Resultats de la cerca

Vida Adroguer d’ofici, s’aficionà a la fotografia i al cinema fent reportatges de caràcter familiar Fundà el collectiu Cidass Films Companyia Illimitada d’Artistes Sense Sou, amb Josep Punsola i Vallespí com a guionista, la seva germana Manuela, Vicenç Arís i Julià, Lluís Terricabres i Molera i Enric Banet i Espona com a collaboradors o intèrprets La companyia funcionà entre el 1945 i el 1955 i realitzà deu films de ficció 1945-54, a més de nou documentals relacionats amb Mataró 1948-64, vint-i-sis reportatges familiars o de viatges i un d’animació, segons l’inventari establert per la…

Vida De ben jove començà a freqüentar el Cineclub Cinema, dirigit per Àngel Zúñiga i Joan Francesc Lasa, i escriví cartes al director en la revista "Cinema" 1947 El 1948 es traslladà a Cuba per reunir-se amb el seu pare, Hermini Almendros 1898 - 1974, prestigiós pedagog exiliat Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de l’Havana, i fundà i dirigí el primer cineclub de l’illa 1949, amb Guillermo Cabrera Infante, Germán Puig i Ricardo Vigón, i la Cinemateca de Cuba 1960 El grup amb dues càmeres de 8 i 16 mm rodà curts documentals que foren el germen del Nuevo Cine Cubano Després…

Vida Treballà en una agència de publicitat, fins que el 1962 ingressà a la distribuïdora CB Films com a redactor publicitari a les ordres d’Horacio Sáenz Guerrero, a qui substituí com a cap del departament de publicitat el 1963 càrrec que ocupà fins el 1967 quan abandonà la companyia Com a crític, inicià la seva collaboració a Fotogramas  al començament de la dècada del 1960, on continuà el consultori de Mr Belvedere creat el 1958 per Luis G de Blain A Ràdio Barcelona, presentà, amb Mayra Gómez Kemp, l’espai cinematogràfic Mr Belvedere Aquesta breu collaboració constituí el punt d’arrencada…

Vida Titulat per l’EMAV, exercí com a cap de producció a Serenata a la claror de la lluna 1978, Carles Jover i Josep A Salgot Los fieles sirvientes 1979 i La plaça del Diamant 1981-82, tots dos de Francesc Betriu El vicari d’Olot 1980-81, Ventura Pons i Interior roig 1982, Eugeni Anglada Després intervingué com a productor executiu a Karnabal 1985, Carles Mira i Comediants Laura a la ciutat dels sants 1986, Gonzalo Herralde Massa vell per morir jove 1988, Isabel Coixet Ho sap el ministre 1991, Josep Maria Forn i La ciutat dels prodigis 1998-99, Mario Camus Amb la marca Films Yes produí La…

Vida Les seves primeres nocions musicals les rebé del seu pare, Josep Ferrer i Torres, violinista i compositor El 1930 s’installà a Barcelona, on amplià estudis i ingressà com a instrumentista a l’Orquestra Pau Casals fins el 1939 Els seus inicis en el cinema daten de la dècada del 1940 a la productora Dibujos Animados Chamartín, com a compositor de la banda sonora de curts de personatges com Civilón i Don Cleque Escriví la música del film d’animació, Érase una vez La Cenicienta 1948-50, Josep Escobar, que fou el seu primer llarg Després només participà en cinc produccions més fins el 1970…

Vida Fou un bon dibuixant, collaborà en revistes barcelonines i madrilenyes i debutà com a escenògraf per a la productora CIFESA decorant les obres d’Ignasi F Iquino, el qual el contractà per dirigir vuit comèdies, de les quals destaquen Quién me compra un lío 1940 El difunto es un vivo 1941 i Los ladrones somos gente honrada 1941 Fou el decorador de les cintes que aquesta productora rodà a Barcelona el 1942 treballà en nou films, com ara A mí la Legión Juan de Orduña i 48 horas Josep Maria Castellví n’assessorà dos més, Malvaloca i Vidas cruzadas , tots dos de Lluís Marquina i compartí les…

Vida Estudià dibuix, pintura i escultura i dirigí diversos curts, abans de traslladar-se a Berlín 1974 per estudiar cinema a l’escola de Peter Rötlingshöfer i, tres anys més tard, a Itàlia, on ingressà al Centre Experimental de Cinematografia de Roma per cursar direcció i producció 1977-78 Allà treballà com a auxiliar de direcció en diversos films, entre els quals destaquen Marxa triomfal Marcia trionfale , 1976, Marco Bellocchio Calígula Caligola , 1978, Tinto Brass i El misteri d’Oberwald Il misterio di Oberwald , 1980, Michelangelo Antonioni Quan tornà a Barcelona dirigí, amb Josep…

Vida Es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1936 Dos anys abans, ja publicà el seu primer text dedicat a la fotografia, de la qual en fou un bon aficionat, i el seu primer de cinema, l’interessant assaig cartesià Esquemas sobre el cine 1935, que refeu un parell de cops Precisa divagación sobre el cine 1947 i Digressió sobre el cinema 1961 En aquesta obra relaciona l’art amb la ciència i la tècnica, reafirma el cinema com a art i fixa el moviment com a essència del film Després de participar com a voluntari de la República, el 1939 s’exilià a París i d’allí a l’…

Vida S’installà a Catalunya al final de la dècada del 1960 com a venedor immobiliari A partir de la dècada del 1980 es començà a interessar pel vídeo i creà Ivex Films, que el 1987 s’associà amb Filmax La companyia es convertí en Filmax Group-Telegroup el 1990, quan Manuel del Val cedí a Fernández la marca Filmax, grup que presidí fins el 2010 L’any següent fundà la Sociedad General de Derechos Audiovisuales SOGEDASA per distribuir el material de la casa, destinat als cines i a la televisió La seva activitat com a productor es consolidà amb la creació, l’any 1995, de dues noves empreses a…

Amb el seu pare Enric Fernández i Gual s’exilià primer a França i després a Mèxic, on acabà la carrera d’arquitectura Practicà la pintura i estudià direcció cinematogràfica amb Luis Buñuel Escriví i adaptà l’argument El narrador , que Arturo Ripstein dirigí amb el títol La hora de los niños 1969 Amb el director espanyol també refugiat Luis Alcoriza coescriví el guió de La puerta 1969, que juntament amb el migmetratge La mujer del carnicero 1968, Ismael Rodríguez i Chano Urueta, constitueix un llarg Amb el realitzador José Bolaños adaptà Arde baby, arde o Lucky Johnny Born in America 1970,…