Resultats de la cerca

El 1984 una quinzena de cineastes es plantejaren la necessitat de crear una organització que reunís els directors de Catalunya, si bé no es formà fins el 1986 sota el nom d’Associació Professional de Directors de Cinema de Catalunya, coneguda popularment com a Collegi de Directors de Cinema de Catalunya Els seus objectius, en paraules del president de la junta gestora provisional Josep Joan Bigas Luna, eren "la defensa i consolidació de l’obra cinematogràfica catalana" Es federaren amb la Federació Europea de Realitzadors Audiovisuals FERA i el 1987 amb l’Associació de Directors i…

Agrupà cineastes amateurs com Josep Estadella i Albiñana, Joaquim Bernat i Gombau, Joan Baró i Porqueras, Josep Maria Trepat i Padró, Luis Mejón Carrasco, Ramon Ricart i Rey, Josep Guiu i Abelló, Josep Sarrate i Forga, Francesc Tomás i Fort, Joan Llorens i Coma Joannes , Josep Solé i Sabaté, Josep Gómez i Vidal, Francesc Freixa, Claudi Gómez i Grau i Ton Sirera i Jené, entre d’altres Entre les moltes activitats promogudes destaquen les sessions de difusió de l’obra dels seus associats sobre Mejón el 1956, Sirera el 1957 i Bernat el 1958 i l’organització de diversos concursos i…

Vida Després de rodar i produir alguns curts en imatge real i d’animació, fundà els estudis i la productora D’Ocon Films Productions, amb els quals feu possible els llargs Com un adéu 1982, Pere Vila i Coll i l’infantil La tribu dels aurons 1986-87, Josep Lluís Viciana Ha estat promotor de sèries televisives, en règim de coproducció internacional, i que s’han emès per nombroses cadenes d’arreu del món, com ara El món màgic del màgic Bruffi 1984, 26 × 30’, de J Guitart i J L Viciana titelles i Els aurons 1987, 26 × 25’, de J L Viciana titelles A partir d’ Els fruittis…

Els seus objectius principals són la difusió, informació i defensa del cinema i l’audiovisual d’animació, especialment amb relació als aspectes culturals i educatius Sota els auspicis del Festival de Cinema de Sants i legalitzada en el registre d’Associacions de la Generalitat, els seus fundadors foren Robert EBalser i Juli Taltavull Pegbar Productions, Jordi Artigas historiador del cinema i director de festivals d’animació i Marta Montcada llicenciada en Belles Arts Entre el 1986 i el 1990 organitzà cinc edicions de la Mostra de Cinema d’Animació no competitiva, en collaboració…

El grup es presentà amb la publicació de "9,5 nou-cinc Butlletí de l’entusiasta del cine de 9,5 mm", sota la direcció de Santiago Marrè i Burcet, també president del FFC El grup convocà el 2003, conjuntament amb la seva entitat mare, les edicions 30a del Certamen-Trobada Internacional de Cinema 9,5, la 20a del Mercat-Exposició de Material de Cinema i Fotografia de Collecció, i la 9a del Certamen Estatal de Vídeo-Trofeu Torretes El butlletí es transformà el 1998 en el trimestral "9,5 l’informatiu", un dels pocs que s’edita al món sobre el tema Bibliografia MARRÈ, S Grup 9,5 de…

Puput Upupa epops dreamstime Els peixos dels esculls corallins i els ocells tropicals passen per ser, i probablement són, els éssers vius de coloració més vistent És el cas dels colors llampants i vivíssims, de l’esclat cromàtic exagerat de guacamais, tucans i ocells del paradís, per exemple, paleta variadíssima per ella mateixa que, a més, es veu exaltada per la mòrbida textura del plomatge o per la llisa lluentor de becs desaforats És cert que, posant-hi atenció, hom pot també descobrir tonalitats bellíssimes en molts petits ocells habituals als àmbits mediterranis, com les caderneres o…

Mirada glacial, queixalada implacable Amb precisió d’assassí professional, erren rarament el cop mortal Actuen fredament, i mai més ben dit perquè, certament, maten a sang freda És una manera literària de veure-ho, és clar, perquè ells es limiten a ser carnívors d’aigual que mengen el que cacen D’entre ells, els més coneguts són els cocodrils i els caimans Però també hi ha les anacondes, els superdepredadors del sistema I com a carnívors de base, les tortugues, els varans i les piranyes L’ordre dels crocodilians agrupa 22 espècies distintes de cocodrils, força semblants entre…

L’explotació de la fauna autòctona Encara que constitueix potencialment un recurs considerable, la fauna de grans mamífers i ocells, delmada en el transcurs de la primera meitat del segle XX, no té actualment més que una importància econòmica secundària als subdeserts de l’Àfrica septentrional, al Sàhara, al Sahel i als deserts i els subdeserts de l’Àsia sud-occidental Per contra, algunes espècies dels deserts càlids han conegut un procés de domesticació extremament exitós entre els animals domèstics més importants criats pels humans n’hi ha dos que són originaris dels deserts càlids, l’ase…

Un ambient fàcil i perillós alhora Mancant-hi els refugis que proporcionen el substrat i la cobertura, els organismes que habiten a l’ambient pelàgic es troben voltats d’aliment, però alhora estan exposats a ser menjats Tal com s’ha dit, a més del plàncton permanent, hi ha molts ous i larves que en formen part de manera temporal no és infreqüent que els estats larvals d’alguns predadors de mida gran siguin, al seu torn, consumits pels adults de les seves preses habituals La major part dels organismes passen per diferents etapes en què són consumidors primaris quan s’alimenten de fitoplàncton…

L’ambient a la superfície terrestre, avui La biosfera que veiem, la biosfera del present, és el resultat d’un llarguíssim procés, tal com mostren els capítols anteriors Resultat que es manifesta i s’organitza, però, depenent de les condicions ambientals actuals La història, en efecte, permet de comprendre el passat, però no explica el present El present és el resultat de combinar les peces heretades del passat d’acord amb les possibilitats permeses per les condicions d’avui dia No és possible tenir una percepció mínimament correcta de la biosfera actual sense considerar els processos que han…