Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Laura a la ciutat dels sants
Cinematografia
Pel·lícula del 1986; ficció de 103 min., dirigida per Gonzalo Herralde Grau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC - Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona, Lauren Films Antoni Llorens, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1931 de Miquel Llor GUIÓ Gustau Hernández, GHerralde, EViciano FOTOGRAFIA Xabier Agirresarobe Eastmancolor i Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Marcelo Grande MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Jordi Cervelló, Joan Albert Amargós arranjaments SO Licio Marcos Ferreira de Oliveira INTERPRETACIÓ Ángela Molina Laura, Juan Diego Tomàs, Terele Pávez Teresa, Sergi Mateu Adrià, Alfred Lucchetti l’oncle Liborio, Carles Lucena l’…
Ricard Gascon i Ferré
Cinematografia
Director i guionista.
Vida Començà la seva carrera realitzant films amateurs fins que el 1931 entrà en el camp professional com a extra També fou redactor en cap de "Filmópolis Revista mensual cinematográfica" 1933-36 i collaborà en "Cine-Art" 1933-35 Durant la postguerra fou contractat com a ajudant de direcció de Producciones Campa, la qual li donà l’oportunitat d’estrenar-se com a director i guionista amb Un ladrón de guante blanco 1945 El següent film, Cuando los ángeles duermen 1947, ja el realitzà per a PECSA, que posà a la seva disposició un equip tècnic i artístic estable Per a aquesta empresa realitzà Don…
In-Cine
Cinematografia
Distribuïdora creada a Barcelona el 1968 per Alfredo Matas, que ja havia fundat l’exhibidora CINESA (1958), que explotà el sistema de projecció Cinerama, i la productora Jet Films (1961.
In-Cine nasqué amb la voluntat de ser una companyia d’abast estatal, especialitzada en la importació i presentació de films realitzats en 70 mm, un equivalent del Cinerama, produccions que, a més d’espectaculars, oferien la possibilitat d’incrementar els preus de taquilla, controlats i congelats pel govern La firma nasqué amb capital aportat pels germans Eduardo i José Antonio Sáinz de Vicuña, accionistes majoritaris de la Warner Española, i Jaume Castell i Lastortras, vicepresident de CINESA i primer president d’In-Cine El 1970, el consorci d’empreses de Matas s’associà amb el grup Impala…
Reus Deportiu - Secció de Cinema Amateur
Cinematografia
Col·lectiu creat el 1956 dins de l’entitat esportiva i que reuní els socis del club que des del final de la guerra civil s’havien interessat pel cinema.
Gràcies a l’adquisició d’un projector s’impulsà aquesta secció, el primer president de la qual fou José Solanes Serra, i el secretari, Antoni Maria Vidal i Colominas Aviat arribaren als 200 socis, i patiren la primera crisi el 1957, amb la dimissió del president, que fou substituït per Antoni Cavallé i Maresme Aquest reorientà la secció, que es decantà cap al cinema amateur sense oblidar les altres activitats sessions de documentals, films d’ambaixades, cinema educatiu i cineclub Dins de l’amateurisme, l’activitat se centrà en els concursos, que s’iniciaren el 1958 amb un de local se’n feren…
José Antonio de la Loma Hernández
Cinematografia
Director, guionista i productor.
Vida Compaginà els estudis de magisteri i filosofia i lletres amb l’afició teatral i literària, que manifestà com a autor de les obres Sin la sonrisa de Dios 1949 –adaptada a la pantalla per Juli Salvador el 1955– i Estación de servicio 1951 Guionista, a partir del 1954, de la productora IFISA, d’Ignasi F Iquino, alternà aquesta activitat amb esporàdiques incursions com a realitzador Manos sucias 1956, Un mundo para mí 1959 i Vivir un largo invierno 1963 El 1960 fundà, conjuntament amb el seu cap de producció, Valentí Sallent i Monés, Ja-Va, PC, firma…
Baltasar Abadal i Vallès
Cinematografia
Empresari, operador i director
Vida i obra Al desembre del 1899 inaugurà a Manresa el cine Gaumont, i el 1901, el Principal Muntà circuits de locals a Barcelona Triunfo, Letamendi i Bailén i a Manresa Principal, Conservatori i Letamendi El 1902 creà a Barcelona un taller adreçat a pintar pellícules i posteriorment fundà amb el seu nom uns laboratoris que feien el tiratge de negatius, positius i títols Aquests primers anys del segle XX també s’inicià com a operador de reportatges, alguns en combinació amb la casa Urban Entre les seves filmacions cal remarcar l’actualitat enregistrada a Madrid Boda del rey Alfonso XIII y…
,
Francisco Elías Riquelme
Cinematografia
Director.
Vida De jove viatjà per Europa i s’installà a París, on treballà per a la Gaumont 1909 i després per a l’Éclair, confeccionant i traduint títols i rètols El 1911 collaborà en guions del realitzador Léonce Perret, per a qui escriví el de Le Gosse de Paris 1912 A Barcelona muntà una seu de l’Éclair, el laboratori Manufactura del Film 1914 i captà vistes aèries de Catalunya També dirigí el seu primer film, Tauromanías La vocación de Rafael Arcos o Los oficios de Rafael Arcos o Grandeza y decadencia de Rafael Arcos , 1914, curt semidocumental per a l’Éclair rodat als estudis de Ricard de Baños i…
història del cinema a Catalunya
Cinematografia
Història
Història del cinema realitzat a Catalunya.
Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…