Resultats de la cerca

Té lloc una revolució a Portugal on es derroca la dinastia Coburgo-Braganza, es proclama la República i s’introdueix el sufragi universal

A València se celebra la Festa del Treball amb vagues i manifestacions seguides de vuit dies de vaga general

Esclata un conflicte a la fàbrica Bertran i Serra de Manresa, que acaba generalitzant-se a tota la ciutat i escampant-se a altres localitats catalanes Les vagues se succeiran al llarg de tot l’any

La Guàrdia Civil i Salvament Marítim rescaten 92 immigrants que anaven a la deriva en cinc pasteres davant de les costes de Màlaga, al cap de Palos Múrcia, al cap de Gata Almeria, a Tarifa Cadis i a Torrevella Baix Segura En una altra operació el mateix dia, 22 immigrants d’origen subsaharià que viatjaven ocults en un camió i que presenten símptomes d’asfíxia i ansietat són interceptats per la Guàrdia Civil en el pas fronterer de Beni-Enzar, entre el Marroc i Melilla Tots ells són traslladats al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants de Melilla

Amb una participació del 85%, els ciutadans turcs aproven en referèndum la proposta del Govern que amplia els poders de la presidència El "sí" guanya amb el 5,3% contra el 48,6% del "no" Amb aquest resultat, el president Erdoan podrà optar al càrrec dos mandats més deu anys Altres mesures incloses en la reforma són l’eliminació del càrrec de primer ministre, la designació presidencial dels ministres i les facultats d’intervenir el poder judicial i declarar l’estat d’emergència L’oposició i els mitjans occidentals denuncien la deriva autoritària d’aquests canvis, i l’Organització per a la…

Malgrat la continuïtat d’estructures formals procedents de l’antiguitat tardana, l’art dels segles IX i X es feu sobretot ressò dels nous contextos socials i econòmics del país Era el moment de la formació de Catalunya i el període en què s’elaboraren les primeres tendències cap a la individualització d’un art català propi, d’origen local i amb inspiracions foranes L’escultura conservada d’aquesta etapa és essencialment arquitectònica, força discreta si es compara amb l’envergadura de l’ornamentació pictòrica Es basava en fórmules ornamentals que es desplegaven en impostes, cornises, bases,…

Durant els primers segles de l’Edat Mitjana es va continuar portant el vestit en forma de túnica tradicional del Baix Imperi Romà, amb aportacions del vestit ajustat al cos dels pobles del nord que havien envaït Roma Les formes de la indumentària eren comunes per a tots els territoris romanitzats El vestit de l’època romànica correspon als segles XI i XII El vestit llarg va ser adoptat pels homes dels estaments superiors la túnica curta era usada pels camperols i els menestrals, i el vestit femení cobria i anullava les formes del cos sota amples vestidures i mantells El segle XIII va ser una…

Pintura, dibuix i gravat són, sense cap mena de dubte, les tipologies més deutores d’influències forànies Al llarg dels tres segles que conformen l’època moderna, Catalunya feu seus els models italians, flamencs i francesos Després d’un segle XVI capitalitzat per artistes no catalans, la pintura, en part eclipsada per la retaulística escultòrica, inicià una praxi globalment intensa, però poc personal El tantes vegades citat poema de Fontanella no s’ha acabat de relacionar amb obres i autors, i ha esdevingut una proposta d’una situació artística avui no visible El segle XVIII és, sens dubte,…

Lluny de considerar el segle X com un segle de depressió i ruïna a la vigília de l’any 1000, la segona meitat d’aquella centúria fou un moment de profundes transformacions Catalunya es va obrir al món Es va veure immersa en un moment de prosperitat econòmica en què hi hagué una reconstrucció material i social del país i un augment demogràfic important Aquesta embranzida renovadora fou impulsada principalment pels monestirs, la proliferació dels quals els va convertir en centres creadors de formes artístiques i en difusors d’uns esquemes que esdevingueren característics del país L’escultura va…

La funció d’alliçonar, l’eliminació d’elements accessoris amb aquesta finalitat, un caràcter simbòlic marcat, l’accentuació i la deformació per despertar un sentiment de participació, el caràcter gairebé sempre anònim, la diferenciació dels productes artístics oficials i elitistes, són característiques inherents a l’art popular Però no en són les úniques característiques, ni li són exclusives L’art popular en general no té ni una definició clara o única ni uns límits precisos, com tampoc no els té la cultura que el produeix La cultura popular no es troba dissociada d’una cultura «culta» que…