Resultats de la cerca

Fou director general de la Federació Catalana de Golf durant vint anys 1985-2005 i secretari del Camp Públic Golf Sant Joan Després de la seva mort, se li dedicà un torneig de golf interterritorial sub-25 i la federació creà el Trofeu Santi Ollé A títol pòstum, rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la Reial Federació Espanyola de Golf

Vida i obra Fill del jurisconsult i polític Francesc Permanyer i Tuyets 1817 – 1864, alcalde de Barcelona 1856, diputat a corts i ministre d’Ultramar 1863, i professor universitari Joan Josep Permanyer obtingué el títol de batxillerat el 1862 i estudià dret a la Universitat de Barcelona El 1867 es llicencià en dret administratiu i el mes d’abril del 1869 ho feu en dret civil i canònic El 15 d’octubre d’aquest mateix any obtingué el grau de doctor en dret civil i canònic La seva vinculació docent a la universitat com a auxiliar d’assignatura es documenta des del final del 1872, i…

S’obre al públic al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l’exposició “Temps de ràdio”, una mostra sobre el 75è aniversari de la primera emissora radiofònica de l’Estat espanyol, Ràdio Barcelona L’exposició, que es podrà visitar fins al febrer del 2000, ha estat dirigida per Joan Ollé, i s’estructura en 41 escenaris on s’escolten documents sonors A la sala dedicada als informatius, diverses emissores de ràdio oferiran programes en directe mentre l’exposició estigui oberta

Desenvolupament enciclopèdic Trencà el privilegi de publicació que el Diario de Barcelona mantingué fins el 1833 Gràcies als esforços dels seus promotors, el primer número d’ El Vapor sortí el 22 de març de 1833 Amb una periodicitat trisetmanal dimarts, divendres i dissabte fins el 10 de juny de 1834 i quadrisetmanal dimarts, dijous, divendres i diumenge fins el 30 de desembre de 1834, a partir de l’1 de gener de 1835 es transformà en diari L’impulsor del projecte fou l’editor Antoni Bergnes de las Casas, que collaborà estretament amb l’impressor Manuel de Rivadeneyra i l’escriptor Ramon…

Història Pel març d’aquell any, Joan Cortada, Josep Lluís Pons i Gallarza, Víctor Balaguer, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Miquel Victorià Amer i Antoni de Bofarull sollicitaren a l’Ajuntament de Barcelona la restauració dels jocsflorals o de la Gaia Ciència instituïts per Joan I el 1393, uns certàmens que tenien el seu origen en els celebrats a Tolosa entre el 1324 i el 1484, impulsats per la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa, fundada el 1323 Aprovada la petició per l’Ajuntament, aquest destinà un pressupost per a la compra dels tres…

Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’una descripció analítica del desvetllament de la consciència collectiva catalana amb un evident caràcter combatiu i ideològic, mitjançant la qual pretengué posar les bases per a elaborar en un futur una gran història del catalanisme tanmateix, les circumstàncies polítiques ho impediren Ara bé, el Resum no representà cap novetat amb respecte a les seves obres anteriors Història dels moviments nacionalistes 1914, El nacionalismo catalán su aspecto político, los hechos, las ideas y los hombres 1917 i “Història del catalanisme” apareguda en l’ Anuari dels…

Vida i obra Fill d’un dels principals impulsors de la Renaixença, Joaquim Rubió i Ors La seva formació, a Barcelona, fou condicionada pel pensament catòlic i catalanista, de caràcter conservador, del seu pare Acabà els estudis de batxillerat el 1871 al collegi barceloní dirigit per Guillem Galabotti i es matriculà a les carreres de dret i de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona mentre que la primera no l’acabà fins al cap de dotze anys, a mitjan 1876 es llicencià en filosofia i lletres i el 1878 n’obtingué el títol de doctor Aquest mateix any començà a fer classes a la UB com a…

Arquitectura “gòtica” en l’època “renaixentista” A Catalunya, com en tantes altres regions o territoris nacionals d’Europa, el segle XVI fou un període de canvis de model artístic, a causa de la irrupció i difusió del nou estil renaixentista nascut a Itàlia Però, malgrat la designació habitual d’“època del Renaixement” i malgrat que en aquell temps la producció artística del país registrà un seguit formidable de transformacions en sentit renaixentista, fou també una etapa fronterera i d’aiguabarreigs, de vacillacions i de contradiccions, de mescles i d’hibridació En qualsevol cas, a l’hora d’…