Resultats de la cerca

Vida A cinc anys es traslladà a Barcelona, on desenvolupà la major part de la seva trajectòria Poc després de la fi de la guerra, ingressà a Radio Nacional, on esdevingué un dels locutors més populars El 1945 començà, sota el guiatge de Marta Fàbregas, a compaginar el mitjà radiofònic amb el doblatge, a estudis com ara Orphea Film o Voz de España Director del quadre escènic de RNE a Barcelona, creà l’espai dramàtic "Teatro Invisible", la primera emissió del qual fou En Flandes se ha puesto el sol 1948 d’Eduard Marquina, espai que també serví de plataforma per a futurs actors de doblatge, com…

Vida Estudià Relacions públiques i debutà fent publicitat, fins que fou escollida per a la sèrie televisiva Secrets de família 1995, Eduard Cortés i Pep Armengol Al cinema debutà en Taxi 1996, Carlos Saura, un thriller sobre la xenofòbia pel qual rebé una menció del jurat al Festival de Cinema de Sant Sebastià 1996 i un elogi unànim de la crítica Convertida en una actriu molt sollicitada, intervingué el mateix any en el rodatge de tres títols un petit paper a En brazos de la mujer madura Manuel Lombardero, basat en la novella homònima de Stephen Vizinczey la comèdia Más que amor, frenesí…

Vida Fill d’un metge militar, el 1895 viatjà a París, on es casà amb l’actriu Julienne Mathieu i entrà en contacte amb la incipient indústria cinematogràfica, especialment en el camp de l’acoloriment El 1901 s’installà a Barcelona, com a delegat de la Pathé Frères potser també de la Star Films de Méliès i muntà un taller d’acoloriment de pellícules de la companyia francesa amb un sistema d’invenció pròpia També s’inicià en la realització de films, molts dels quals foren incorporats al catàleg Pathé Treballà el gènere documental en Ascension du Mont Serrat 1901 i Barcelone, parc au crepuscle…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Troya Films Madrid ARGUMENT La peça teatral homònima 1907 de Santiago Rusiñol GUIÓ Adrià Gual adaptació FOTOGRAFIA Josep Gaspar blanc i negre, normal, Giuseppe Sessia AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Salvador Alarma MÚSICA Enric Morera INTERPRETACIÓ Enric Borràs Sr Esteve, Josefina Tàpias, Gerard Peña, Teodor Busquets, Josep Santpere, Enric Guitart, José María Lado, Joaquim Montero, Matilde Xatort, Anita Giner Soler, Josep Acuaviva, Josep Giner, Mercè Nicolau ESTRENA Barcelona, 08051929 , Madrid, 19041930 Sinopsi Els trenta anys d’història de la merceria La Puntual…

Fou una iniciativa dels germans Santiago i Segismundo de Anta, que la portaren endavant amb I Ruiz-Delgado En sortiren 278 números i hi collaboraren, entre altres, J Roca, A L Tello, A del Amo, V Aguado, A Losada, A Nadal, T G Larraya, J F de Lasa, G Lorente, E Xauradó, L Bau-Bonaplata i C A Màntua El 1951 absorbí el butlletí informatiu de l’editora musical Canciones del Mundo i inicià una segona etapa Inclou articles d’opinió o assaig i s’ocupa també de l’amateurisme

Fou fundada per JFirmat, que n’era el propietari juntament amb JIglesias, propietari al seu torn del Gran Cine Kursaal, on hi havia la redacció Dirigida per Josep Solà i a partir del 1921 JFreixas, fou la primera revista cinematogràfica de l’Estat espanyol Inicialment era quinzenal i a partir de l’agost del 1920 mensual, i en van sortir 411 números Hi collaboraren, entre d’altres, AGinestà, APérez de la Mota Film-Omeno , MVidal Españó, DGiménez Botey, ATramullas, AFurnó Anfurso , Ruiz Margarit, S de Togores, F i APRequena, JBiosca, CMartel i JArdid Amb un disseny acurat i…

Gutiérrez Larraya del 1930 al 1937 Hi collaboraren A Furnó Anfurso , M L Morales Felipe Centeno , I Polo, F X Gibert, L F Martínez de Ribera, J M Plaza, M Pérez de Somacarrera, J Palau, J M Amich i Bert Amichatis , J Sagré, J Virós, J Parellada, M Moragas, C A Màntua, J Ruiz de Larios, J Serra Oller, S Mistral, M Santos, S Gasch, A de Armenteras, L Gómez Mesa, À Ferran, M Villegas López, etc En sortiren 328 números Amb una bona presentació, oferí arguments generosos i retrats d’intellectuals interessats pel cinema Edità també fulletons enquadernables de novelles populars, números…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Ricardo Muñoz Suay / Francisco Ruiz Camps, Barcelona GUIÓ J Esteva, M Requena, Francesc Viader, F Ruiz Camps FOTOGRAFIA Joan Amorós color, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ M Requena, Miró, Peris MUNTATGE Emilio Ortiz MÚSICA Joan Manuel Serrat, Tete Montoliu SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Francisco Rabal Pedro, Mijanou Bardot Patricia, F Viader Mauricio, Luis Ciges, Romy ESTRENA Barcelona, 09121970, Madrid, 03021972 Sinopsi Pedro i Mauricio viuen aïllats en un bosc cremat de la Costa Brava fins que coneixen Patricia,…

Evolució Nasqué amb l’objectiu d’agrupar els cineclubs de Catalunya i altres territoris de parla catalana i potenciar el cinema com a fet cultural, facilitant els serveis necessaris d’assessorament, gestió, documentació i divulgació per a estendre el moviment cineclubístic L’any 1957 el Cineclub Monterols de Barcelona ja impulsà una Agrupació de Cineclubs de Catalunya, que durà només un any, davant la dificultat d’entendre’s amb una bona part dels cineclubs espanyols en el moment de la constitució de la Federació Nacional de Cineclubs FNC a Bilbao el 1956 La secció Nord-est Catalunya, Aragó i…

Vida Abandonà els estudis de medicina per entrar a la companyia de teatre d’Ernest Vilches i abans de la guerra civil feu teatre i interpretà dos films, El 113 1935, Raphael J Sevilla i Las Tres Gracias As três graças , 1936, Leitão de Barros El 1940 reprengué la seva carrera i aviat es convertí en un actor de moda, amb títols com Harka 1940-41, Carlos Arévalo, Escuadrilla 1941, Antonio Román i Raza 1941, José Luis Sáenz de Heredia rebatejat el 1950 com El espíritu de una raza , amb guió de Francisco Franco sota el pseudònim de Jaime de Andrade, peripècia vital en què encarnà l’ alter ego…