Referències bibliogràfiques

Les monografies

Les referències bibliogràfiques consten de: nom de l’autor/a o autors, data de publicació, títol complet (i subtítol complet si n’hi ha), número de pàgines, número del volum o nombre de volums (si n’hi ha més d’un), número de l’edició si no és la primera, ciutat on s’ha publicat, editorial, col·lecció i número (si el llibre forma part d’una col·lecció).

Autoria

Els cognoms i les conjuncions que uneixen dos cognoms d’una mateixa persona s’escriuen amb versaletes. L’ordre de citació sempre és cognom i nom.

LLUÍS, J.-L. (2000). El crim de l’escriptor cansat. Barcelona: La Magrana. “Les Ales Esteses”, 91.

Intentem referenciar tots els noms de la mateixa manera: o bé complets o bé amb la inicial.

ESTRUCH, Joan; CARDÚS, Salvador (1981). Plegar de viure. Un estudi sobre els suïcidis. Barcelona: Edicions 62.

Les obres escrites per tres autors se citen per l’ordre d’aparició dels noms en la coberta. En canvi, si n’hi ha més de tres, es referencien com a Diversos autors (no acceptem l’abreviació AAVV ni DDAA). També acceptem la citació d’un autor seguit de i altres.

OLLÉ, Manel; PLA I ARXÉ, Ramon; SUBIRANA, Jaume (2001) (coord.). L’estudi de la literatura catalana: ordre i cànon. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

DIVERSOS AUTORS (1987). Homenatge a Barcelona. La ciutat i les seves arts (1888-1936). Barcelona: Ajuntament de Barcelona / Àmbit Serveis Editorials.

MESTRES, F. i altres (1988). Manresa i la seva rodalia. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

La segona vegada que es referencia un/a mateix/a autor/a, el nom i cognom/s es reemplacen per un guió llarg seguit d’un espai.

ROVIRA BELLOSO, J.M. (1984). La humanitat de Déu. Barcelona: Edicions 62.
― (1987). Fe i cultura al nostre temps. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Els pseudònims poden fer la funció del nom quan són més coneguts que el nom real, que es pot afegir entre claudàtors si es coneix. Si no es coneix, es pot posar entre claudàtors l’abreviatura pseud.

SENNELL, Joles [Pep Albanell] (2005). El ball de la geganta. Barcelona: La Galera.

VINAROÇ, Roc de [pseud.] (1944). ¡Una vinarocentada! Vinaròs: Impr. Daniel Delmas.

Les obres d’autor desconegut es poden entrar pel nom del curador, compilador, editor, director o traductor, seguit de l’any i l’abreviatura que indica el tipus de col·laboració: trad., comp., ed., dir. o a cura de entre parèntesis.

CINGOLANI, Stefano Maria (2008) (a cura de). Història de Jacob Xalabín. Barcelona: Edicions 62. “Educació 62”, 36.

Les obres d’autor, editor, traductor, compilador o curador desconeguts es referencien pel títol.

Cobles en les quals se declara la vida i martiri del gloriós sant Magí (1618). Tarragona: Gabriel Robert.

Les obres d’autor conegut també poden recollir el nom del traductor, compilador o curador, introduït per les expressions Trad., Ed. o A cura de.

SAPIENZA, Goliarda (2007). L’art de viure. Trad. Anna Casassas. Barcelona: La Campana.

ESQUERRA, Ramon (2006). Lectures europees. A cura de Teresa Iribarren Donadeu. Barcelona: L’Albí. “Faig Monogràfics”, 8.

Les institucions també poden ser entrades com a autores d’una obra col·lectiva.

GENERALITAT DE CATALUNYA (1999). Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims. Barcelona: Departament de Cultura. “Criteris Lingüístics”, 3.

Data

Dues referències d’un/a mateix/a autor/a i any es diferencien amb l’addició d’una lletra (a, b, c…) després de la darrera xifra de l’any.

MOLINS, Manuel (2006a). La divina tramoia. València: Tres i Quatre.
― (2006b). Combat. L’última cinta de Maria Callas. Tarragona: Arola.

Les obres incompletes se citen amb l’any d’aparició del primer volum i un guionet.

ANGLADA, M.À. (2001–). Obres completes. A cura d’Eusebi Ayensa. 2 vol. Barcelona: Edicions 62.

Títol

Les entrades d’un/a mateix/a autor/a i any s’ordenen per títol, alfabèticament (sense tenir en compte els articles definits).

PASCUAL, Ramon (1999a). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic.
― (1999b). Guia dels bolets dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic.

Les traduccions inèdites d’originals estrangers s’escriuen a continuació del títol, entre claudàtors i cometes altes simples.

