Resultats de la cerca

Vida Abandonà els estudis de medicina per entrar a la companyia de teatre d’Ernest Vilches i abans de la guerra civil feu teatre i interpretà dos films, El 113 1935, Raphael J Sevilla i Las Tres Gracias As três graças , 1936, Leitão de Barros El 1940 reprengué la seva carrera i aviat es convertí en un actor de moda, amb títols com Harka 1940-41, Carlos Arévalo, Escuadrilla 1941, Antonio Román i Raza 1941, José Luis Sáenz de Heredia rebatejat el 1950 com El espíritu de una raza , amb guió de Francisco Franco sota el pseudònim de Jaime de Andrade, peripècia vital en què encarnà l’ alter ego…

Vida Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1975, treballà d’actor teatral i d’illuminador en muntatges de Ricard Salvat, Víctor García i Pere Planella, alhora que s’inicià en el cinema com a realitzador de curts Anta 3 , 1973 i exercint d’actor secundari i de secretari de rodatge en films professionals Després de dirigir els curtmetratges  Anta mujer 1975, Al Mayurka 1976-79 i Laberint 1979, premi Sant Jordi de Cinematografia 1980 al millor curt espanyol, feu de director artístic en diversos films, entre els quals hi ha La plaça del Diamant 1981-82, Francesc Betriu…

Després de cursar estudis musicals als conservatoris de Barcelona i València, es professionalitzà com a violoncellista Entre el 1959 i el 1961 amplià estudis en sociologia de la música i musicologia a Alemanya 1959-61 En 1962-63 s’endinsà en la producció de programes musicals de ràdio i televisió a la BBC de Londres, a la Bayerische Rundfunk de Munic i a TVE, i s’inicià també en la producció fonogràfica CBS, Frankfurt, 1966-67 El 1967 entrà a treballar a la WDR de Colònia en qualitat de productor i realitzador del departament de televisió musical FS-Musik, del qual passà a ser posteriorment…

Vida El seu nom autèntic era Josep Lluís Moll Estudià dret i música a Barcelona, on estrenà el Socrate d’Erik Satie Defensor de l’avantguardisme, signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra Baleares ,1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda El 1921 es donà a conèixer com a baríton d’òpera i es traslladà a Barcelona, on debutà com a protagonista de Don Juan Tenorio 1921-22, Ricard de Baños El 1924 viatjà per Hispanoamèrica amb la companyia de sarsuela d’Amadeu Vives A Buenos Aires, estrenà les sarsueles Doña Francisquita , Maruxa i La canción del olvido El 1925 formà…

Vida Fill de cantants d’òpera, el 1907 s’installà a Barcelona Estudià piano amb Enric Granados i composició amb Felip Pedrell Director de l’Orquestra de Pau Casals, collaborà, des del 1922, a l’Oficina Musical del Cançoner Popular de Catalunya, al costat de Francesc Pujols, recollint cançons de Mallorca i Menorca També feu de crític musical i assagista a "La Publicitat", "Mirador" i "Revista de Catalunya" a partir del 1923, i formà part de l’equip directiu de Ràdio Associació de Catalunya El 1927 posà música a un documental sobre l’illa de Mallorca dirigit per Josep M Verguer, que es convertí…

Vida Pintor paisatgista, treballà en el teatre, destacant en el paper de Saïd a Mar i cel , d’Àngel Guimerà Fundà una acadèmia d’interpretació cinematogràfica i participà en el film que més ingressos proporcionà a la Royal Films, Fuerza y nobleza 1917, germans Baños També feu d’Alifás en Los arlequines de seda y oro 1918-19, Ricard de Baños Per a la Hispano Films protagonitzà Los misterios de Barcelona 1915-16, Albert Marro i Joan Maria Codina La secta de los misterios 1916, i El testamento de Diego Rocafort 1917, totes dues pellícules de Marro Després treballà en La obsesión de Periquito…

Vida Abandonà l’escola secundària i començà a treballar amb el seu cunyat, el muntador Ramon Biadiu, com a meritòria a La tonta del bote 1939, Gonçal Delgràs, alhora que estudiava cant amb el mestre Marraco i després al Conservatori del Liceu Fou ajudant d’edició en diversos títols, principalment de Biadiu, com, per exemple, a Vida en sombras 1948, Llorenç Llobet i Gràcia, en què també interpretà una Avemaria que els protagonistes senten per la ràdio Debutà professionalment com a cantant al Liceu i com a muntadora a Campo Bravo 1949, el primer llarg de Pere Lazaga, amb qui treballà…

Vida Escriví els seus primers acudits en el Diario Español  de Tarragona, per al qual treballà com a noi dels encàrrecs, mentre actuava en una companyia de circ S’inicià com a actor còmic a les oficines de Ràdio Tarragona fins que de forma gradual, tot participant en concursos radiofònics d’afeccionats, es convertí en professional Debutà al teatre Romea de Barcelona amb força èxit, i amplià les actuacions a sales de festa, revistes, ràdio i TVE, on aconseguí una gran popularitat El director Luis G Berlanga el contractà per al paper protagonista de la tragicomèdia Plácido 1961, el seu debut…

Vida Després de la guerra civil es formà en diverses distribuïdores i productores, i el 1949 fundà, amb Germà Lorente, l’empresa Este Films Producción e Importación de Películas Inicialment se centrà en la distribució, però després d’intervenir a El fugitivo de Amberes 1954, Miquel Iglesias, l’empresa amplià la seva activitat a la producció amb El cerco 1955, del mateix director El mateix any, Esteban s’associà amb la distribuïdora Mundial Films, de la qual fou conseller delegat i des de la qual regulava una producció pròpia, discreta però sempre atenta a la demanda del mercat Donà suport a l…

Vida Format professionalment a Madrid, de retorn a Barcelona treballà com a guionista amb Miquel Iglesias El fugitivo de Amberes 1954 Veraneo en España 1955 El cerco 1955 Heredero en apuros 1955 Un tesoro en el cielo 1956 Debutà com a realitzador amb el film d’episodis Sendas marcadas Huellas del destino , 1958 Contractat per Este Films, freqüentà el gènere policíac amb A sangre fría 1959 i Regresa un desconocido 1961 i inaugurà el subgènere de les "comèdies de platja" amb Badia de Palma Bahía de Palma , 1962, primera producció espanyola en què la Censura autoritzà l’aparició d’un biquini,…