Resultats de la cerca

Vida Després de realitzar diversos curtmetratges en súper-8 mm El extraño , amb J C Díaz de Terán, 1966-67 Obsesión , 1967 La última película , 1967-68 s’integrà en els collectius de cinema independent Cine Libre Santanderino 1968 i La Fábrica de Cine de Santander 1970 Installat a Barcelona 1971, fundà La Fábrica de Cine de Barcelona, feu d’ajudant de direcció en diversos curtmetratges, i de crític cinematogràfic en Destino , Film Guía  i La Mirada Actuà en dos llargmetratges d’Antoni Padrós, Lock-Out 1973 i Shirley Temple Story 1975-76, i treballà en la delegació de la…

Vida Estudià química a l’Escola Industrial de Barcelona, que abandonà per anar-se’n a París, on vivia des del 1920 el seu germà Pere, decorador i pintor Allí feu de corresponsal de la revista Popular Film  i s’introduí en els ambients artístics i cinematogràfics collaborant amb directors com ara Alberto Cavalcanti o Jean Renoir Tornà a Barcelona, on escriví a les revistes El Día Gráfico  1927 i Mirador  1929-30 i entrà a treballar a les oficines de la Metro-Goldwyn-Mayer El 1930 es traslladà a Mèxic, com a administrador de la MGM, si bé l’any següent tornà a Barcelona com a cap de propaganda…

Vida Començà a actuar al grup d’aficionats Agrupació Teatral Maragall del seu poble Cursà estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona 1977-80 i amplià la seva formació amb personalitats com Lee Strassberg o Carlos Gandolfo Just l’any següent entrà a formar part de l’equip del Teatre Lliure Bona part de la seva carrera està vinculada a la companyia del Teatre Lliure, per a la qual treballà en L’Hèroe i Al vostre gust , dirigides, respectivament, per Fabià Puigserver 1982 i Lluís Pasqual 1983, La bona persona de Sezuan 1988, de B Brecht, dirigida per F Puigserver, Els gegants de…

Vida Participà en diverses companyies de teatre d’aficionats, fins que el 1974 debutà com a professional a Otelo , dirigit per Àngel Carmona Dos anys més tard, mentre estudiava dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un dels fundadors de la Societat Cooperativa Teatre Lliure, on treballà ininterrompudament amb muntatges com ara Les tres germanes , El balcó i Terra baixa d’Àngel Guimerà, en què encarnà Manelic Quan morí Fabià Puigserver el 1992 dirigí el Teatre Lliure fins el 1998 Entrà al món del cinema per la porta gran en protagonitzar La plaça del Diamant 1981-82,…

Vida Actriu de cinema, teatre i televisió, inicià la seva carrera en cintes eròtiques d’Ignasi F Iquino Los violadores del amanecer , 1977, Enrique Guevara Una loca extravagancia sexy , 1977 i Jaime Jesús Balcázar Inés de Villalonga, 1870 , 1979 Protagonitzà Alícia a l’Espanya de les Meravelles 1977-78, Jordi Feliu en català el 1984 i interpretà papers rellevants en els llargs Sus años dorados 1980, Emilio Martínez-Lázaro Berlín Blues 1987-88, Ricardo Franco i  Hay que zurrar a los pobres 1991, Santiago San Miguel També ha actuat en les sèries o pellícules  Animales de compañía 2008,  REC…

Vida i obra Inicià la seva carrera teatral com a actor infantil Professional radiofònic, debutà professionalment el 1940 a la Sala Mozart de Barcelona amb Las aventuras de Rataplán i el 1945 ingressà en la companyia titular del Teatre Romea Aquest darrer any treballà en el quadre escènic de Radio España i el 1952 passà a Ràdio Barcelona per a unir-se a El radioteatro , d’Armand Blanch Escriví diverses obres teatrals, com Tres angelets a la cuina 1959 L’amor venia en taxi 1959, que representà arreu d’Espanya i obtingué un gran èxit Ocells de pis 1960 Perruqueria de senyores 1961, i La Bomba…

Vida Actor professional des dels setze anys, ha treballat amb les companyies teatrals Tossal, Els Joglars Teledeum , 1983, o Los virtuosos de Fontaineblau , 1985 i el Centre Dramàtic de la Generalitat Bacil’s , 1997, o El rapto en el Serrallo , 2000, i en petits papers per al cinema, com La quinta del porro 1980, Francesc Bellmunt o Victòria 1981-83, Antoni Ribas S’inicià com a director de càsting amb El complot dels anells 1987-88, FBellmunt, activitat que ha portat a terme en altres àmbits teatre, muntatges de La Fura dels Baus, publicitat, cerimònies olímpiques i paralímpiques de…

Finalitzats els estudis a l’Escola d’Art Dramàtic d’Adrià Gual el 1973, s’installà a Madrid, on debutà en l’escena amb el musical Gospell 1974 Participà en diverses sèries televisives com ara Ese señor de negro Antonio Mercero i La trastienda , totes dues del 1975, i en el telefilm El retrato de Dorian Gray 1976, Jaime Chávarri El 1976 feu quatre papers secundaris i continuà alternant l’escena amb el cinema, amb cintes notables com La muchacha de las bragas de oro 1979, Vicente Aranda i La noche más hermosa 1984, Manuel Gutiérrez Aragón, i amb la televisió el serial Anillos de oro , 1983,…

Vida Debutà com a actriu infantil i posteriorment estudià literatura catalana contemporània a la Universitat Autònoma i a l’Institut del Teatre Després d’integrar-se al grup ADT, autogestor de la sala Diana, conegué Fabià Puigserver, que la incorporà a l’espectacle Quiriquibú 1976, Joan Brossa El 1979 encarnà l’Ofèlia de Hamlet W Shakespeare en la companyia d’Enric Majó És Premi Nacional de Teatre de la Generalitat 1988 i ha intervingut, entre d’altres, en La ronda Arthur Schnitzler, premi Joanot 1988 Joan Miró, l’amic de les arts premi del FAD 1994 La senyora Florentina i el seu amor Homer…

Filla d’ Ermengol Passola i Badia Es llicencià en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 i es diplomà en imatge per l’Institut del Teatre 1982 Cursà estudis de guionatge i direcció d’actors als EUA El 1980 fundà VIRAC, empresa amb la qual produí fins el 1987 programes publicitaris, industrials i documentals fou guionista i realitzadora d’alguns d’aquests treballs, com ara Eleccions a “Las Cortes”  1982 i Paisatges per un teatre 1987-88 Després de la producció del film d’animació Despertaferro El crit del foc 1990, de Jordi Amorós, que obtingué el premi Sant…