Resultats de la cerca

Vida Una de les actrius catalanes més polifacètiques i una de les poques que han aconseguit una popularitat semblant en el teatre, el cinema i la televisió Encara que sigui coneguda principalment pels seus personatges de comèdia, també ha incorporat amb talent i èxit personatges dramàtics Ha intervingut en nombroses i diverses obres, com ara Tot esperant Godot Beckett Quan la ràdio parlava de Franco Benet i Jornet Roses roges per a mi O’Casey El balcó Gênet Mare Coratge Brecht L’Hostal de la Glòria Sagarra Shirley Valentine Willy Russell, i Fugaç Benet i Jornet També ha exercit de directora d…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Manderley Barcelona, Cyrk Films Barcelona, Institut del Cinema Català Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JGaray FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Vega Sainz MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Leo Mariño INTERPRETACIÓ Patricia Adriani Irene, Juanjo Puigcorbé Àngel, Àngel Jové David, Rosa Novell Marga, Remei Barrio Charo, Arnau Vilardebò Cantelli, Núria Hosta Júlia, Felip Peña l’oculista ESTRENA Barcelona, 23111987, Madrid, 18031998 PREMIS Cinematografia de la Generalitat 1986 millor director, Sitges 1986 millor actor, JPuigcorbé Sinopsi Irene,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Troya Films Madrid ARGUMENT La peça teatral homònima 1907 de Santiago Rusiñol GUIÓ Adrià Gual adaptació FOTOGRAFIA Josep Gaspar blanc i negre, normal, Giuseppe Sessia AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Salvador Alarma MÚSICA Enric Morera INTERPRETACIÓ Enric Borràs Sr Esteve, Josefina Tàpias, Gerard Peña, Teodor Busquets, Josep Santpere, Enric Guitart, José María Lado, Joaquim Montero, Matilde Xatort, Anita Giner Soler, Josep Acuaviva, Josep Giner, Mercè Nicolau ESTRENA Barcelona, 08051929, Madrid, 19041930 Sinopsi Els trenta anys d’història de la merceria La Puntual…

Vida Fou empresari del cinema que el seu pare construí a la seva ciutat, el Monmari, després anomenat Capri A partir del 1948 també s’incorporà al moviment que impulsà Jordi Bringué des de l’Agrupación Artístico-Literaria Cervantes, i des del 1974 a la Secció de Cinema Amateur del Prat de Llobregat Com a cineasta rodà en 9,5, 16 i 35 mm disset títols entre el 1956 i el 1976, entre els quals destaquen els curts Ballet burlón 1957 2a versió en 35 mm, 1959, realitzat amb la tècnica d’animació d’objectes i que fou seleccionat per representar l’Estat espanyol en els festivals internacionals de…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Paco Poch Barcelona, Virgínia Films Barcelona, JLGuerín Barcelona Guió i MUNTATGE JLGuerín FOTOGRAFIA Gerard Gormezano color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Síndria Segura MÚSICA Victor MYoung de la banda sonora original de The Quiet Man , The Exiles, Cançons populars irlandeses interpretades pels habitants de Cunga St Feichin SO Licio Marcos Ferreira de Oliveira INTERPRETACIÓ Padraig, Bartley i Eidhne O’Feeney, Annalivia Ryan, Anne Slatery, Lord Michael Killanin, Joe Mellotte, Paul Keane i altres habitants de Cunga St Feichin ESTRENA Barcelona, 08111990 vo…

Vida Format en un ambient de tradició musical, de petit s’installà a Manresa i estudià al Conservatori de Manresa i al de Barcelona El 1976 marxà de gira a Noruega amb l’orquestra de Lluís Rovira i estudià a l’Acadèmia Harstad Feu de professor de l’escola de música L’Esclat, de Manresa A Barcelona formà part de l’equip de Lluís Llach, com a intèrpret de violoncel i com a arranjador i productor També formà part del grup Blaumarí, amb el qual tingué el seu primer contacte amb la composició cinematogràfica Josep Maria López i Llaví li encarregà la banda del curt Cap de Quers 1988 Llach l’…

L’obra Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or  en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni Forma part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu , alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d’or  Té a la base la idea de progrés, que converteix els personatges en una peça de l’evolució, però…

Vida Entrà en el món del teatre a vint anys, i el 1967 dirigí la seva primera obra, Els diàlegs de Ruzante , seguida de Nit de reis 1968, de William Shakespeare Aquell atractiu que es diu el Knack o qui no té grapa no endrapa 1969, d’Ann Jellicoe Allò que tal vegada s’esdevingué 1970, de Joan Oliver L’auca del senyor Llovet 1972, de Jordi Teixidor, i un llarg etcètera En el camp del cinema, publicà articles a Serra d’Or , Destino  i Presència  i al diari El Correo Catalán  abans de debutar amb el documental  Ocaña, retrat intermitent 1977 Projectat al Festival de Canes, el 1978 …