Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Andorra Produccions JBBellsolell, Andorra ARGUMENT, GUIÓ I FOTOGRAFIA JBBellsolell blanc i negre i color, normal MÚSICA Pau Casals i temes de música clàssica INTERPRETACIÓ Assumpta Serna veu en off en la versió de 1998 ESTRENA Barcelona, 04111977 Sinopsi Ambiciós fresc sobre la vida i l’obra del músic català Pau Casals muntat amb imatges d’arxiu convenientment combinades amb altres rodades per a l’ocasió a San Juan de Puerto Rico És estructurat en tres grans blocs el primer parla de Catalunya, la seva vida i la seva carrera musical en el segon es…

Vida Enginyer de professió, el 1955 inicià una prolífica carrera com a realitzador amb la firma Sito Films, Produccions Cinematogràfiques de Cinema Amateur, que produí més d’un centenar de títols, entre els quals destaca Recordant Pau Casals 1978 A banda dels films presentats i guardonats en diferents concursos, ha rodat nombrosos documentals i reportatges sobre esdeveniments històrics, festes tradicionals etc , a més d’una sèrie dedicada a la història de Rubí El seu cinema ha representat el Principat d’Andorra a la UNICA en dues ocasions el 1984 amb Retorn del mestre 1973 i el 1989 amb…

Vida Comerciant de professió i molt aficionat al muntanyisme, s’adscriví al Centre Excursionista de Terrassa, entitat pionera del cinema amateur de la ciutat S’inicià en la fotografia i després passà a rodar amb una càmera de 9,5 mm La seva filmografia és formada principalment per reportatges sobre festes folklòriques catalanes, que constitueixen un fons documental estimable Obtingué diversos guardons en els concursos del CEC i una còpia de Folklore 1934 fou adquirida per l’Institute of Amateur Cinematographers de Londres Altres films 1933 Campamento de San Mauricio curtmetratge documental…

Abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la literatura Fou redactor de La Veu de Catalunya i director del setmanari infantil Jordi  1928 Collaborà especialment en la Revista de Catalunya 1925-28, i també a  La Publicitat , La Nau i Imatges Traduí al català obres de Molière, Croisset, Lamartine i Mérimée Als anys vint publicà la biografia Josep M de Sagarra s d i edità El teatre català anterior a Pitarra 1928, l’antologia Cançoner de Nadal 1935 i preparà l’antologia de l’obra poètica de mossèn Cinto dins Miscellània Verdaguer 1946 Escriví també poesia és autor de dos goigs, un a Sant…

Vida Perit mercantil, i director d’indústries tèxtils i tintoreres El 1924 inicià a Sarrià la que avui és la Biblioteca del Cinema Delmiro de Caralt incorporada a la Filmoteca de la Generalitat el 1988 Amb motiu del cinquantenari de la Biblioteca, el 1974 la Setmana Internacional de Cinema en Color de Barcelona SICCB li reté un homenatge Afeccionat a la fotografia, fou un dels pioners de l’amateurisme a l’Estat espanyol les seves primeres cintes daten del 1925, moment a partir del qual desenvolupà una tasca de promoció i mecenatge des de la Secció de Cinema Amateur del CEC En nom del CEC,…

Aquests curts de 12 minuts de durada foren la continuació del Noticiari de Barcelona i gaudiren de distribució comercial arreu de Catalunya i més enllà, com ara Andorra o Perpinyà Amb temes d’interès comú i decidits per un consell de redacció, se’n rodaren divuit números Diada Nacional de Catalunya Onze de Setembre 1981, d’Antoni Martí i Pere-Joan Ventura Festes de la Mercè 1981, d’Antoni Verdaguer L’Assemblea de Catalunya 1981, de Carles Duran Gran Teatre de Liceu un espai que mira al 2000 1981-82, de Manuel Cussó i Ferrer i Xavier Juncosa La normalització del català 1982, de Joan Baptista…

Estudià interpretació, cofundà el grup Comediants i el collectiu del Teatre Lliure Després amplià estudis en l’Actor’s Studio de Nova York, al costat de mestres com Stella Adler, Ernie Martin i John Devers En cinema debutà el 1979 amb La campanada Jaime Camino, i posteriorment participà, sempre com a secundari, en films com ara Barcelona sud 1980-81, Jordi Cadena Laura a la ciutat dels sants 1986 i La febre d’or 1991-93, ambdós de Gonzalo Herralde Daniya, jardí de l’harem 1987, Carles Mira, premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor actor Llums i ombres 1988, J Camino…

Vida Estudià disseny d’interiors a l’Escola Massana de Barcelona fins el 1978, any en què entrà al món del cinema com a ajudant de direcció El 1984 realitzà els curts To Choose i Vidres , i dos anys després feu de meritori en La veritat oculta 1986-87, Carles Benpar, i acabà assumint la direcció artística de "És quan dormo que hi veig clar" Homenatge a J V Foix 1986-88, Jordi Cadena, El vent de l’illa 1987, Gerard Gormezano Blue Gin 1987, Santiago Lapeira i Rateta, rateta 1989, Francesc Bellmunt Compaginà aquesta tasca amb feines publicitàries i el 1990 fundà a Madrid i amb Pilar Heranz l’…

També s’ocupa del seu estudi i difusió, principalment a Catalunya Fou enregistrada legalment el 15 d’octubre de 1996 sota l’impuls del grup constituït per Josep Estivill, Ana Fernández, Anton Giménez, Maria del Pilar Mendoza, Pedro Nogales, Lluís Valentí i Maria Encarnació Soler que havia rebut el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat 1994 "a la millor contribució cultural", com a presidenta En formen part un seguit d’estudiosos i tècnics com ara Joan Manuel Maigí, Anna Duran, Mariona Bruzzo, Oriol Bassa, Josep Miquel Rodríguez, José Carlos Suárez, Anna Casanovas, Joaquim…

Vida S’afeccionà al cinema quan tenia quatre anys assistint a sessions del seu poble A disset anys, en plena guerra civil, s’incorporà a l’exèrcit republicà Acabada la guerra passà pel camp de concentració de Septfonds, Argelers, i s’exilià a Montpeller, on cursà la carrera de filosofia i lletres 1940-42 A París conegué el líder socialista Josep Pallach, amb qui intentà reorganitzar la resistència a Barcelona 1942-49 Corresponsal de premsa hispanoamericana, estudià a l’Institut de Filmologia amb Georges Sadoul i Gilbert Cohen-Seat, i conegué María Casares i altres persones que l’introduïren…