Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Imagen y Sonido
Cinematografia
Revista mensual publicada a Barcelona per Casa Aixelà entre el 1963 i el 1975.
La fundà i dirigí J M Casademont, al costat de P Figuera i en sortiren 142 números Hi collaboraren, entre altres, G Querol, J M Serraclara, J F de Lasa, J Palau, A Contel, J Serra i Estruch, A Kirchner, J Angulo, J M Baget, S Lluch, E Ripoll i Freixes, J Peñarroja, M Torruella, A Udina, J Planas, A Colomer, J Borràs, R Gubern, S Ponsatí, J Pineda, À Comas, J Fina, Xavier-Daniel i J Romaguera Amb el subtítol "Revista de los medios y procedimientos audiovisuales", s’ocupa de manera equilibrada i crítica de l’actualitat en fotografia, cinema, música, so, televisió i còmics, i també…
Joan Salvans i Piera
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Fill de Francesc Salvans, un home amb un gran pes econòmic i polític a la ciutat de Terrassa, fou vicepresident segon de la Banca de Terrassa el 1931 i un dels directius de la companyia Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana Saphil, l’empresa que promogué la construcció del cinema La Rambla el 1935 Fou el capdavanter d’un grup de cineastes amateurs terrassencs, entre els quals figurava també el seu germà Ignasi, però laseva carrera es veié tràgicament interrompuda en ésser assassinat el…
Lluís Homar i Toboso
Cinematografia
Actor.
Vida Participà en diverses companyies de teatre d’aficionats, fins que el 1974 debutà com a professional a Otelo , dirigit per Àngel Carmona Dos anys més tard, mentre estudiava dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un dels fundadors de la Societat Cooperativa Teatre Lliure, on treballà ininterrompudament amb muntatges com ara Les tres germanes , El balcó i Terra baixa d’Àngel Guimerà, en què encarnà Manelic Quan morí Fabià Puigserver el 1992 dirigí el Teatre Lliure fins el 1998 Entrà al món del cinema per la porta gran en protagonitzar La plaça del Diamant 1981-82, Francesc Betriu…
En la ciudad...
Cinematografia
Pel·lícula del 1976-1977, Experimental, 63 min., dirigida per col·lectiu.
Fitxa tècnica Sinopsi Film collectiu que recull 24 aportacions breus i heterogènies que tenen com a eix temàtic la percepció i la vivència de l’espai urbà Producció Obra collectiva i rara que aplega peces de diversa procedència geogràfica, disciplinar, generacional, etc, i que fou el resultat de la iniciativa d’Eugeni Bonet des de Barcelona i de José Miguel Gómez des de Madrid, per tal de dinamitzar les pràctiques audiovisuals alternatives Les pautes guiadores de la proposta foren l’aprofitament creatiu d’uns recursos mínims –un o dos rotlles de pellícula de súper-8 mm– a l’entorn d’un motiu…
Rafael Marcó i Tejedo
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Afeccionat al cinema des de jove, el 1964 s’inicià amb reportatges familiars Amb els anys ha acabat bastint una abundant filmografia de més de cent títols exhibits, la majoria documentals o reportatges, si bé també ha conreat la ficció i la fantasia Un dels seus primers treballs, Las fiestas de mi ciudad 1965, s’emeté per TVE, i la cinta Diálogos para una horca 1970, una fantasia documental, aconseguí més de cinquanta premis La ficció Ivana 1971 fou seleccionada pel Festival Internacional de la UNICA D’altra banda, juntament amb el cineasta amateur i actor Josep Casanova i altres socis…
Carles Santos i Ventura
![](/sites/default/files/media/FOTO/Carles-santos-(c) DR.jpg)
Carles Santos i Ventura
© David Ruano / Théâtre de l’Archipel
Música
Cinematografia
Pianista i compositor.
Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, on rebé diversos premis i distincions com a pianista Establert a París, estudià amb mestres tan prestigiosos com Jacques Février, Magda Tagliaferro i Marguerite Long, i més tard ho feu amb Harry Datymer a Suïssa El 1961 es professionalitzà com a pianista i compongué el Concert irregular , una creació de teatre musical sobre guió de Joan Brossa , el qual amb el temps esdevindria un dels seus referents El 1968, becat per la Fundació Joan March, anà als Estats Units, on conegué l’avantguarda musical nord-americana i artistes com John Cage , que l…
, ,
Referències bibliogràfiques
Les monografies Les referències bibliogràfiques consten de nom de l’autor/a o autors, data de publicació, títol complet i subtítol complet si n’hi ha, número de pàgines, número del volum o nombre de volums si n’hi ha més d’un, número de l’edició si no és la primera, ciutat on s’ha publicat, editorial, collecció i número si el llibre forma part d’una collecció Autoria Els cognoms i les conjuncions que uneixen dos cognoms d’una mateixa persona s’escriuen amb versaletes L’ordre de citació sempre és cognom i nom L LUÍS , J-L 2000 El crim de l’escriptor cansat Barcelona La Magrana “Les Ales…