WEIL, Simone (2001). L’enrancinement [‘L’arrelament’]. París: Gallimard. [Ed. orig.: 1949.]

Volum

El nombre de volums s’indica, en xifres aràbigues, després del títol.

HOYO CALDUCH, Josep del (1989-91) (dir.). Enciclopèdia de Medicina i Salut. 10 vol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

El títol d’un volum concret se cita després del títol de l’obra col·lectiva i del número de volum en xifres romanes. Totes les abreviatures hauran d’aparèixer de manera unificada: o bé en majúscula si van després de punt, o bé en minúscula si van després de coma.

VERNET, Joan; PARÉS, Ramon (2004-07) (dir.). La ciència en la història dels Països Catalans. Vol. II: Del naixement de la ciència moderna a la Il·lustració. Barcelona / València: Institut d’Estudis Catalans / Universitat de València.

VALLVERDÚ, Francesc (1998). “La llengua catalana. Els llibres”, pàg. 69-82. Dins: DIVERSOS AUTORS. Història de la cultura catalana. Vol. X: Resistència cultural i redreçament, 1939-90. Barcelona: Edicions 62.

Edició

La segona edició o les posteriors se citen, abreujades, després del títol.

KARROUCH, Laila (2009). De Nador a Vic. 3a ed. Barcelona: Columna.

Les referències principals han de correspondre amb les citades en el cos del text, però se’n poden afegir d’altres, com ara una traducció o l’edició original de l’obra citada.

LÉVY, Pierre (1998). Cyberculture. París: Odile Jacob. [Trad. cat.: La cibercultura, el segon diluvi? (1998). Trad. Maria Llopis i Freixa. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya / Proa. “Biblioteca Oberta”, 8.]

KANT, Immanuel (2003). Crítica de la raó pràctica. Trad. Miquel Costa. Barcelona: Edicions 62. “Textos Filosòfics”, 93 . [Ed. orig .: Kritik der reinen Vernunft (1781).]

Peu editorial

Els llocs d’edició s’han d’escriure en la forma catalana.

TOCHON, F.V. (1993). L’enseignant expert. París: Nathan.

Els peus editorials incomplets es poden indicar amb les abreviatures següents: s. a. (sine anno, ‘sense any’), s. l. (sine loco, ‘sense lloc’), s. n. (sine nomine, ‘sense editorial’), s. d. (sine data, ‘sense dades’; és a dir, sense lloc ni any).

CABALLERO , F. (1919). Camins de Llum. S. l.: Editorial Valenciana.

Les dades que no apareixen impreses en el llibre però que es coneixen se citen entre claudàtors.

DIVERSOS AUTORS (1997). L’Arc de Berà. 25 anys: 1971-96. [Badalona:] L’Arc de Berà.

Les editorials se citen sense les sigles SA, SL i Cia. i sense els mots Editorial i Edicions sempre que se’n pugui prescindir.

Columna Edicions // Columna
Curial Edicions Catalanes // Curial
Edicions Bromera // Bromera
Edicions de la Magrana // La Magrana
Edicions La Campana // La Campana
Edicions Destino // Destino
Editorial Selecta // Selecta
Edicions de la Universitat de València // Universitat de València

En canvi:

Barcelonesa d’Edicions
Edicions 1984
Edicions 62
Edicions del País Valencià

Els editors se separen per una barra inclinada si n’hi ha més d’un, amb un espai en blanc davant i darrere de la barra.

PASCUET, Rafael; PUJOL, Enric (2006) (dir.). La Revolució del bon gust: Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, 1936-39. Figueres / Barcelona: Ajuntament de Figueres / Arxiu Nacional de Catalunya / Viena.

Les referències que són en premsa duen entre claudàtors la indicació corresponent.

MAIGÍ, Raül; SOLDEVILA, Laia. Testimonis. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. “Argumenta”, 12 . [En curs de publicació.]

Col·lecció

El nom i el número de la col·lecció van darrere del lloc d’edició.

CARBÓ, Joaquim (1980). L’home dels nassos. Il·lustr. Fina Rifà. Barcelona: La Galera. “El Bagul”, 1 .

Capítols o parts de llibre

La part d’una obra se cita en rodona i entre cometes altes, seguida de les pàgines. A continuació, s’escriu la preposició Dins: l’autor, editor o compilador de l’obra col·lectiva i el títol de l’obra.

SOLDEVILA I BALART, Llorenç (2001). “Autobiografia i memorialística catalana contemporània (1889-2000): Aproximació i balanç”, pàg. 203-19. Dins: DIVERSOS AUTORS. Literatura autobiogràfica. Història, memòria i construcció del subjecte. Paiporta: Denes.

