Resultats de la cerca

Evolució Té com a objectiu la preservació i la difusió del patrimoni cinematogràfic de Catalunya Cal situar-ne l’origen en el traspàs dels serveis i, posteriorment, els fons de la delegació de la Filmoteca Nacional de España actualment Filmoteca Española a la Generalitat de Catalunya Durant el franquisme, el 1972 la delegació havia creat un equip autònom dedicat a la conservació del patrimoni cinematogràfic, que disposava d’un arxiu propi, i a la difusió amb presentacions, conferències i colloquis, i des del 1977 edità un programa autònom en català Després del traspàs, el 1982 establí…

Tingué continuïtat fins el 1918, tot i que amb diversos noms Inicialment era coneguda com a Casa Macaya o Macaya-Marro 1902-06 En morir el primer, l’empresa passà a dir-se Marro-Soler i Cia 1906-08 En aquesta segona època fou contractat Ricard de Baños com a operador, el qual arribà a compartir la direcció amb Marro El 1908 Josep Maria Tarré entrà com a soci capitalista en substitució de Soler i la productora experimentà un altre canvi i passà a ser Marro i Tarré, S en C 1908-09 Amb l’arribada de Tarré rebé un fort impuls i obrí nous locals a Barcelona, i a Madrid inaugurà una sucursal Cap a…

L’obra Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or  en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni Forma part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu , alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d’or  Té a la base la idea de progrés, que converteix els personatges en una peça de l’evolució, però perd concreció al llarg del…

Vida Entrà en el món del teatre a vint anys, i el 1967 dirigí la seva primera obra, Els diàlegs de Ruzante , seguida de Nit de reis 1968, de William Shakespeare Aquell atractiu que es diu el Knack o qui no té grapa no endrapa 1969, d’Ann Jellicoe Allò que tal vegada s’esdevingué 1970, de Joan Oliver L’auca del senyor Llovet 1972, de Jordi Teixidor, i un llarg etcètera En el camp del cinema, publicà articles a Serra d’Or , Destino  i Presència  i al diari El Correo Catalán  abans de debutar amb el documental  Ocaña, retrat intermitent 1977 Projectat al Festival de Canes, el 1978 insistí en el…

Vida Home culte i d’esperit emprenedor, de jove visqué a Luzón illes Filipines Ja a Barcelona, el 1897 s’interessà per l’incipient cinema i desenvolupà una àmplia trajectòria com a empresari d’una barraca itinerant durant els darrers anys del segle XIX, en la qual alternava la projecció amb varietats Aviat muntà una botiga de venda de material cinematogràfic a Barcelona i el 1902 s’associà amb Lluís Macaya, un altre venedor de màquines i accessoris, mentre feia de representant per a la Pathé Així sorgí la firma Casa Macaya o Macaya-Marro que, juntament amb l’Empresa Diorama, fou…

La manufactura mecanitzada, que era la fàbrica del segle XIX, es movia sota l’impuls d’un motor més potent, més constant i més regular que els motors tradicionals els molins d’aigua i de vent incloses les veles marineres i, sobretot, la força muscular dels homes i dels animals, els anomenats “motors de sang” En la primera fase de la industrialització moderna, el motor per excellència va ser la màquina de vapor, l’aparell que, per mitjà del vapor d’aigua, convertia l’energia calòrica o tèrmica del carbó mineral en energia cinètica o motriu Primer, en la bomba atmosfèrica de Newcomen, aquesta…

El model d’industrialització a l’anglesa, estrenat amb la fàbrica Bonaplata 1833-35, resultà insostenible a casa nostra La dependència respecte del carbó forà constituí, per a la indústria catalana, una rèmora excessiva Del 1860 al 1880, la primera tongada important de fàbriques “de riu” havia representat una rectificació parcial de la pauta energètica Dels anys 1880 al 1910, consumada la fallida com a “carboners” dels trens de Granollers a Sant Joan de les Abadesses i de Manresa a Berga, la segona tongada de fàbriques hidràuliques, més intensa que la primera, ratificà i accentuà aquella nova…

El gas d’hulla, la llum de la primera industrialització Illuminació de la Rambla amb gas durant les festes de la Mercè del 1888 ECSA El gas d’hulla és una de les grans innovacions que van configurar la primera Revolució Industrial La seva adopció va canviar les condicions de vida a les cases i a les fàbriques i va alterar de forma significativa els costums socials a les ciutats La principal utilitat del gas d’hulla fins a la darreria del segle XIX va ser la illuminació Els sistemes d’enllumenat que s’empraven abans de la introducció del gas tenien nombrosos problemes i limitacions A les cases…

El perquè de les exposicions Les grans exposicions, internacionals o universals, han tingut sempre tres protagonistes les ciutats organitzadores, els expositors i els visitants Si bé els tres han tingut un denominador comú en el seu interès per les exposicions, les raons són i han estat ben distintes Cartell de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, dissenyat per FGalí ECSA Les ciutats organitzadores busquen el prestigi internacional que els pot donar l’exposició És clar que corren un risc, i que trobaran el desprestigi si no els surt bé La…