Resultats de la cerca

Vida Descendent de la família del marquesat de Sentmenat, es formà com a enginyer Començà una curta carrera cinematogràfica en debutar el 1933 a Mercedes Josep Maria Castellví Es convertí en un dels galants més populars d’abans de la guerra amb Sor Angélica 1934, Francesc Gargallo El secreto de Ana María 1935, Salvador Alberich El octavo mandamiento 1935, Arthur Porchet Incertidumbre 1935, Joan Parellada i Isidre Socias Usted tiene ojos de mujer fatal 1936, J Parellada, i La Millona 1937, Antoni Momplet Després de la guerra civil es retirà definitivament de les pantalles

Vida Treballà al cinema, al teatre i feu doblatge A tretze anys començà fent funcions d’aficionats i a disset anys feu el seu primer càsting cinematogràfic, mentre debutava als escenaris professionals amb les companyies d’Enric Guitart i Antonia Herrero S’inicià en el doblatge el 1936 als Estudis Metro-Goldwyn- Mayer, i durant anys treballà en diversos estudis posant la veu a actrius famoses Al mateix temps, debutà al cinema amb Los héroes del barrio 1936, Armando Vidal i al teatre, sollicitada pel sindicat de l’espectacle SIE/CNT En el cinema, el seu primer paper protagonista el tingué a…

Vida Descobrí el cinema gràcies a la seva amistat amb Lluís Josep Comeron, tot i que abans ja havia participat en el curt amateur El secreto de las horas 1952, Joan Pruna Conjuntament iniciaren una prolífica trajectòria com a guionistes, primer vinculada a films de caràcter polític o religiós, com ara La legión del silencio 1955, José Antonio Nieves Conde i José María Forqué i El frente infinito 1956, Pere Lazaga, i després al realitzador Juli Coll La cárcel de cristal 1956 Distrito Quinto 1957 i El traje de oro 1959 Socis de la productora Movirama Telecine, els seus millors treballs estan…

Vida Exiliat a França durant la guerra civil, al seu retorn escriví crítica de cinema fins que el 1951 s’introduí en la indústria com a ajudant de direcció de Miquel Iglesias, Joan Bosch, Germà Lorente, Josep Maria Forn, Gonzalo Suárez, Jaume J Puig, Alexandre Martí i en coproduccions dels Estudis Balcázar Posteriorment treballà amb Francesc Betriu, Jordi Cadena, Carles Balagué i Francesc Bellmunt com a ajudant de direcció o director de producció La seva activitat com a guionista començà amb dos films policíacs de Joan Fortuny La melodía misteriosa 1955 i Delincuentes 1956 i seguí amb J Bosch…

Vida L’any 1950 muntà un laboratori de fotografia d’afeccionat que abandonà al cap de tres anys per dedicar-se a la foto fixa de cinema Entrà a treballar com a operador a l’Emisora Films, on aprengué l’ofici al costat d’Ignasi F Iquino i del seu cunyat Antonio Isasi-Isasmendi, per a qui feu de segon operador en La mentira tiene cabellos rojos 1960 Després de participar en més d’una trentena de films, com A tiro limpio 1963, Francesc Pérez-Dolz, arribà a director de fotografia amb el llarg Los felices 60 1963, Jaime Camino, premi a la millor fotografia del Círculo de Escritores…

Els inicis de la seva formació se situen a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, però poc temps després ingressà a l’Escolania de Montserrat Deixeble d’Enric Morera en la disciplina d’harmonia, posteriorment fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Alhora exercí de director orquestral de diferents teatres de la ciutat comtal En el catàleg de la seva obra destaquen diferents sardanes i revistes i sarsueles com Amor y melodía ,  L’Hereu Riera, Mate al diablo,   La Gloriosa  1934,  El 13000 , de la qual es feren més de 100 representacions al teatre…

Amb aquesta marca H Huet produí diversos films parlats en castellà, i en vista de la bona acollida que tingueren es decidí a obrir els seus propis estudis En fou director tècnic l’operador Jaume Piquer i Soler, que també feia de director de fotografia El 1936 disposaven d’un plató de 36 15 m amb un tràveling Michelin i un altre de molt més gran de vies, una càmera Super Parvo Debrie, equipament per al doblatge i play-back , so directe i mesclador el 1942 ja tenien tres càmeres Els primers títols que s’hi rodaren foren les produccions d’Huet dirigides per Raymond Chevalier Sesenta horas en el…

Vida Fill del crític Tomás G Larraya, després de la guerra civil treballà en periodisme i publicitat, fins que el 1944 entrà al cinema de la mà del seu germà gran, Federico, també operador, que exercia a Barcelona Intervingué com a segon operador en els films Abel Sánchez 1946, Carlos Serrano de Osma i Vida en sombras 1947-48, Llorenç Llobet i Gràcia, entre d’altres, i per primer cop com a director de fotografia en La melodía misteriosa 1955, Joan Fortuny Rodà en color per primera vegada en Cuando el valle se cubra de nieve 1956, José Luis Pérez de Rozas i alternà el treball de primer i segon…

Vida i obra S’inicià a Barcelona en el teatre, però les seves activitats es desenvoluparen principalment a Madrid amb les companyies de Mariquita Guerrero i Fernando Díaz de Mendoza, Tina Gascó, Conchita Montes i Rafael López Somoza El 1947 es casà amb l’actor José María Rodero i formaren la seva pròpia companyia En el cinema debutà el 1943 amb Fin de curso Ignasi F Iquino, i participà a partir de llavors en una quarantena de títols Les seves millors interpretacions les aconseguí a Esa pareja feliz 1951, Luis G Berlanga i Juan Antonio Bardem i Bienvenido, mister Marshall 1952 i Plácido 1961,…

Vida Després d’un curs a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, a vint-i-dos anys marxà a París per prosseguir estudis plàstics Entrà en contacte amb el món del cinema fent de meritori i ajudant de direcció en diferents estudis francesos i de directors com ara René Clair Després d’una temporada als estudis UFA de Berlín, també com a ajudant de direcció, tornà a París, on feu de corresponsal de la revista barcelonina "Films Selectos" 1930-37 Després tornà a Barcelona per rodar Incertidumbre 1935 amb Isidre Socías i Usted tiene ojos de mujer fatal 1936, comèdia basada en l’obra…