Resultats de la cerca

Vida Després de la guerra civil es traslladà a Barcelona, on el 1941 s’introduí en el cinema com a secretari de direcció en La doncella de la duquesa Gonçal Delgràs També dirigí els curts Documento secreto 1942 i Tu novio y yo 1943, i des del 1945 exercí d’ajudant de direcció en els següents films Su última noche 1945, Carlos Arévalo Hoy no pasamos lista 1948, Raúl Alfonso Fantasía española 1954, Xavier Setó Condenados 1953, Manuel Mur Oti i L’aprenent de clown El aprendiz de clown , 1967, Manuel Esteban, pellícula en què també treballà com a coguionista Així mateix, collaborà en el guió d’…

Vida Estudià ciències empresarials i a vint anys entrà al Nou Grup de Teatre Universitari NGTU, on rodà uns primers curts A continuació fundà i dirigí el Cineclub Esade, i rodà el llarg documental La Festa del Pi 1973, amb Josep Anton Salgot i Joan Reig Juntament amb Josep Rigol i Enric Cusí crearen el Grup Obert de Disseny, amb el qual feren alguns curts fins el 1975, com ara Maquillatges 1973 i Sense Spacematic 1974, de tall experimental L’any següent constituí amb J A Salgot la productora IMATCO, Imatge Comunicacions, SA, per a la qual rodaren el curt Madison 1977 i el llarg Serenata a la…

Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i professor de piano, publicà articles de tema cinematogràfic en les revistes Ínsula  i Nuestro Cine Autor del recull de poesia Juventud y sentimiento 1953, de l’obra teatral La clara en el huevo ajeno 1959 i finalista del premi Nadal amb la novella La coraza , inicià la seva activitat cinematogràfica com a director dels curts documentals Contrastes 1961 Centauros 1962 El toro Vida y muerte 1962 i Copa Davis 1965 1965 El 1963 fundà la productora Tibidabo Films, sota la qual ha dirigit la major part de la seva filmografia, a més de donar…

Vida Abandonà els estudis de medicina per entrar a la companyia de teatre d’Ernest Vilches i abans de la guerra civil feu teatre i interpretà dos films, El 113 1935, Raphael J Sevilla i Las Tres Gracias As três graças , 1936, Leitão de Barros El 1940 reprengué la seva carrera i aviat es convertí en un actor de moda, amb títols com Harka 1940-41, Carlos Arévalo, Escuadrilla 1941, Antonio Román i Raza 1941, José Luis Sáenz de Heredia rebatejat el 1950 com El espíritu de una raza , amb guió de Francisco Franco sota el pseudònim de Jaime de Andrade, peripècia vital en què encarnà l’ alter ego…

El dia 6 d’agost de 1446 foren escollits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pero Ximénez de Urrea Saragossa – Tarragona 1489, arquebisbe de Tarragona diputat militar Galceran Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur, vescomte d’Illa i de Canet diputat reial Joan Desbosc, ciutadà honrat i síndic de Lleida oïdor eclesiàstic Agustí d’Illa, canonge i ardiaca major d’Urgell oïdor militar Joan Jofre Sarroca, donzell oïdor reial Bernat Aibrí, burgès de Perpinyà Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí era fill del noble Pero Ximénez de Urrea, senyor d’Èpila i vescomte de Rueda, gran camarlenc…

El 14 de juliol de 1428 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Domènec Ram Alcanyís segle XIV – Roma 1445, bisbe de Lleida diputat militar Berenguer Arnau II de Cervelló i de Queralt, cavaller i senyor de la baronia de la Llacuna i dels llocs de Vilademàger i Pontils diputat reial Joan del Bosc, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Ramon Despujol, canonge de la seu de Vic oïdor militar Arnau de Biure, donzell de la sotsvegueria de Besalú oïdor reial Bernat Pinyol, ciutadà de Tortosa Domènec Ram procedia d’una família de generosos d’Alcanyís, probablement la seva…