Resultats de la cerca

El fons és format per 152 títols, dels quals són particularment valuoses i interessants les filmacions de les primeres fires de mostres 1920-24, els preparatius de l’Exposició Internacional del 1929 1927-30, el període de la República Catalana, la vida de l’alcaldia durant el mandat de Josep Maria de Porcioles 1952-66 i alguns premis de Cinematografia professional i amateur Ciutat de Barcelona El material arriba fins a l’any 1972 L’entitat havia de vetllar pel patrimoni fílmic que s’anava generant, d’una banda, des de l’àmbit educatiu, amb la primera sessió de cinema el 1922 que muntà la…

És formada per un fons de films amateurs de cineastes de Terrassa transferits al suport de vídeo digital Primer es confeccionà un inventari per èpoques de films guardonats amb el primer o segon premi en concursos nacionals o internacionals, el qual sumava un total de 135 títols d’una trentena d’autors 37 en 8 i súper-8 mm 5 en 9,5 mm 85 en 16 mm i 8 en vídeo analògic Aquest material, llevat d’un nombre escàs de títols desapareguts, es transferí a vídeo digital, cosa que se seguirà fent amb els que es vagin incorporant Els màsters en DV es conserven al Museu d’Història de la Ciutat i una còpia…

Consistia en un sistema de pintat mecànic amb trames a l’estil del Pathécolor Però mentre que en aquest les trames es retallaven manualment, en el de Chomón es disposava d’una caixa en què la pellícula es projectava a un vidre esmerilat que feia les funcions de pantalla, sobre la qual es dibuixaven els contorns dels motius i un burí retallava en la pellículatrama o plantilla que servia per a conferir els diversos colors Aquest sistema era precís en l’obtenció de colors i en els seus límits Malgrat el perfeccionament del procediment, l’invent no progressà, potser perquè al mateix temps s’…

També s’ocupa del seu estudi i difusió, principalment a Catalunya Fou enregistrada legalment el 15 d’octubre de 1996 sota l’impuls del grup constituït per Josep Estivill, Ana Fernández, Anton Giménez, Maria del Pilar Mendoza, Pedro Nogales, Lluís Valentí i Maria Encarnació Soler que havia rebut el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat 1994 "a la millor contribució cultural", com a presidenta En formen part un seguit d’estudiosos i tècnics com ara Joan Manuel Maigí, Anna Duran, Mariona Bruzzo, Oriol Bassa, Josep Miquel Rodríguez, José Carlos Suárez, Anna Casanovas, Joaquim…

Duu el subtítol "Investigació, recerca i recuperació del patrimoni cinematogràfic català" Ha tingut com a redactors en cap Josep Estivill, Pedro Nogales i Ana Fernández, i la major part dels collaboradors són membres de l’entitat, com els socis d’honor Joan Francesc de Lasa, Tomàs Mallol i Miquel Porter Sovintegen els números monogràfics i els dossiers centrats en els objectius fundacionals, sense oblidar una voluntat cohesionadora del cinema que es fa als Països Catalans

Fou la primera que s’ocupà del cinema no professional arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol, però també tractà el cinema professional més rellevant amb assaigs d’alt interès Amb un elegant disseny gràfic, fou coordinada pels pioners Delmir de Caralt, Josep M Galceran i Domènec Giménez Hi collaboraren, entre altres professionals, Josep Palau, Isidre Socias, Francesc Blasi, Joan Prats, Josep M Aymerich, Guillem Díaz-Plaja, Joan Sàbat, Eusebi Ferré, Alfons Lagoma, Jeroni de Moragues, Ignasi Salvans, Manuel Amat, Salvador Mestres i Francesc Xavier Gibert En sortiren 11 números…

Aragonès no pogué aconseguir la representació del sistema Technicolor durant la dècada de 1940 i n’inventà un de propi Consistia a aplicar dos negatius de blanc i negre a la càmera a través d’un prisma acoblat a aquesta es dividia la llum, que es filtrava en dues tonalitats, blau/violeta i vermell/taronja S’obtenien així dos negatius impressionats amb la mateixa imatge, però amb una selecció de color En processar les còpies, el material, també en blanc i negre, passava dos cops per l’estampadora, i era tenyit després de cada passada amb el color contrari al corresponent al negatiu emprat El…

En tancar els Laboratoris CYMA el 1929, Daniel Aragonès, que hi havia treballat, s’associà amb Antoni Pujol i constituïren Aragonès i Pujol, empresa la principal activitat de la qual es produí en el laboratori Cinefoto, al carrer del Rosselló de Barcelona, i que posteriorment es traslladà al carrer de Roger de Llúria El 1935 la capacitat de producció dels laboratoris els permeté atendre amb una gran rapidesa els nombrosos encàrrecs de les productores i distribuïdores més importants de l’Estat Disposaven de cinc màquines de revelatge, i una secció dedicada únicament al titulatge, les…

En sortiren 1 225 números, amb el subtítol "Revista popular de espectáculos" El propietari i director era L Argilés, a qui succeí el 1926 M Coronas Hi collaboraren, entre altres, M Santos, J Pérez de la Fuente, R Puente, M Torres, L Gómez Mesa Gumucio , F Barangó Solís, J M Castellví, F Méndez-Leite, C Gotarredona, A Furnó Anfurso , S Aguilar, C Gallart, I Polo, A M Ferry, A Sau, D Pruna, A Guerra, M Díaz de Cossío, M L Morales i P Crespo Incloïa novelles per entregues, arguments illustrats, partitures, etc Tenia un bon nombre de corresponsals i prestava força atenció al cinema espanyol…

Situada al barri de Poble Sec, funcionà entre el 1931 i el 1974 Tomàs era industrial, enginyer tèxtil i portava la direcció, els temes relacionats amb els projectors, els guions i les adaptacions per a les cintes Josep Maria –enginyer industrial– era el responsable de l’administració, i Ramon –arquitecte i dibuixant– fou l’autor de quasi tots els dibuixos fets entre el 1931 i mitjan dècada del 1940 La segona generació estigué formada pels dos fills de Tomàs Tomàs, encarregat de la direcció artística, i Albert Nicolau i Araque, responsable de l’administració NIC tingué una àmplia…