Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
Vila fortificada de Sant Celoni
Art romànic
El recinte emmurallat Aquesta és l’única torre que es conserva de la fortificació documentada des del segle XII i ampliada al XIV Rambol L’església de Sant Celoni agrupà el primer nucli de població i va donar nom a la vila La situació òptima de l’església, a mig camí entre Barcelona i Girona, prop de l’antiga Via Augusta i la “Strata Francesca”, afavorí la formació d’un nucli fortificat dins els dominis dels Agudes-Montseny, que cediren el domini del lloc a l’orde militar dels Hospitalers l’any 1151, que perdurà fins el 1405 Els Hospitalers establiren la seva comanda el 1319 La…
Bibliografia general referent al romànic del Vallès
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives “Biografies catalanes Sèrie històrica”, núm 1, Barcelona 1965 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1969 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La pre-Catalunya segles VIII-XI , dins Història dels catalans dir F Soldevila, ed Ariel, Barcelona 1970, pàgs 601-991 Adell i Gisbert, Joan-Albert Notes entorn de Santa Fe dels Solers ,…
Castell de Bell-lloc (la Roca del Vallès)
Art romànic
Situació Antiga torre del castell adaptada al segle XVIII com a capella V Buron Restes d’una fortificació situada al cim del turó de Bell-lloc, sobre la plana del riu Mogent Actualment, la torre central és aprofitada com a capella Mapa L37-15393 Situació 31TDG448087 Si seguim la carretera que va de Granollers a Cardedeu, poc abans d’arribar al trencall de la Roca, havent passat una estació de benzina, surt a mà dreta una carretera que porta al collegi de Bell-lloc Les restes de la fortificació són a l’extrem oposat de les installacions del collegi, que cal travessar JBM Història La primera…
Castell d’Argimon (Riudarenes)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt que formen les ruïnes del castell I el santuari modern TAVISA Aquest castell es troba situat dalt un turó de 471 m d’altitud, en un contrafort avançat de la Serralada Prelitoral des d’on té un domini immediat sobre la vall de l’Esparra i bona part de la riera de Santa Coloma A més, des d’aquest punt podem albirar el territori comprès entre el Montseny i la serra del litoral de les Gavarres, controlant conjuntament amb altres enclavaments defensius les planes de la Selva, lloc de pas de les vies de comunicació tradicionals Mapa 365M781 Situació…
Organització eclesiàstica del Pla de l’Estany
Art romànic
Precedents El Pla de l’Estany pertanyia al bisbat de Girona, que amb els altres bisbats catalans depenia del metropolità de Narbona El bisbat gironí es dividia en quatre districtes o ardiaconats Girona, Besalú, l’Empordà i la Selva Els ardiaques que els presidien formaven part del capítol catedralici de Girona L’ardiaconat de Besalú coincidia amb el territori comtal i li pertanyia per tant Banyoles i la seva comarca Vegeu Esglésies del Pla de l’Estany anteriors al 1300 Les parròquies Constituïen les unitats de població i eren els centres organizatius de la vida social i religiosa Les…
El marc històric del romànic de la Selva
Art romànic
Primeres notícies De la mateixa manera que la Selva no forma cap unitat fisiogràfica, tampoc constitueix una unitat històrica, atès que té elements dels antics comtats de Girona i d’Osona i fins un petit sector abans adscrit a la diòcesi antiga de Barcelona, la parròquia de Riells Majoritàriament, però, formava part del comtat de Girona i pertanyia a l’antic ardiaconat religiós gironí de la Selva, d’on va rebre el nom, que s’estenia endemés per un bon sector del Gironès i del Baix Empordà De totes les divisions que puguin fer els geògrafs o fisiògrafs, només interessa assenyalar aquí les…
Bibliografia general referent al romànic de la Selva
Art romànic
AAV Amics de L’Art vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia, II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives, Biografies catalanes Sèrie històrica, núm 1, Barcelona 1965 Ainaud de Lasarte, Joan Tossa Notas geográficas, arqueológicas e históricas , Barcelona 1957 Ainaud de Lasarte, Joan Art romànic Guia Ajuntament de Barcelona-Museu d’Art de Catalunya, Barcelona 1973 Ainaud…
Sant Vicenç de Gualba
Art romànic
Situació Vista de l’absis, ornat amb lesenes i arcuacions i tres finestres simètriques V Angulo Sant Vicenç de Gualba, parròquia de Gualba de Dalt, és situada en el centre urbà d’aquest nucli del baix Montseny Mapa L38-14365 Situació 31TDG202587 L’accés a aquesta parròquia es pot fer a través d’una de les dues carreteres que des de la C-251 de Granollers a Girona, entre Sant Celoni i la Batllòria, porten a Gualba de Dalt VAG Història La primera referència documental de Gualba és del 984 i apareix com a confrontació del terme de Pertegàs El 1023 la comtessa Ermessenda i altres…
Mare de Déu de les Alegries (Lloret de Mar)
Art romànic
Situació Campanar romànic, molt restaurat, de l’esqlésia parroquial primitiva del terme de Lloret J Recarens L’església és situada al punt quilomètric 11,25 de la carretera GE-680, de Vidreres a Lloret de Mar Mapa L39-14366 Situació 31TDG859186 JRR Història L’església de la Mare de Déu de les Alegries o Sant Romà de Lloret correspon a una de les dues que són documentades l’any 1079 —l’altra era la de Sant Joan—, en ésser consagrada pel bisbe de Girona Guillem Guifred de Cerdanya En estendre’s la vila de Lloret cap a la zona litoral, l’església anava quedant cada cop més apartada A causa d’…
El marc geogràfic del romànic de la Selva
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Selva amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Selva, de 1 006,24 km 2 , limita a tramuntana amb les comarques de la Garrotxa i el Gironès a llevant, amb la comarca del Baix Empordà i el mar a migjorn, amb les comarques del Maresme i el Vallès Oriental i, a ponent, amb la comarca d’Osona i, més concretament, amb els sectors de Collsacabra i les Guilleries, part de les quals també s’integra dins la comarca de la Selva Amb aquesta superfície, un 3,14% del total del territori català, la Selva és la…