arxiu CÒDEX Si bé el coneixement que tenim del món funerari a l’antiguitat tardana de la ciutat de Tàrraco és força ampli, i augmenta cada vegada gràcies a les troballes arqueològiques, no s’esdevé el mateix en el seu ager o territori dependent Les causes d’aquesta coneixença menys completa es deuen, en primer lloc, al pes més important de les excavacions arqueològiques que es realitzen a la ciutat de Tarragona respecte del seu territori D’aquesta manera, el que coneixem del món…

La restauració L’Església de l’actual territori de Catalunya no torna a donar senyals de vida, i encara només en un petit sector del país, fins al final del segle VIII Fragment del Comentari d’Orígens a l’Èxode, provinent d’Urgell, de l’inici del segle IX ECSA - G Serra Com s’ha exposat en cloure la primera etapa de la història religiosa d’aquest sector de la Tarraconense, l’Església va experimentar una lenta desintegració a la major part de l’antiga Hispània En canvi, aquesta desintegració es va manifestar de manera més profunda i traumàtica a les diòcesis de la Catalunya actual, llevat…

Plaques de cancell A continuació passem a fer un inventari dels cancells d’època romana tardana i visigòtica localitzats a Catalunya, a excepció dels de Tarragona i Barcelona, que ja han estat estudiats en apartats anteriors Cancell de la villa Fortunatus Aquest cancell es conserva al Museo de Zaragoza Fa 1,07 × 0,65 × 0,21 m Es tracta d’una peça parcialment conservada J Serra i Ràfols el va trobar en una de les cambres que donaven al peristil núm 25 de la planta que publica, pàg 12, trencat en sis fragments com es veu a la planta IX, 2 El seu motiu principal és un crismó, amb l’…