Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Íngrid Rubio i Ruiz
Cinematografia
Actriu.
Vida Estudià Relacions públiques i debutà fent publicitat, fins que fou escollida per a la sèrie televisiva Secrets de família 1995, Eduard Cortés i Pep Armengol Al cinema debutà en Taxi 1996, Carlos Saura, un thriller sobre la xenofòbia pel qual rebé una menció del jurat al Festival de Cinema de Sant Sebastià 1996 i un elogi unànim de la crítica Convertida en una actriu molt sollicitada, intervingué el mateix any en el rodatge de tres títols un petit paper a En brazos de la mujer madura Manuel Lombardero, basat en la novella homònima de Stephen Vizinczey la comèdia Más que amor…
Carles Duran i Tejido
Cinematografia
Realitzador i productor cinematogràfic.
Fotògraf de moda i publicitat, estudià cinema a l’IDHEC de París coincidint amb els orígens de la Nouvelle Vague Allí rodà els curts Una platja tan petita 1961 i Un dia com els altres 1962, i de retorn a Barcelona intervingué com a ajudant de direcció en diversos llargs dins l’òrbita de l’Escola de Barcelona Després de realitzar el curt Raimon 1965, en què alternà la música del cantautor amb imatges documentals de conflictes internacionals, el seu llarg Cada vez que 1967 s’insereix plenament en els postulats d’aquest moviment, del qual fou un dels membres més actius, a més de fundador de la…
,
La primera maduresa del disseny industrial català
En el període 1971-76 va tenir lloc la primera maduresa del disseny català Estava marcat per la continuïtat del camí ascendent dels anys seixanta i la renovació produïda al llarg de la citada dècada, amb l’esclat del Maig del 68 i el corrent contracultural, i es va tancar amb la crisi econòmica i les primeres comprovacions de la impossibilitat d’un canvi immediat de les estructures socials i, com a conseqüència, culturals Les illusions de transformació que s’havien creat expliquen les característiques d’un esdeveniment de gran importància per al disseny català com és el Congrés de l’ICSID…
La pintura catalana dins l’Europa moderna
Pintura, dibuix i gravat són, sense cap mena de dubte, les tipologies més deutores d’influències forànies Al llarg dels tres segles que conformen l’època moderna, Catalunya feu seus els models italians, flamencs i francesos Després d’un segle XVI capitalitzat per artistes no catalans, la pintura, en part eclipsada per la retaulística escultòrica, inicià una praxi globalment intensa, però poc personal El tantes vegades citat poema de Fontanella no s’ha acabat de relacionar amb obres i autors, i ha esdevingut una proposta d’una situació artística avui no visible El segle XVIII és, sens dubte,…
Pintura moderna
La lenta assimilació de la modernitat en la pintura La producció pictòrica del cinc-cents a Catalunya endegà el camí cap a les noves propostes renaixentistes a partir, essencialment, de les aportacions d’artífexs de fora del país, als quals s’adheriren alguns pocs d’autòctons Cal tenir en compte no únicament les realitzacions dels tradicionals tallers catalans, sinó totes aquelles obres que es fan a Catalunya i que, com veurem, són deutores d’artistes, influències i models forans L’estatus itinerant de determinats creadors de l’època farà de les terres catalanes un centre de pas i de…
Cronologia del segle XX
Dates històriques i culturals 1900 Exposició de Picasso a Els Quatre Gats 1901 Estrena del Teatre Líric Català al Teatre Tívoli Fundació de l’Associació Wagneriana 1902 Mor Verdaguer 1904 Els fauves es reuneixen a Cotlliure Vallespir 1904 Neix Salvador Dalí 1905 Assalt militar a les redaccions del Cu-cut i La Veu de Catalunya Henri Matisse, André Derain treballen a Cotlliure juntament amb Aristides Maillol i altres artistes catalans 1906 Signatura del pacte de Solidaritat Catalana entre tots els partits polítics catalans J Dalmau obre la seva botiga d’antiguitats al carrer del Pi a Barcelona…
L’evolució cap al barroc en la pintura
El segle XVII confirma la decadència de la pintura, ja apuntada als darrers anys del cinc-cents Tot i que les mostres que ens han arribat són poques, el nivell de qualitat es inferior al de la pintura dels primers seixanta anys del segle XVI La raó s’explica en el canvi de gust dels comitents i del poble consumidor cap al retaule escultòric, el qual supera amb escreix qualsevol comanda particular Això no impedirà que els pintors busquin el seu reconeixement professional, que aconseguiran al final del segle amb la creació del Collegi de Pintors La praxi pictòrica anirà evolucionant des del…
Les arts resplendents a l’edat mitjana i el món modern en l'àmbit residencial
El món de la casa, l’àmbit residencial i domèstic, constitueix el principal punt de referència de tota història de les arts decoratives En ell es projecten les actituds i les formes de vida de les persones concretes que l’habiten Però, al mateix temps, la casa té un forta component social i cultural La decoració de la casa abasta preferentment el revestiment mural exterior i interior, el mobiliari dels espais privats i dels espais de representació, com també el parament de la llar la vaixella i els atuells de taula, els vidres, els llums, etc En un altre pla se situarien l’aixovar personal,…
L’estudi de l’art català dels segles XIX i XX
En els darrers trenta anys la cultura catalana ha tingut, en les seves múltiples expressions, un revifament molt considerable L’arribada de la democràcia, la reconstitució de la Generalitat, la millora de les infraestructures, la normalització lingüística, entre d’altres fets, han ajudat a aquest regeneracionisme cultural de primer ordre En aquest ambient, la historiografia catalana de l’art també ha pogut superar dificultats de tota índole de períodes anteriors i ha pogut entendre millor –i explicar millor– la història de l’art del país En el cas de l’estudi de l’art, l’arquitectura, el…
Arquitectura catalana entre el 1808 i el 1888: classicisme, academicisme, Romanticisme
El classicisme i l’academicisme Al començament del segle XIX el classicisme acadèmic de l’arquitectura catalana, tal com passava a l’Estat espanyol i a Europa, va arribar a la maduresa Tanmateix, les circumstàncies polítiques i bèlliques que culminaren amb la guerra del Francès 1808-14 van provocar que gran part dels somnis arquitectònics no passessin de simples projectes desats als arxius de les acadèmies i de les corporacions, ja que s’esperava que arribessin èpoques més favorables No obstant això, durant aquesta etapa es van donar dos fets molt importants que marcarien l’arquitectura…