Resultats de la cerca

A principi del 1939 s’exilià a França, i després a Mèxic amb el seu pare Avellí Artís i Balaguer , i els seus germans Rosa i Avellí Exercí d’inspector d’obres de l’Estat, obrí la botiga de venda i restauració Arte Sacro, feu d’interiorista i construí algun cinema Ensinistrat pel seu germà Tísner, el substituí als Estudios América com a escenògraf cinematogràfic durant el període 1957-66, i intervingué en prop de dues-centes produccions rutinàries o seriades, que signava sempre amb l’ambigua denominació Escenografía A Artís-Gener Després abandonà aquest ofici i recuperà el de…

Vida i obra Fill d’ Avellí Artís i Balaguer  i germà de l’arquitecte i escenògraf  Arcadi Artís-Gener  Fou escenògraf al taller Batlle i Amigó i estudià Belles Arts a Llotja Al final de la dècada del 1920 protagonitzà el curt amateur  Gestation d’un poème , dels germans Sarsanedas del FAD Durant la República fou redactor de L’Opinió , La Rambla i La Publicitat popularitzà el pseudònim de Tísner en dibuixos i caricatures al Be Negre , L’Esquella de la Torratxa , que dirigí conjuntament amb Pere Calders, i La Campana de Gràcia  i La Publicitat , on illustrà els contes infantils que hi publicà…

Vida Començà estudis de música i piano, que no acabà, juntament amb els de medicina, professió que exercí uns quants anys, però poc després ja es dedicà a la música en el vessant cinematogràfic, que l’absorbí cada cop més La seva relació amb el món del cinema tingué quatre vessants El primer fou com a intèrpret de piano acompanyant projeccions de cinema mut, activitat que li permeté musicar la majoria dels cineastes clàssics, participar en nombrosos festivals i cineclubs, i iniciar la collaboració amb la Filmoteca de Catalunya També participà en emissions radiofòniques el 1960 debutà a Ràdio…

Vida i obra Net d’ Adolf Marsillach i Costa i fill del periodista Lluís Marsillach Estudià dret a la Universitat de Barcelona i parallelament s’inicià com a actor 1946 en el quadre escènic de Ràdio Barcelona i el Teatre de Cambra de Barcelona El 1950 fou contractat pel Teatro Nacional María Guerrero de Madrid, ciutat on s’installà i desenvolupà la major part de la seva carrera El 1955 retornà temporalment a Barcelona per debutar com a director d’escena al teatre Windsor Posteriorment formà companyia pròpia 1956, dirigí el Teatro Español de Madrid 1965, fundà el Centro Dramático Nacional 1978…

Vida Filla de l’actor Enric Casals i Molas En cinema debutà el 1913 en el curt Magda , d’Albert Marro i Ricard de Baños, i en 1918-19 intervingué en Los arlequines de seda y oro , de R de Baños, al costat de Raquel Meller En teatre fou la intèrpret predilecta d’Àngel Guimerà feu la Baàlia de la tragèdia Indíbil i Mandoni La companyia d’Enric i Jaume Borràs li estrenà Jesús, que torna  1917, amb decorats de Salvador Alarma Després formà part de la companyia de Josep Santpere al Gran Teatro Español La vida no és nostra , tragicomèdia d’Enric Lluelles 1925 També interpretà el drama La dida , de…

S’inicià a set anys al teatre Romea, del qual formà part del repartiment habitual fins a arribar a protagonista Durant la temporada 1929-30, a la Gran Companyia Catalana, coincidí amb l’actor Pere Gener, amb el qual es casà i el 1931 formaren la companyia Jofre - Gener El seu repertori fou interpretat per tot Catalunya, amb obres com ara Julieta, filla única 1931 de Josep Maria Folch i Torres Siete mujeres 1941 de Leandro Novarro i Adolfo Torrado i Un marido a precio fijo 1945 de Luisa María Linares A mitjan dècada del 1940 ingressà en el camp del doblatge, contractada pels Estudis Metro-…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1972 amb el treball Influencia del cine en la literatura española 1923-36 igualment es graduà el mateix any a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona Després amplià estudis a l’École Practique des Hautes Études de París Com a crític cinematogràfic s’inicià al diari "Tele-exprés" 1970-72 també fou un dels fundadors de la revista Arc voltaic Full de cinema  1977-93 i el primer director de L’Avenç Història dels Països Catalans  1977-79 Fou professor del departament d’art de la Universitat Autònoma de Barcelona des…

Vida Fou una de les primeres plomes espanyoles del periodisme femení Quan era una adolescent la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià filosofia i lletres A vint-i-tres anys ja era directora d’ El Hogar y la Moda Després entrà a la redacció de La Vanguardia 1923, on exercí la crítica de cinema i teatre amb el pseudònim Felipe Centeno En el camp del cinema, redactà la ponència El teatro y el cinematógrafo 1929, Institut del Teatre i dictà una de les conferències del I Curs Universitari de Cinema que el 1932 s’impartí a la Universitat de Barcelona, dirigit per Guillem Díaz-Plaja…

Vida i trajectòria professional Després d’estudiar econòmiques a la Universitat de Barcelona, es traslladà a Madrid, on cursà ciències polítiques 1961-64 Es diplomà en sociologia 1963-64 i ingressà a l’Escuela Oficial de Cinematografía 1963-65, en l’especialitat de direcció, estudis que deixà inacabats en ser expulsat Redactor en cap de la revista  Fotogramas 1963-67, fou codirector escènic del grup teatral Los Goliardos 1964-66 i coguionista de la sèrie Dichoso mundo 1967, TVE i dels llargmetratges Historias de la fiesta 1965, Mariano Ozores i Tinto con amor 1967, Francisco Montolio El 1969…

Vida Nascut com Joan Faneca i Roca, restà orfe de mare que morí després del part i prengué els cognoms dels seus pares adoptius Fou operari de joieria fins el 1959, any que guanyà el premi Sésamo de contes per la narració Nada para morir Manifestà la seva afició per l’escriptura i el cinema collaborant regularment en la revista Arcinema  1956-60 de Barcelona Passà a viure a París 1961-63, on treballà en diversos oficis, i després viatjà per Cuba i Itàlia Literàriament evolucionà des de posicions testimonials fins a la preocupació formal, posant sempre l’accent, però, en l’explicació d’una…