Resultats de la cerca
Es mostren 170 resultats
El pianista
Cinematografia
Pel·lícula del 1997-1998; ficció de 94 min., dirigida per Mario Gas i Cabré.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Massa d’Or Isona Passola, Barcelona, Tornasol Films Gerardo Herrero, Madrid ARGUMENT La novella homònima 1985 de Manuel Vázquez Montalbán GUIÓ Gustau Hernández, André Grall, MGas FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pep Olivé MUNTATGE Raúl Román MÚSICA Carles Santos SO Albert Manera INTERPRETACIÓ Jordi Mollà Doria, vint anys, Pere Ponce Rossell, vint-i-cinc – trenta-cinc anys, Paulina Gálvez Teresa, vint – trenta anys, Laurent Terzieff Doria vell, Serge Reggiani Rossell vell, Walter Vidarte…
Nocturn 29
Cinematografia
Pel·lícula del 1968; ficció de 90 min., dirigida per Pere Portabella i Ràfols.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films 59 PPortabella, Barcelona GUIÓ Joan Brossa, PPortabella FOTOGRAFIA Luis Cuadrado blanc i negre i color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Lluís Maria Riera MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Josep Maria Mestres Quadreny, Carles Santos pianista, Anna Ricci cantant SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Lucía Bosé Lucía, Màrius Cabré Mario, Ramon Julià, Antoni Tàpies, Antonio Saura, Joan Ponç, Luis Ciges, Jordi Prats, Willy Van Rooy ESTRENA Madrid, 01071969, Barcelona, 08091969 Sinopsi Vint-i-nou anys de nocturnitat franquista són el rerefons i, al…
Joaquim Muntañola i Puig
© Jaume Vila-Ajuntament de Premià de Dalt
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Dibuixant i escriptor humorístic.
Vida Collaborà en la premsa humorística de la dècada de 1930 El 1934 començà a Esquitx amb el pseudònim de Kim , i continuà a En Patufet durant vint-i-dos anys, en les dues èpoques, El Be Negre 1935-36, Papitu, Xut i TBO Després de la Guerra Civil collaborà en la realització de pellícules de dibuixos animats i entrà en el camp publicitari Dirigí les revistes Atalaya , Locus 1955 i Ilustración femenina Publicà un acudit diari a La Vanguardia durant vint-i-dos anys i collaborà a El Correo Catalán També publicà en diaris i revistes esportives com El Mundo Deportivo , Barcelona …
, , ,
Entre la esperanza y el fraude (España 1931-1939)
Cinematografia
Pel·lícula del 1976-1977, Documental, 95 min., dirigida per Rosa Babí, Mercè Conesa, Joan Simó, Bartomeu Vilà i Sala.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Cooperativa de Cinema Alternatiu Barcelona GUIÓ, MUNTATGE I FOTOGRAFIA BVilà, MConesa, JSimó, RBabí color i blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Kepa Pedro María Acha narrador i les intervencions Arsenio Gimeno, Federico Melchor, Joan Ferrer, Jordi Arquer PREMIS Granollers 1977 Memorial Ramon Dagà, Bilbao 1977 Mikeldi d’or Sinopsi Film que narra en vint-i-tres capítols els successos esdevinguts a Espanya entre la proclamació de la Segona República i la fi de la guerra civil La cinta repassa el període amb imatges d’època, documentació escrita,…
Estudis IFISA
Cinematografia
Estudis de rodatge fundats per Ignasi F.
Iquino el 1950 a l’avinguda del Parallel de Barcelona El 1955 ja tenien tres platós, cinc models de càmeres, projectors de llum, "girafes", tràvelings, cinc sales de muntatge, de projecció, de doblatge, i altres serveis camerinos, maquillatge, sastreria, perruqueria, etc Per agilitar els rodatges, Iquino també creà els seus propis estudis de sonorització, els Parlo Films, per als quals adquirí equips d’enregistrament Klangfilm Durant alguns anys, els IFISA foren un punt de referència important per a la cinematografia espanyola, i sobretot després de la desaparició dels estudis creats durant…
Ino Alcubierre
Cinematografia
Actriu.
Vida De jove es traslladà a Barcelona, on a partir dels disset anys posà de manifest la seva forta personalitat com a actriu Treballà d’acomodadora en un teatre al Parallel, on el 1921 fou elegida per encarnar el paper de Doña Inés, del Don Juan Tenorio El castigador castigado 1922, de Ricard de Baños, amb fotografia del seu germà Ramon Gràcies a l’èxit obtingut representà l’Elliot Dorsan del drama Lilian 1921-22, de Joan Pallejà John Pallears El 1925 actuà en El niño de oro , de José María Granada pseudònim de José María Martín López, escriptor teatral i actor, i en Nobleza baturra , de Joan…
Francesc Xicota i Cabré
Cinematografia
Exhibidor.
Vida S’introduí en el camp de l’exhibició de la mà del seu futur sogre José María Martínez Escolar, i arribà a gestionar més de vint locals a Barcelona, com el Capitol, el Maryland, l’Spring, el Galvany o l’Iberia Després d’una estada a París durant la guerra civil, on el 1938 fou empresari del cinema Avron, tornà a Barcelona amb la seva família per reprendre l’activitat interrompuda durant la contesa Amb el nom de la seva dona, Herminia Martínez Manchón, de l’empresa Maryland, SL o amb el seu propi, dirigí l’Excelsior, del qual acabà essent propietari, i els Condal, Roxy, Iris,…
José Alcántara
Cinematografia
Actor.
Vida De jove treballà a Barcelona en el sector bancari, i el 1920 marxà cap a l’Havana per fer de comptable Durant la travessia conegué l’actriu mexicana Virginia Fábregas, que l’introduí en el teatre i amb la qual viatjà per Amèrica A Barcelona, i durant vuit anys, formà part de les companyies d’Ernest Vilches, Díaz-Artigas i Joan Bonafé Debutà en el cinema mut en comèdies de la casa DLS de Berlín, al costat de Paul Heidemann El 1931 fou contractat per John Stone, de la Fox de Hollywood, i intervingué en Cuerpo y alma , de David Howard Hay que casar al príncipe , de Lewis Seiler, i Mamá , de…
Els impresos: petites joies del disseny gràfic
Probablement Ricard Giralt-Miracle és el dissenyador gràfic de qui millor es coneixen i més es valoren, del conjunt de la seva obra, unes peces petites, insignificants quant a la mida i la funció, pel seu interès gràfic Són els que ell anomenava plaquettes , nadales, felicitacions i, més endavant, calidoscopis Són trossos de paper imprès, de vegades plegat, de formats molt variables però mai no gaire grans, que caben en un sobre i serveixen tan sols per palesar una amistat, per renovar una relació, per expressar una predisposició Des que va fundar Filograf el 1947, Giralt les enviava per…
Fèlix Fanés
Cinematografia
Crític i historiador.
Vida Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1972 amb el treball Influencia del cine en la literatura española 1923-36 igualment es graduà el mateix any a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona Després amplià estudis a l’École Practique des Hautes Études de París Com a crític cinematogràfic s’inicià al diari "Tele-exprés" 1970-72 també fou un dels fundadors de la revista "Arc voltaic Full de cinema" 1977-93 i el primer director de "L’Avenç Història dels Països Catalans" 1977-79 És professor del departament d’art de la Universitat Autònoma de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina