Resultats de la cerca

Creada a Barcelona al febrer del 1915 per Arturo Carballo i Bernard Prades, tingué l’adreça social al carrer d’Argüelles, unes oficines al carrer de València i per als rodatges utilitzaren les galeries de la productora Cabot Films El mateix any B Prades marxà a Excelsa Films Llavors, la Condal contractà Joan Maria Codina com a director artístic i Joan Solà i Mestres com a director tècnic, i rodaren tres títols de gran èxit D’una banda, La Pasionaria i Pacto de lágrimas , dos drames que serviren per al llançament com a actriu de cinema de la famosa ballarina Tórtola Valencia, que…

Vida De jove s’establí a Los Angeles, on obrí una acadèmia de ball al Hollywood Boulevard El 1929 debutà en el cinema en un film parlat en castellà, Sombras de gloria Andrew L Stone, de la Fox, empresa que el contractà per a dirigir els balls de One Mad Kiss 1930, Marcel Silver i James Tinling Després intervingué en una vintena de títols com a característic, alguns dels quals eren versions espanyoles d’originals nord-americans per al mercat de parla hispana Excellí en els films musicals i fou dirigit per alguns realitzadors de prestigi El 1935 escriví el guió de Devil Monster , de S E Graham…

Pedro Puche fou el seu primer director de doblatge, però a causa dels pobres mitjans de què disposà, no aconseguí la qualitat desitjada Durant els anys següents experimentaren una certa puixança, amb directors com Rafael Navarro, fins que el 1952 els estudis foren comprats per Ignasi F Iquino, que contractà Antonio Santillán de director El 1962 la gerència passà a les mans de Juan García Velázquez, el qual al cap de cinc anys comprà les accions al mateix cineasta, i rellançà els estudis amb la contractació de Miquel Sitjes i Palanca com a director tècnic, a més de directors de la vàlua de…

Dibuixant i grafista, després de dirigir l’escenografia d’ Una mujer en un taxi 1944, Joan Josep Fogués, Ignasi F Iquino el contractà el 1950 per a exercir d’escenògraf als seus estudis amb obres com Almas en peligro 1951, Antonio Santillán El sistema Pelegrín 1951, El Judes 1952 i Buen viaje, Pablo 1959, tots tres d’Iquino i La canción del penal / Un balle suffit 1954, Jean Sacha i Joan Lladó El mateix Iquino li facilità el salt a la direcció amb La montaña sin ley 1953 i el documental Barcelona gran ciudad 1954, seguits de Sitiados en la ciudad 1955 i les comèdies Botón de ancla en color…

Vida Fou un bon dibuixant, collaborà en revistes barcelonines i madrilenyes i debutà com a escenògraf per a la productora CIFESA decorant les obres d’Ignasi F Iquino, el qual el contractà per dirigir vuit comèdies, de les quals destaquen Quién me compra un lío 1940 El difunto es un vivo 1941 i Los ladrones somos gente honrada 1941 Fou el decorador de les cintes que aquesta productora rodà a Barcelona el 1942 treballà en nou films, com ara A mí la Legión Juan de Orduña i 48 horas Josep Maria Castellví n’assessorà dos més, Malvaloca i Vidas cruzadas , tots dos de Lluís Marquina i compartí les…

Vida Procedent del cinema amateur , durant la dècada del 1940 formà part del Grup del Cinema Tellúric, conjuntament amb els també futurs directors Pere Lazaga i Enrique Gómez Entrà a la indústria cinematogràfica d’ajudant de direcció, fins que el productor Ignasi F Iquino propicià el seu salt a la realització amb el thriller Mercado prohibido 1952 i els musicals Bronce y luna 1952 i Fantasía española 1953 Traslladat a Madrid, posà el seu ofici al servei de l’actriu Silvia Morgan Pasaporte para un ángel , 1953 Duelo de pasiones , 1954 Mañana cuando amanezca , 1954, el futbolista Alfredo Di…

Vida Emigrà a Barcelona a la dècada de 1920 i començà a actuar passats els cinquanta anys d’edat en els primers films sonors que es realitzaren a l’Estat espanyol Treballà amb els directors Francisco Elías en el curt El último día de Pompeya 1932 Boliche 1933 i Rataplán 1935 Antoni Graciani, Aves sin rumbo 1934, i Ricard de Baños, El relicario 1933 Casat amb l’actriu María Severini, el 1941 tornà a actuar gràcies a Ignasi F Iquino, que el contractà sovint com a personatge de repartiment en films com ara Ni pobre ni rico, sino todo lo contrario 1945, El tambor del Bruch 1947-48 i La familia…

Vida Amb els títols d’enginyer industrial i de direcció i administrració d’empreses per ESADE, es diplomà en acústica i electroacústica a l’Universitat de Surrey, Anglaterra Collaborà com a crític musical en "Fotogramas" i "La Vanguardia" i fou membre fundador del Jubilee Jazz Club Treballà per a Fono España de Madrid el 1963, i fundà a Barcelona els Estudis Carbonell Centre Integral de So, dels quals en fou gerent i director tècnic Al principi només gravà música i falques radiofòniques, i fou un dels primers que emprà multipistes en publicitat El seu prestigi en aquest terreny propicià que…

Vida El 1913 arribà a Barcelona com a actor al costat de l’operador Giovanni Doria amb la casa Film de Arte Español, filial de la productora romana Cines Interpretà papers en El hijo del mar , La luz que vuelve i Sangre gitana , tots tres de Doria del 1913 Quan la productora tancà decidí continuar la seva carrera, tant d’actor com de director, a Catalunya i realitzà principalment melodrames a la italiana i serials d’aventures En les primeres cintes que dirigí estigué a les ordres de la Cabot Films, que el contractà el 1915 juntament amb Fructuós Gelabert i Alfons Tormo Redención 1915, La…

Estigueren situats al barri de Sants de Barcelona, en uns terrenys propietat de P Balañà Gestats després de la desaparició dels Estudis Cinematogràfics Orphea Film, SA el 1962, no es pogueren obrir per problemes burocràtics fins al 1965 Com a cap de producció es contractà l’enginyer industrial i cineasta Antoni Jover Tenien dos platós, oficines, camerinos, tallers, magatzems, moviola pròpia, etc, si bé les càmeres eren de lloguer Malgrat que foren concebuts per a rodar-hi cinema industrial i publicitari, també s’hi feren alguns films de ficció, com ara El último sábado 1966, P Balañà Al final…