Resultats de la cerca

Dues luxoses villes de Bàrcino i Gerunda Bell-lloc del Pla decoren les seves sales amb grans mosaics policroms que representen curses de quadrigues al Circ Màxim de Roma Aquests mosaics es poden datar entre el 300 i el 350

Fundacions de Gerunda Girona, Bètulo Badalona, Iluro Mataró, Iesso Guisssona i Eso Isona Entorn a les ciutats apareixen les primeres uillae, explotacions agrícoles de tipus itàlic

Aquest castell —també conegut amb el nom de Cabrera i després de Requesens— era una part del conjunt casteller de la ciutat de Girona “ipsos castros de Jerondela” 1126 del qual formaven també part els castells de Sobreporta i de Gironella Per aquesta raó, i fins al segle XII, resulta difícil de discernir les notícies corresponents a cadascun d’ells El recinte fortificat gironí no sembla que enregistrés gaires variacions durant els temps visigòtics i musulmans Ja entrat el segle XI, sabem que l’any 1020 la comtessa Ermessendis féu una donació a la seu de Girona d’una torre rodona “turrem…

Persecucions de Dioclecià contra els cristians 303-305 A Hispània moren, màrtirs d’aquestes, el diaca Vicenç, a Valentia, i els mercaders Cugat i Feliu a Bàrcino i Gerunda, respectivament

S’inicia un període, que es clourà l’any 310, durant el qual les ciutats refan les seves muralles A Bàrcino i Gerunda, es reutilitzen tota mena de materials arquitectònics, epigràfics i escultòrics

Juntament amb els castells de Sobreporta i de Cabrera —aquest últim també conegut com de Requesens i de Girona— formava part del conjunt defensiu de la ciutat de Girona La ciutat fortificada depenia dels comtes de Barcelona així, tot al llarg de la segona meitat del segle XI les notícies reiterades sobre la ciutat anaven lligades als juraments de fidelitat prestats pels successius vescomtes Tanmateix, la primera menció, del 1056, es refereix a la donació que el comte Ramon Berenguer I féu a la comtessa Almodis amb motiu de les seves esposalles i que deia així “Per hanc scripturam donacionis…

Aquest castell apareix ja en la documentació de mitjan segle XI clarament diferenciat de la resta de fortificacions de la ciutat de Girona Entre les dades extremes de 1035 i 1076 trobem un reconeixement d’un “Arnallus, filius qui sum de Garsendis, femina” al comte Ramon Berenguer I, on declara que “ego Arnallus suprascriptus podestativum farei per quantas vices mihi mandaverit Remundum, comitem prescriptum, de ipso castro de Superporta de Gerunda vel de ipsas turres et de castro de Stela sive de ipsas fortedas que in prescriptos castros sunt aut in antea ibi erunt” Un segle més…

Situació Vista exterior de l’església des de migjorn Hom pot notar en els murs d’aquesta construcció els diversos tipus d’aparell F Baltà L’església de Santa Cristina és situada uns 2 km a ponent de la vila de Corçà, dins el seu terme municipal Es troba aïllada enmig de terrenys de conreu, a poca distància de la riba esquerra del riu Rissec Mapa 334M781 Situació 31TEG009479 Per arribar-hi cal agafar la carretera local de Corçà a Bordils L’església és entre les poblacions de Corçà i Monells és visible a l’extrem de migdia d’un camp de conreu que limita, pel costat oposat, amb la carretera…

AAV Amics de l’art vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1950 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives, Biografies catalanes Sèrie històrica, núm 1, Barcelona 1965 Ainaud de Lasarte, Joan Pinturas románicas , coll Unesco de Arte Mundial, 7, París 1957 Ainaud de Lasarte, Joan Art romànic Guia , Ajuntament de Barcelona-Museu d’Art de Catalunya, Barcelona 1973 Ainaud de…

La comarca del Gironès és determinada per la influència de la ciutat de Girona És una zona de transició entre el mar i la muntanya i no presenta cap característica geogràfica i hidrogràfica especial La delimitació actual de la comarca respon a la que establí la Generalitat de Catalunya el 1932, excepte el Pla de l’Estany, i comprèn el sector de Rocacorba, la part occidental de les Gavarres i la Serralada Litoral, llindant amb el Baix Empordà i les planes que voregen el Ter La prehistòria El poblament ibèric La presència de l’home al Gironès és comprovada des de les èpoques més reculades del…