Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Josep Palau i Claveras
Cinematografia
Crític i escriptor.
Vida Fill de l’editor i bibliòfil Antoni Palau i Dulcet 1867 – 1954, fou llibreter i editor des del 1917 Collaborà en diaris i revistes amb crítiques i assaigs cinematogràfics, com ara a "La Nova Revista" 1928, "Joia" 1928, "D’Ací i d’Allà" 1928-31, "El Faro" 1929-36, "Escena" 1930, "Gaseta de les Arts" 1930, "Films Selectos" 1930-37, "Cinema Amateur" 1932-36, "Cine-Arte" 1933-35, "Sol Ixent" 1934, "Proyector" 1935-36, "Actualidades Paramount" 1935-36, "Cine-Star" 1935-36 i "Claror" 1935-36, entre d’altres S’incorporà al setmanari "Mirador", en el qual escriví i dirigí la secció de cinema, al…
Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol
Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol
Cinematografia
Museologia
Museu
Institució museística, inaugurada al mes d’abril del 1998 a Girona, que té com a objectiu fomentar la difusió, la recerca i l’ensenyament de l’art i la tècnica del cinema i la imatge, a través de l’exposició permanent de la Col·lecció Tomàs Mallol i també a partir d’altres serveis (el pedagògic, l’Institut d’Estudis, el Club d’Actors) i activitats temporals (exposicions, projeccions, conferències, cursos, seminaris, etc.)
Evolució La Collecció Tomàs Mallol es començà a configurar com a tal a final de la dècada del 1960 al domicili del seu creador, i es compon aproximadament de 20000 unitats El volum d’objectes aplegats s’emmarquen en el període comprès entre la segona meitat del segle XVIII i el primer terç del segle XX L’objectiu de la collecció és aplegar els elements que configuren la prehistòria del cinema i els seus primers anys d’existència, és a dir, els que expliquen com es representaven les imatges abans del cinema i quin fou el procés tècnic projecció, animació, captació d’imatges que…
,
La il·lustració tradicional
Josep Simont 1875-1968 Retrat cap al 1900 Llapis i carbonet Igualada Anoia Collecció particular Glòria Escala Durant els anys del Modernisme el dibuix va gaudir d’un moment àlgid Aquest moment dolç d’un gènere fins aleshores poc valorat en relació amb altres pràctiques artístiques com la pintura, el van protagonitzar autors tan importants com Ramon Casas, Alexandre de Riquer o Apelles Mestres Si bé ells van encapçalar les tendències estètiques del moviment modernista amb aportacions de primer ordre, una nombrosa generació d’artistes del llapis, menys coneguts, van acompanyar-los en aquesta…
Els monuments commemoratius
A Catalunya, després que els escultors neoclàssics i romàntics visquessin desaprofitats o fins i tot absents del país per manca d’encàrrecs que els permetessin de viure dignament, la generació de l’època de la Restauració borbònica, encapçalada pels germans Venanci i Agapit Vallmitjana, va tenir l’oportunitat de treballar en projectes escultòrics importants, ja que les reformes urbanístiques que van tenir lloc a les grans ciutats durant el darrer quart del segle XIX van propiciar un remarcable increment d’escultura pública monumental Contràriament a la pintura, l’escultura interessava més a…
Modernistes o noucentistes? Els darrers simbolistes decadents
«Modernistes o noucentistes» És l’interrogant en clau eufemística que encapçala aquest darrer capítol històric per tal de constatar l’elasticitat dels termes a l’hora d’adaptar-los a les seqüències cronològiques En efecte, el format interrogatiu no està plantejat amb la finalitat de forçar una resposta a la pregunta sinó com a mer enunciat indicador d’una problemàtica de fons, entorn del concepte de modernisme o del de simbolisme i decadentisme El fet que tant la noció de modernisme com la de noucentisme , malgrat que alludeixen a moviments culturals catalans, depassen l’estricte àmbit…
La pintura mural
Recuperant la teoria d’art total d’origen romàntic els arquitectes modernistes van adoptar el paper de dissenyadors globals dels seus projectes, tant en l’àmbit constructiu com en el decoratiu, amb la idea d’assolir una unitat de concepte i de contingut formal Per arrodonir espectacularitat i originalitat van servir-se dels recursos decoratius que els oferien moltes de les disciplines de les arts aplicades tradicionals, integrant-les profundament en el projecte arquitectònic fins a assolir una unitat indissoluble i dotant-les quasi de la mateixa importància que l’obra purament arquitectònica…
El gravat popular
Introducció El gravat destaca dins la història de l’art popular per ser una de les tècniques artístiques amb una major projecció i èxit, ja sigui per la seva intrínseca reproductibilitat tècnica, com per la accessibilitat pecuniària de les mateixes estampes Ha estat el gravat la tècnica artística que, ja des dels seus orígens, ha esdevingut un dels mitjans que més ha contribuït a acostar a la ciutadania iconografies i formes, alimentant models i continguts de l’imaginari collectiu, que han perviscut al llarg del temps, tot generant certa formulació reiterativa diacrònica de formes i temes,…
Retratisme i pintura burgesa
Paralellament a tota la creativitat característica de l’època del Modernisme i al costat de les seves formes més o menys sinuoses, tant en la figura i en l’ornamentació com en el paisatge, hi ha sempre un altra llarga línia, molt més tradicional i realista És la del retratisme, el gran oblidat de les històries de l’art català, a pesar que es pot afirmar que va ser conreat per la pràctica totalitat dels artistes d’aquell temps, des de les figures cabdals del Modernisme i el postmodernisme fins a les tan abundoses de la restant nòmina dels artistes de l’època, dedicats quasi sempre al retrat…
Joan Llimona i els artistes del Cercle Artístic de Sant Lluch
Joan Llimona 1860-1926 Fragment de la cúpula del cambril de l’església del monestir de Montserrat 1896-98 FF En el context del Modernisme català, el Cercle Artístic de Sant Lluc representa una opció fortament caracteritzada per la seva ideologia d’inspiració catòlica i catalanista La seva incidència en la modernització de l’art religiós és molt considerable També cal remarcar la incidència que tingué en el desenvolupament de tendències idealistes o simbolistes sota la influència dels conceptes estètics que Josep Torras i Bages va transmetre als artistes de Sant Lluc Joan Llimona fou el…
La força dels nuclis extrabarcelonins
El Modernisme a Catalunya no és un fet exclusivament barceloní Els grans arquitectes modernistes van deixar una part important de la seva producció fora de Barcelona Antoni Gaudí, per exemple, a Santa Coloma de Cervelló Lluís Domènech i Montaner a Reus i Canet de Mar Josep Puig i Cadafalch a Mataró i Argentona Enric Sagnier a Montserrat Joan Rubió i Bellver, també a Santa Coloma de Cervelló, Reus, Ripoll o Raïmat D’altres van connectar la seva obra a localitats concretes i, en readaptar les formes del Modernisme a uns usos i tipologies arquitectòniques determinades es van produir com a…