Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
L’organització del territori i del comtat de Girona
Art romànic
Els inicis del feudalisme L’any 785 els habitants de Girona lliuraven la ciutat a Carlemany, segons la lacònica descripció dels fets donada pel Cronicó de Moissac La ciutat i el seu territori abandonaven al-Andalus, s’integraven dins l’imperi Carolingi i, així, s’obria una nova etapa de restauració política i eclesiàstica, estretament lligada al desenvolupament i consolidació del feudalisme a la zona Mancat de documentació escrita i arqueològica suficient, l’estudi de l’evolució del poblament a Girona durant la major part de l’alta edat mitjana resta gairebé a les fosques, lluny de l’abast…
Sant Llorenç del Munt (Sant Julià de Vilatorta)
Situació Una vista del conjunt de l’església i el castell des de migjorn M Anglada L’antic monestir canonical de Sant Llorenç del Munt o Sant Llorenç de Planeses constitueix el centre històric i religiós més important de l’antiga demarcació de Planeses, a l’extrem nord-est de l’actual municipi de Sant Julià de Vilatorta Es troba situat a l’extrem d’una cinglera, dins un petit apèndix que forma el municipi, que separa la Plana de Vic de les Guilleries, zones de les quals esdevé un important mirador Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo…
L’activitat econòmica del romànic del Maresme
Art romànic
El conreu de la terra Sant Pere de Riu, del municipi de Tordera, recorda els primers establiments de les comunitats rurals al sector interior de la comarca ECSA - J Todó El paper dels animals en l’alimentació alt-medieval era d’una importància essencial, similar a la que les activitats silvàtico-pastorals tenien en l’economia de l’època Conreus primitius, caça i pesca foren, i són encara, recursos bàsics de proveïment, que alternaven amb conreus de camps i horts, rarament en posició dominant És important subratllar que els recursos de l’economia silvàtico-pastoral eren aprofitats en aquells…
L’organització eclesiàstica d’Osona (segles IX-X)
Art romànic
Introducció En la consolidació del nou comtat d’Osona tingué molta importància la restauració de l’antiga seu episcopal, obra del comte Guifré, el qual des d’un principi es decantà per la restauració de l’antic bisbat, al marge dels d’Urgell, Girona o Barcelona Des de l’entrada dels carolingis a terres catalanes les seus episcopals antigues s’incorporaren a l’arxidiòcesi de Narbona, ja que l’antiga metròpoli de Tarragona estava en mans dels musulmans, per això el comte Guifré sollicità del metropolità narbonès, l’arquebisbe Segebod, la creació de la nova diòcesi o restauració de la d’Osona en…
Els monuments romànics del Ripollès
Art romànic
Arquitectura civil i militar Mapa del Ripollès amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 A Pladevall - J Vigué Mentre alguns dels edificis eclesiàstics del Ripollès, realitzats durant els segles IX-XIII i encara conservats, poden ésser inclosos entre les obres arquitectòniques més importants de Catalunya, els edificis civils i militars potser són menys espectaculars Evidentment, això no vol pas dir que no es fessin construccions en aquella època, sinó més aviat que, desgraciadament, de la major part resta ben poca cosa alguna paret mig…
Sant Salvador de Breda
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt del monestir de Sant Salvador de Breda, entorn del qual es va crear la vila TAVISA El monestir de Sant Salvador és actualment la parròquia de la població de Breda, i es troba al centre del nucli urbà Mapa 365M781 Situació 31TDG633222 JRR-JAA Història La vall de Breda, realçada pel castell de Montsoriu, estigué lligada des de l’inici de la nostra història al llinatge dels vescomtes de Cabrera, originaris del castell de Cabrera, a Osona, que esdevingueren vescomtes de Girona i Àger, comtes d’Osona i comtes-sobirans d’Urgell Els Cabrera foren els senyors del…
Els monuments romànics de l’Empordà
Art romànic
Arquitectura civil i militar i arqueologia Mapes del Baix Empordà a dalt i l’Alt Empordà a baix, amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia A l’Empordà s’ha conservat una mostra important de construccions laiques i de jaciments arqueològics, que, estudiada acuradament, pot permetre de conèixer bé alguns aspectes de la seva societat, l’estructura territorial, els habitatges, la vida quotidiana, l’organització defensiva, les construccions militars, les maneres com eren sebollits els homes i els llocs on eren enterrats, etc Tot…
El marc històric del romànic del Vallès Occidental
Art romànic
Antecedents Els límits de les actuals comarques del Vallès o dels Vallès, com ara les coneixem, provenen de la divisió establerta per la Generalitat l’any 1936, lleugerament modificada per la darrera divisió territorial amb la incorporació de Caldes de Montbui al Vallès Oriental La delimitació comarcal té la virtut d’ésser força fidel a la realitat natural Per això mateix les fronteres actuals de la comarca o comarques tenen generalment una bona correspondència amb la realitat física i humana Aquesta relació també es remunta en el temps Fa més d’un millenni els pobladors del Vallès tenien…
Sant Esteve de Banyoles
Art romànic
Situació El monestir de Sant Esteve marca l’extrem E de la vila Vella, i aquest fou el que va originar la població medieval i va donar impuls a la vida espiritual, cultural i econòmica de la vila i dels voltants TAVISA El monestir de Sant Esteve és situat a l’extrem de llevant de la Vila Vella de Banyoles, en un indret enjardinat i, gràcies a la bona senyalització, fàcilment localitzable Mapa L 38-12 295 Situació 31 TDG 811635 MLIR Història Aquest monestir benedictí fou fundat pels volts de l’any 812, en un extrem de la Vila Vella de Banyoles, per l’abat Bonit l’església, que seria…
Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva)
Vista aèria del conjunt des de llevant. Hom hi pot observar el volum del palau abacial a llevant, les terrasses dels jardins i els horts monacals a migjorn i al costat del camí, a ponent, les runes de l’antic hospital monàstic.
J. Todó-TAVISA
Art romànic
Situació L’antic monestir benedictí de Sant Pere de Rodes, també anomenat Sant Pere de Roda, és situat en un graó de l’abrupte vessant de llevant de la muntanya de Verdera, dins la serra de Rodes, a 520 m d’altitud sobre el nivell del mar A la carena de la serra, no gaire lluny del cenobi, hi ha l’antic castell de Sant Salvador de Verdera i vers tramuntana el poble medieval abandonat de Santa Creu de Rodes, amb la seva església pre-romànica, que fou parròquia de Santa Creu i santuari dedicat a santa Helena Aquests conjunts, per llur situació geogràfica, són un magnífic mirador natural sobre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9