Resultats de la cerca

Vida Fill de l’escultor Enric Clarasó i Daudí 1857 - 1941, es llicencià en dret i filosofia i lletres abans d’iniciar una prolífica trajectòria periodística i literària El 1946 publicà l’assaig El arte de perder el tiempo , en què parla del cinema com una de les grans distraccions Collaborà en "La Vanguardia Española" durant més de trenta anys, i fou guardonat amb el premi Crexell per la novella inèdita Francis de Cer Publicà indistintament en català Un camí , 1956 Un benestar semblant , 1957 L’altra ciutat , 1968 i en castellà El río crece , premi Ciutat de Barcelona 1961, i també escriví…

Vida Estudià teoria de l’art contemporani a la Universitat Autònoma de Barcelona i fotografia i disseny gràfic a l’escola Eina A divuit anys exercí com a fotògraf de premsa per a "Triunfo", "Tele-exprés" i "Interviú" El 1979 entrà al cinema com a ajudant de càmera, i intervingué en una vintena de títols Debutà el 1984 amb el curt semidocumental de Manuel Cussó-Ferrer, Museu d’ombres , premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 a la millor fotografia El 1985 feu d’operador en cap de Lola Una historia mediterránea 1985 i Angoixa 1987, ambdós films de Josep Joan Bigas Luna, menció especial…

Vida Fill del publicista, escriptor i periodista carlí Domènec Cirici i Ventalló Terrassa 1878 - Madrid 1918, treballà en el diari "El Debate" de Madrid fins el 1924 Viatjà per Amèrica i s’installà a Guatemala 1928, on feu de periodista i a Mèxic, on collaborà en "Excelsior" i "Revista de Revistes" També treballà a la televisió, i el 1954, amb els periodistes Joan Manuel Tort i Enrique Candiani, muntà el primer noticiari cinematogràfic televisiu de Mèxic Fou contractat per Hollywood com a dialoguista en castellà de produccions per al mercat hispà com El código penal 1931, Phil Rose de la…

De pare nord-irlandès i mare anglesa, s’educà i estudià a Anglaterra Treballà en l’empresa paterna Thomas Cinnamond and Sons d’importació de fosfats dels EUA, situada al carrer de la Duana de Barcelona En aquest despatx, el 1912, i amb la denominació de Cinnamond Film, obrí la seva primera oficina El 1923 importà dos títols notables La roda La Roue , 1923, Abel Gance i Nanook, l’esquimal Nanook of the North , 1920, Robert Joseph Flaherty El 1924 es feu càrrec de la representació per a l’Estat espanyol de la Pathé Exchange Inc, de Nova York El maig del 1929 substituí Antoni Torres en la…

Vida Emigrà a Barcelona a la dècada de 1920 i començà a actuar passats els cinquanta anys d’edat en els primers films sonors que es realitzaren a l’Estat espanyol Treballà amb els directors Francisco Elías en el curt El último día de Pompeya 1932 Boliche 1933 i Rataplán 1935 Antoni Graciani, Aves sin rumbo 1934, i Ricard de Baños, El relicario 1933 Casat amb l’actriu María Severini, el 1941 tornà a actuar gràcies a Ignasi F Iquino, que el contractà sovint com a personatge de repartiment en films com ara Ni pobre ni rico, sino todo lo contrario 1945, El tambor del Bruch 1947-48 i La familia…

Vida Fill d’un metge militar, el 1895 viatjà a París, on es casà amb l’actriu Julienne Mathieu i entrà en contacte amb la incipient indústria cinematogràfica, especialment en el camp de l’acoloriment El 1901 s’installà a Barcelona, com a delegat de la Pathé Frères potser també de la Star Films de Méliès i muntà un taller d’acoloriment de pellícules de la companyia francesa amb un sistema d’invenció pròpia També s’inicià en la realització de films, molts dels quals foren incorporats al catàleg Pathé Treballà el gènere documental en Ascension du Mont Serrat 1901 i Barcelone, parc au crepuscle…

Vida Procedent del cineclubisme, el 1975 ingressà en l’Escola d’Estudis Artístics de l’Hospitalet Consolidà el seu aprenentatge professional amb diversos curts i com a productor executiu dels llargs Més enllà de la passió 1986, Jesús Garay o Solitud 1990-91, Romà Guardiet, aquest últim per a la productora Quasar, de la qual fou cofundador, i també realitzà Una ombra al jardí 1988, premi de Cinematografia de la Generalitat 1989 al millor director Des del seu primer llarg evidencià una atracció pels thrillers urbans ombrívols i presidits per la violència o la traïció, com Manila 1991, amb el…

Vida Fill d’una família modesta, s’inicià com a dependent de comerç i viatjant, feina que deixà el 1903 pel teatre Debutà a l’Ateneu de Sabadell amb el nom artístic de Domingo Ceret Es dedicà sobretot als gèneres líric i còmic En 1907-08 treballà al Tívoli en peces populistes sense gaire interès artístic La seva primera incursió coneguda en el cinema fou el 1912 al migmetratge Mala raza Fructuós Gelabert El 1914 interpretà dos films per a la firma Solà-Penya després treballà en Linito quiere ser torero , per a la Barcinógrafo d’Adrià Gual i per a l’Argos i la Segre Films entre el desembre de…

Vida A partir del 1968 estudià disseny i interiorisme, antropologia i història de l’art, estètica i composició, pintura i gravat Professor d’arts plàstiques, es dedicà a la pintura, la fotografia, el fotomuntatge, la manipulació de suports plàstics, el ready-made , la performance , el trompe-l’oeil , etc , i ha exposat des del 1971 sense interrupció Com a cineasta amateur rodà des del 1968 una vintena de cintes breus o "accions filmades" en formats de pas estret, sol o amb la collaboració de Guillem Baiget, Ricard Solà i Joan Mostaza, un collectiu que estigué actiu fins el 1983 Són reflexions…

Membre fundador i president de la Sociedad General Cinematográfica SGC de Buenos Aires S’establí a Barcelona el 1912 amb el distintiu de Casa Ajuria, i fou l’introductor, el 1917, a Espanya de les primeres marques del cinema nord-americà Fox, Lasky, World, Famous Players, Vitagraph, etc de la mateixa manera que ho havia fet a l’Argentina a través de la SGC El 1918 hi afegí la Paramount i l’Standard Avançant-se a molts professionals del seu temps, també edità, a partir de 1918, una esplèndida revista, "La Esfera Cinematográfica", dirigida per Ruiz Margarit, que des del 1920 comptà amb la…