Resultats de la cerca

Vida Topògraf de professió, el 1968 entrà al món amateur del CEC sota el guiatge del seu germà Carles, i se’n feu soci el 1972 També fou membre de la junta directiva com a vocal de programació de la seva Secció de Cinema Amateur, més tard de Cinema i Vídeo D’altra banda, el 1972, amb el seu germà Carles i el seu fill Xavier Peix i Orobitg, constituïren el Grup 3P, que rodà un seguit de curts argumentals, a més de filmacions familiars o de viatges Les cintes Vòrtex 1973, La pau de Sara Sterling 1974 i Variaciones sobre un tema de Paganini 1974 representaren Espanya en concursos de…

Vida Estudià medicina i dret, carreres que abandonà Es dedicà a escriure i a dirigir teatre al mateix temps que s’interessà pel cinema a través dels cineclubs, la crítica i l’amateurisme AFC, UCA A partir de la dècada del 1960, rodà un seguit de cintes sobre el barri de la Barceloneta, el món dels toros i reportatges de viatges turisticoculturals Debutà amb el documental Muelle del Rebaix 1967, que representà Espanya en el concurs de la UNICA de 1969 i obtingué diversos guardons Després destacà amb els curts documentals La ciudad muerta 1968 i Trapo rojo 1968-69, que aconseguiren…

Vida Estudià diverses disciplines a la Universitat Industrial de Barcelona de preparació cap al sector editorial, que exercí passada la guerra civil en diverses editorials, empreses de publicitat i d’arts gràfiques També treballà a la revista "Cinema" 1945-46 a Cinescola-Organización Internacional de Enseñanza por Correspondencia 1947-51, els mateixos anys en què exercí la corresponsalia a Barcelona de la revista "Cámara" de Madrid Durant la dècada del 1960 rodà reportatges de viatges d’aficionat en 8 mm A partir del 1981 entrà com a comptable a l’ICC fins a la jubilació, moment…

Vida Fill de l’escenògraf Pere Queraltó Pintor i decorador professional, és repòrter fotogràfic, cinematogràfic i videogràfic, i coautor dels dos volums d’ Històries illustrades de Sarrià 1997-98 Com a cineasta amateur començà filmant cintes de viatges a la dècada del 1950, i el 1968 s’inicià com a amateur El seu film més notori és Els raiers 1972, Finita Umbert, medalla d’argent en documentals al XXXVI Concurs Nacional de Cinema Amateur 1973, entre altres premis Ha estat president durant tretze anys de la Secció de Cinema Amateur del CEC i cap del gabinet fotogràfic de la…

Vida Adroguer d’ofici, s’aficionà a la fotografia i al cinema fent reportatges de caràcter familiar Fundà el collectiu Cidass Films Companyia Illimitada d’Artistes Sense Sou, amb Josep Punsola i Vallespí com a guionista, la seva germana Manuela, Vicenç Arís i Julià, Lluís Terricabres i Molera i Enric Banet i Espona com a collaboradors o intèrprets La companyia funcionà entre el 1945 i el 1955 i realitzà deu films de ficció 1945-54, a més de nou documentals relacionats amb Mataró 1948-64, vint-i-sis reportatges familiars o de viatges i un d’animació, segons l’inventari establert…

Vida Tècnic d’assegurances, s’afeccionà a la fotografia, i a partir del 1950 al cinema Membre de la Secció de Cinema de l’AFC, entitat en què ocupà els càrrecs de vocal de projeccions i de cinematografia 1956-58, i soci de la del CEC Impartí cursets d’iniciació i publicà articles sobre el cinema amateur La seva amplíssima filmografia, integrada per curts documentals, abraça el camp industrial d’encàrrec, les filmacions sobre institucions i personalitats de Catalunya, el film de viatges turisticoculturals, les festes, costums i tradicions catalanes La processó de Santa Cristina…

Metge odontòleg, conreà la fotografia des de molt jove Lleidatà d’adopció, fou soci fundador del Centre Excursionista de Lleida segona època amb el seu germà Jordi, i president de la secció d’esquí Ajuntà la seva condició d’excursionista —i sovint també d’aviador— amb la de fotògraf Amb el seu germà Jordi, creà l’Arxiu Sirera Jené, que recull les seves experiències fotogràfiques centrades en la fotografia aèria i botànica 1930-50 Intervingué en la illustració de llibres geogràfics i de guies En estreta collaboració amb Josep Vallverdú, feu la sèrie de llibres Catalunya visió 1968-74 i el…

El retrat sobre seda de la reina Isabel II fet per Benet Malvehy 1863 es considera l’obra més important d’aquest gènere realitzada a Catalunya durant el segle XIX propietat de Núria Malvehy “ Fabricant no igualat i el més gran artista teixidor de la seva època Aquesta és la presentació que fa de Benet Malvehy un escriptor i tècnic tèxtil que havia treballat a les seves ordres ” Rodón i Amigó, P, Els carrers de la Colònia Güell, Badalona 1944 Benet Malvehy i Piqué va néixer a Igualada el 15 de maig de 1837 Als quinze anys va entrar d’aprenent a la fàbrica de Joan…

Vida Installat a Barcelona des de petit, tingué una formació autodidàctica El 1928 marxà a París, des d’on envià les primeres cròniques sobre els films en castellà que la Paramount rodava a Joinville-sur-Pont Quan ja era a Barcelona, el 1931 entrà a "El Mundo Deportivo" i poc després a "El Noticiero Universal" i a la revista "Destino" com a crític de cinema, en la qual també creà les Sesiones Destino 1942-44, que continuà Josep Palau El 1946 passà a "La Vanguardia Española", on s’ocupà també de literatura i teatre El 1955 el diari l’envià de corresponsal a Nova York i s’hi estigué fins el…

Vida Afeccionat a la fotografia i el cinema des dels quinze anys, ben aviat s’inicià en la professió de fotògraf, que exercí al llarg de la seva vida El 1926 adquirí un aparell de 35 mm i es convertí en un dels pioners del cinema a les Terres de Ponent Rodà films d’actualitat per a la Fox Film Corporation, a més de les seves primeres cintes amateurs , com Broma pesada 1926, produïda per la seva pròpia marca Cervera Films A principi de la dècada del 1930 entrà en contacte amb les entitats pioneres de l’amateurisme català, l’ACA de Barcelona i la Secció de Cinema Amateur del CEC En aquesta…