Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
El ojo de cristal
Cinematografia
Pel·lícula del 1955; ficció de 91 min., dirigida per Antonio Santillán Esteban.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI Producción Ignasi FIquino, Barcelona ARGUMENT A través de l’ull d’un mort de William Irish GUIÓ José Antonio de la Loma, Joaquina Algars, Ignasi FIquino FOTOGRAFIA Ricard Albiñana blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antonio Liza MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Josep Casas i Augé INTERPRETACIÓ Carlos López Moctezuma Enrique, Armand Moreno l’inspector, Manuel Fernández Pedrito, Beatriz Aguirre Clara, Carolina Jiménez l’esposa de l’inspector , Miguel Fleta l’agent, Jesús Colomer el cambrer, Josep Sazatornil, Saza el tintorer ESTRENA Barcelona,…
Martí Garralaga
Cinematografia
Actor i cantant.
Vida Estudià cant amb el mestre Colomer i fou deixeble de Miguel Fleta, fins que a vint anys debutà en la companyia teatral de Blasco, amb la qual recorregué l’Estat espanyol i es traslladà a l’Havana Viatjà per Amèrica amb les companyies d’òpera de Brocola i de María Ughetti, treballà als EUA i al Canadà en el món de les varietats i cantà en ràdios de Cuba i Puerto Rico Després d’actuar dos anys al Teatro Español de Nova York i de fer una gira amb el circuit Keith-Orpheum, Xavier Cugat el cridà per encarnar un torero en l’episodi espanyol del seu film Charros, gauchos y manolas 1930 A partir…
Ciència recreativa
Una branca molt suggeridora de la cultura popular, dins les ciències i les tècniques, és la de l’anomenada ciència recreativa, que fàcilment podria estendre’s a la ciència domèstica en el context de la llar, de les tasques sovint atribuïdes i assignades a les dones, com ara la cuina, la neteja, la cura dels fills o la confecció Una ciència que, a més de la intenció de qüestionar, inclou la capacitat d’admirar, de sorprendre I també d’encuriosir, de posar a prova l’altre, de demostrar la pròpia traça o intelligència, de divertir, d’entretenir Aquesta ciència recreativa conserva en el seu…
Noves formes de treball en la societat postindustrial
El treball en la societat actual Actualment el ventall d’activitats productives és immens i d’una gran diversitat N’hi ha de molt antigues, sobretot les que es relacionen amb les tasques que proporcionen aliments, i en canvi n’hi ha d’altres que tot just s’han definit al segle XX, com és el cas de les relacionades amb l’aviació i amb la televisió També hi ha activitats que fins fa només cinquanta anys eren considerades ocupacions que la família havia d’assumir i que no transcendien el nucli familiar la cura d’infants i de gent gran, cuinar per als de casa, etc I encara hi ha tot un altre grup…
Cent anys de vida quotidiana
Es pot parlar d’unes pautes de vida quotidiana comunes a tots els habitants de Catalunya Què tenen en comú, per exemple, les vides del pagès del delta de l’Ebre, el cambrer del Raval de Barcelona, el pescador de Roses, la venedora de carn del mercat de Santa Caterina de Barcelona o la professora d’anglès de l’institut de Vic Aparentment, no tenen cap lligam ni connexió Es lleven a hores diferents, mengen a hores diferents, treballen en coses dissemblants i el seu lleure és diferent com podem dir que formen part d’una mateixa cultura Al llarg d’aquest text s’intentarà posar de manifest si…
Comunicar-se en català
Una llengua romànica i dues realitats sociolingüístiques El català, com totes les llengües romàniques, va néixer a conseqüència de l’evolució del llatí vulgar local Pot ser considerat, per tant, una llengua popular, que amb el temps esdevindrà la llengua d’un poble, de la nació catalana Efectivament, segons Joan Anton Rabella, en el període comprès entre la segona meitat del segle XIII i la primera meitat del segle XV –en alguns aspectes s’allarga durant tota aquesta centúria–, el català aconsegueix establir un model de llenguatge escrit que progressivament va…
Gèneres etnopoètics
De la literatura oral a l’etnopoètica Portades de d'esquerra a dreta Les rondalles catalanes , illustrades per en Joan Vila Les rondalles valencianes , d'Enric Valor i Vives Rondaies eivissenques , de Joan Castelló Guasch Enciclopèdia Catalana Literatura oral, literatura popular, literatura de tradició oral són diverses denominacions que s’han utilitzat al llarg del temps per a fer referència a aquella literatura que es transmet oralment d’una generació a una altra i que és variable per naturalesa, ja que el mateix procés de transmissió facilita que cadascú pugui recrear-la, transformar-la i…