ABRAMS, D. Sam (2008). “Pròleg”. Dins: Agustí BARTRA. Odisseu. Barcelona: Proa. “A Tot Vent”, 497.

ALONSO, Vicent (1998). “Sobre la publicació en forma de recull del conte contemporani”, pàg. 41-60. Dins: Vicent ALONSO; Assumpció BERNAL; Carme GREGORI, Actes del I Simposi internacional de narrativa breu. València / Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

DURAN, Teresa (1998). “El sector professional implicat en la literatura infantil i juvenil catalana”. Ponència presentada al: I Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana organitzades per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Les referències inserides en el cos del text, de manera abreujada, segueixen el model següent: autor, any i, si convé, pàgines.

(JUNCOSA, 2004: pàg. 105)
Gomar (1999: pàg. 36)
Rolin (1995)
(DRUCKER, 1983)
(COLL I ALENTORN, 1970)
(COLL I ALENTORN i JUNCOSA, 1965)

Les publicacions periòdiques

Les referències d’un article aparegut en una publicació periòdica que cal fer constar són: nom de l’autor/a, any de publicació, títol de l’article, nom de la publicació periòdica, lloc d’edició (si convé), número del volum (i, si cal, número de l’exemplar), dia i mes (si convé), pàgines on apareix l’article.

ROBERTSON, N. (1980). “The dorian migration and corinthian ritual”. Classical Philology. Vol. 75, núm. 1 , pàg. 1-22.

MIRALLES, Carles (2007). “Sobre poesia i sobre la meva poesia”. Els Marges, núm. 82 (primavera), pàg. 11-14.

GIRÁLDEZ, Fernando (2005). “La naturalesa objectiva de la bellesa”. Transversal (Lleida), núm. 26, pàg. 15-25.

“El 30% de dones joves de l’Estat tenen el virus del papil·loma”. Avui, 30-I-2009, pàg. 29.

GENERALITAT DE CATALUNYA . “Edicte de notificació de l’acord d’inici i del plec de càrrecs d’expedients sancionadors”. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 29 de febrer de 2008, núm. 32389, 2 pàg.

La traducció del títol de l’article es pot afegir entre cometes i parèntesis. També es pot entrar l’article per la traducció i esmentar-ne la llengua original.

NEWMAN, Mary Ann (1997). “Translating the Thousand Voices of Gualba” (‘Traduir les mil veus de Gualba’). Catalan Review. International Journal of Catalan Culture. Vol. XI, núm. 1-2, pàg. 113-24.

WAGNEROVÁ, Alena (2009). “El laberint europeu” (en txec; sumari en anglès). Literární Noviny, núm. 4 , pàg. 12-15.

Les referències a articles publicats en la premsa s’insereixen en el cos del text, i no pas en la nota bibliogràfica, de la manera següent: nom del diari, dia-mes-any de publicació i pàgines.

Una crítica laudatòria com la de V. Pagès (El Punt, 13-VI-2008, pàg. 33)
La crítica de J. Puntí apareguda a El Periódico (14-I-2009, pàg. 33)

Els documents audiovisuals

En els documents audiovisuals, especifiquem el tipus de document després del títol, en rodona i entre claudàtors.

ASENSI, Manuel (2006). Canta cançons d’Eduard Toldrà i Joaquín Zamacois [enregistrament sonor]. Madrid: BMG-Sony. 1 disc compacte (46 min).

Solitud [pel·lícula cinematogràfica] (1990). Dir. R. Guardiet. Barcelona: Quadar (105 min).

“Els furtius del Delta” [programa de televisió]. Thalassa (2008). TV3. 12 de desembre.

Les entrades de documents electrònics haurien de recollir l’adreça completa i la darrera data de consulta.

FERNÀNDEZ, Josep-Anton (1997). “La cultura està trista, què tindrà la cultura? La normalització i el malestar en la cultura catalana” [article en línia]. 1991 Revista Magnètica, núm. 5 (setembre).
http://www.vilaweb.cat/media/imatges/AREES/biblioteca/1991/5/5_4.html
[Consulta: 15 de setembre de 2008]

IDP. Revista d’Internet, Dret i Política (2008), núm. 7 [revista en línia]. Universitat Oberta de Catalunya.
http://idp.uoc.edu [Consulta: 8 de gener de 2009]

REVERTER BAÑÓN, Sonia (1995). Llenguatge, ment i background en John R. Searle [tesi en línia]. Universitat Jaume I.
http://www.tdr.cesca.es [Consulta: 4 d’abril de 2009]