Resultats de la cerca

Vida El 1947 s’inicià en el cinema professional com a segon operador i més endavant com a director de fotografia, i participà en el rodatge d’una ingent quantitat de films comercials, industrials, documentals i publicitaris a Barcelona i Madrid Després muntà la productora de cinema industrial Cinetti 1969 a l’edifici dels estudis Kinefon, la qual s’erigí en una de les més actives i solvents del sector, durant els anys en què Barcelona fou la capital de la publicitat cinematogràfica a l’Estat espanyol, si bé el 1985 es veié obligat a tancar-la Tot seguit abandonà el cinema després de quaranta…

Vida Tècnic en imatge fílmica per l’EMAV de Barcelona 1973 i fotògraf professional, realitzà des del 1972 diversos curts com ara Pràctiques de curanderisme a l’Alta Garrotxa 1975 i La Garrotxa els volcans i els homes 1978, i també un bon nombre de documentals i vídeos publicitaris i industrials Fou ajudant de direcció del curt Anta mujer 1975, Agustí Villaronga i guionista del vídeo Història del Club de Futbol Barcelona 1986 El 1981 rodà a Olot en règim de cooperativa el llarg Naftalina Produí i dirigí el documental Sempre és demà 1982-85, quatre MM, sobre oficis i costums…

Vida Llicenciat en història moderna per la Universitat de Barcelona, cursà estudis també de fotografia, economia i direcció d’empreses S’introduí al cinema com a director de producció de diversos llargs, la majoria produïts per Pepón Coromina per a Figaró Films i Samba PC, entre el 1979 i el 1986 Posteriorment creà la seva pròpia empresa, Virgínia Films, amb la qual produí el seu curt documental Sergi Aguilar 1983, premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 al millor curt català i els llargs La senyora 1987, Jordi Cadena, L’home de neó 1988, Albert Abril i Innisfree 1988-90,…

Vida Seguint l’estela del seu germà Alejandro, el 1939 i un cop acabada la guerra, marxà a Barcelona, on treballà als estudis de doblatge de la Metro-Goldwyn-Mayer, i després a Voz de España, sense estar mai fix enlloc Prengué l’alternativa quan, el 1940, interpretà per primer cop la veu de James Stewart, al qual quedà lligat durant tota la seva carrera, a més de doblar actors com ara Robert Young, Charles Aznavour i Robert Donat També exercí de director i ajustador a Orphea Film, activitat que no reprengué fins molts anys després, cap al 1991 Durant la dècada del 1950 participà…

Vida A partir del 1960 començà a rodar curts en doble 8 i 8 mm Feu el salt al món professional amb cintes independents en 16 mm que aconseguiren premis importants a la UNICA i alguns, en 35 mm, foren projectats en sales comercials, com ara Gish 1980 Desig de viure 1980, premi extraordinari Ciutat de Sant Sebastià Cos trencat 1980 i Seqüències d’un grup 1981, ambdós premi Especial Qualitat del Ministeri de Cultura Amort 1982, premi extraordinari al Festival de Sant Feliu de Guíxols L’última Leda 1983, l’Especial Qualitat "Dit d’or" 1984, primer episodi de la sèrie televisiva Històries irreals…

Treballà a TVE Catalunya com a cap de muntadors del Departament de cinema, muntador de programes i realitzador de capçaleres 1969-82 i operador d’imatge i cinema documental 1983-86 Parallelament 1975-85 realitzà campanyes publicitàries que obtingueren guardons internacionals En l’àmbit cinematogràfic muntà força curts i una vintena de llargs, la majoria coproduccions europees, la sèrie La saga dels Rius Pedro Amalio López, TVE i el documental Som i serem 1981-82, Jordi Feliu Com a professor, en collaboració amb l’Institut National de l’Audiovisuel França i per a TVC, formà les primeres…

Vida Estudià ciències de la informació, cinematografia i filosofia, i des del 1977 escriví i dirigí curts de ficció, industrials, documentals, anuncis i sèries televisives Formà part del collectiu Nous Directors Catalans 1984-88 i el 1987 realitzà un dels primers storyboard europeus assistit per ordinador, el projecte de llarg argumental titulat Barcelona-Berlín que no s’acabà fent El 1991 el COOB Comitè Organitzador de les Olimpíades de Barcelona el nomenà director de cobertura dels Jocs Olímpics en televisió d’alta definició TVAD i dirigí el film oficial Dreams of Barcelona 1992, amb Tomàs…

Vida Tècnic d’assegurances, s’afeccionà a la fotografia, i a partir del 1950 al cinema Membre de la Secció de Cinema de l’AFC, entitat en què ocupà els càrrecs de vocal de projeccions i de cinematografia 1956-58, i soci de la del CEC Impartí cursets d’iniciació i publicà articles sobre el cinema amateur La seva amplíssima filmografia, integrada per curts documentals, abraça el camp industrial d’encàrrec, les filmacions sobre institucions i personalitats de Catalunya, el film de viatges turisticoculturals, les festes, costums i tradicions catalanes La processó de Santa Cristina , 1957, amb…

Vida S’installà a Barcelona de ben petit i el 1940 estudià fotografia L’any següent s’introduí en el cinema com a meritori de càmera i ajudant d’operador També feu de secretari de direcció en produccions com ara Adversidad 1944, Miquel Iglesias i Cuando los ángeles duermen 1947 i "Don Joan de Serrallonga" Don Juan de Serrallonga , 1948, tots dos de Ricard Gascon El 1948 fou contractat per Emisora Films, on intervingué a En un rincón de España Jerónimo Mihura, primer film rodat amb Cinefotocolor, i Pacto de silencio 1949, Antonio Román Després feu de primer ajudant de direcció a Apartado de…

Vida Fill d’exiliats per la guerra civil, visqué a Quilpué, Xile, fins que el 1969 tornà a Bilbao, la terra dels seus pares Es matriculà a la Universitat de Dret, i actuà en el grup Kriselu Abandonà els estudis i marxà a Barcelona, on mantingué contactes amb la companyia Adrià Gual es llicencià en periodisme a la facultat de Ciències de la informació de la Universitat Autònoma de Barcelona i hi impartí classes com a professor, a més d’exercir com a periodista El Ciervo , Tele-exprés Protagonitzà La ciutat cremada 1975-76 d’Antoni Ribas i rebé el premi al millor actor del CEC, guardó que…