Resultats de la cerca

Vida Comentarista cinematogràfic en "Cinema" i "Nuevo Cinema" 1938, s’exilià a Mèxic després de la guerra civil Allí escriví arguments per a la pantalla o n’adaptà al costat del realitzador toledà José Díaz Morales, mexicà d’adopció Junts adequaren el text per al melodrama Por un amor 1944 i Amar es vivir 1945, de Juan J Ortega Amb aquest adaptà La Gioconda , de Gabriele D’Annunzio, protagonitzat per la catalana Emília Guiu, que obtingué un gran èxit El 1941 s’inicià com a argumentista de la comèdia Cinco minutos de amor Alfonso Patiño Tornà a treballar amb Díaz Morales, que…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Centre Promotor de la Imatge Ferran Llagostera, Barcelona, Rioja Films José Antonio Romero, Logroño ARGUMENT I GUIÓ Pep Albanell, LSoler FOTOGRAFIA Xavier Camí color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Abdó Martí MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Eduardo Arbide SO Albert Royo INTERPRETACIÓ Cristina Brondo Lola, Miguel El Toleo Juan, Carmen Muñoz Carmen, Francisca Perona Paqui, Antonio Reyes José, Mercedes Porras Manuela, Antonio Vargas Roque, Carles Flavià Sr Colom, Tortell Poltrona Francesc, Bea Segura Cristina ESTRENA Barcelona i Madrid, 26042002 PREMIS Alcalá de…

Vida Barceloní d’adopció, feu de periodista i editor de la collecció literària "La Novella d’Ara" 1923 Després de fer de promotor teatral de l’actriu Teresina Teresina Boronat, fou contractat per la Gaumont per treballar a França i Alemanya com a escenògraf Participà en el film de tema espanyol Maison de danses 1931, Maurice Tourneur de la Pathé, i des de París escriví per a la revista barcelonina "Films Selectos" 1930-37 De nou a Catalunya, feu de corresponsal de premsa i dirigí el setmanari "Cine-Art Moderna revista de cinema" 1933-35 també collaborà en "Cinegramas" i "Arte y…

Metge odontòleg, conreà la fotografia des de molt jove Lleidatà d’adopció, fou soci fundador del Centre Excursionista de Lleida segona època amb el seu germà Jordi, i president de la secció d’esquí Ajuntà la seva condició d’excursionista —i sovint també d’aviador— amb la de fotògraf Amb el seu germà Jordi, creà l’Arxiu Sirera Jené, que recull les seves experiències fotogràfiques centrades en la fotografia aèria i botànica 1930-50 Intervingué en la illustració de llibres geogràfics i de guies En estreta collaboració amb Josep Vallverdú, feu la sèrie de llibres Catalunya visió 1968…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ APadrós Terrassa, Edmon Orts Barcelona ARGUMENT APadrós GUIÓ APadrós, Fernando Huici FOTOGRAFIA Josep Gusi blanc i negre, normal MUNTATGE Josep Maria Aragonès, Lluís Josep Gibert MÚSICA Jordi Figueras i cançons i melodies populars i cinematogràfiques, fragments operístics, etc SO JFigueras, Pep Alas, Toni Torné INTERPRETACIÓ Rosa Morata Shirley Temple, Dolors Doucastella Sra Pit, Montse Fontova Sra Pot, Carmen Rambla Sra Put, Paco Caja Paco, Jesús Garay Jesús, Lluís Rambla Luis, Glòria González Fada de l’Est, Marta Vives Louella Parsons, Walter Cots MrVoland,…

L’èxit dels gairebé dotze anys de funcionament 1914-1925 de la mancomunitat de serveis –ampliats– de les quatre diputacions provincials en què, des del 1833, s’havia dividit l’antic Principat de Catalunya ha estat un èxit de llarga durada La institució creada, la Mancomunitat de Catalunya, i els presidents del seu consell de govern, Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch, han esdevingut fites de la modernització de la societat catalana, i un model per a la regionalització de l’estat espanyol i de la Unió Europea La supressió de la Mancomunitat la decidí la dictadura militar espanyola…

La primerenca emigració catalana a Buenos Aires, l’Argentina, l’Uruguai i Xile, i també Rio de Janeiro, fou possible gràcies a les línies regulars de la navegació a vapor i, alhora, a una població emprenedora que estava disposada a saltar a l’altra banda de l’Atlàntic Toponímia i presència catalana L’acció pública i privada d’aquesta emigració té una traducció molt clara en la toponímia de les diverses regions del Con Sud, que, des de F Delaisi 1929, se sap que formen part de l’Europa d’Ultramar Tipologia de la toponímia La toponímia catalana de l’Europa d’Ultramar inclou des de noms de la…

L’emigrant , amb lletra de Jacint Verdaguer i música d’Amadeu Vives, ha constituït, gairebé, un himne nacional català Ja des del segle XVIII, l’àrea catalana fou una àrea d’emigració, especialment cap a Amèrica I, alhora, s’inicià un flux d’immigrants amb destinació a la ciutat de Barcelona que encara no s’ha interromput Al segle XX, després de la crisi dels anys setanta, és a dir, a partir dels anys vuitanta, la immigració ha augmentat, s’ha mundialitzat i s’ha diversificat en arribar al segle XXI Aquesta nova onada migratòria, però, presenta diversos punts de semblança amb l’emigració a…