Resultats de la cerca

Els almoràvits s’expansionen pel Magrib

Segona croada valenciano-mallorquina contra el Magrib Atac a Bona

S’origina al Magrib la secta almoràvit, fundada per ’Abd Allah ibn Yasin

Redacció dels aranzels de lleudes de Tamarit, que testimonien la importància del tràfic de mercaderies amb Al-Andalus, el Magrib i ultramar

Moren 19 persones i 25 són ferides quan diversos terroristes obren foc contra un restaurant turc i un hotel de la capital de Burkina Faso, Ouagadougou Després de l’atemptat, segresten una quarantena de clients, però els terroristes són abatuts per la policia Al gener del 2016, Al-Qaida del Magrib Islàmic va fer un atemptat de característiques similars amb 30 morts a la mateixa zona, i se sospita que són els responsables de l’atac del 2017

Unitats de l’exèrcit de Burkina Faso alliberen 126 ostatges segrestats per militants d’Al-Qaida del Magrib Islàmic en un hotel de la capital, Ouagadougou En l’operació moren 29 persones de 18 nacionalitats diferents, tres dels quals eren terroristes El mateix dia, el grup segresta una parella de metges australians que havien installat un hospital a la frontera amb Mali, en el qual treballaven des dels anys setanta Jocelyn Elliott és alliberada el dia 7, mentre que el seu marit continua segrestat

La musaranya d’Eivissa o rat grill havia estat descrita com a Crocidura russula ibicensis , subespècie endèmica de la musaranya comuna C russula El 1984 es relacionà amb les musaranyes del Magrib i de Sardenya a partir d’una puça Ctenophthalmus russulae russulae específica de les musaranyes d’Eivissa, Tunísia i Sardenya, i diferent de les puces que parasiten les musaranyes de la península Ibèrica Estudis genètics recents han corroborat que les musaranyes eivissenques pertanyen a la mateixa espècie que les tunisenques i les sardes Crocidura pachyura La musaranya és present a…

Perspectiva del Puig Gros o Puig Cirer El bosc ha guanyat molt terreny a Eivissa durant el darrer segle i, a hores d’ara, les pinedes de pi blanc ocupen una extensió prou considerable de l’illa, particularment a les zones més pendents Ernest Costa La Serra Grossa 23, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El triangle determinat per les carreteres que uneixen la ciutat d’Eivissa, Sant Antoni i Sant Josep delimita un dels massissos eivissencs més notables, denominat, per la llei d’Àrees Naturals, Serra Grossa El nom, en realitat, correspon sols a una de les elevacions de la zona,…

Les races autòctones de mamífers domèstics mereixen, si més no, una menció aquí En primer lloc, pel seu evident interès pel que fa al sosteniment de l’home, en segon lloc, per la seva condició de patrimoni biològic com a reserva genètica, palesada a través de la diversificació en ecotipus locals, i finalment perquè el bestiar de peu forcat i de peu rodó, especialment en règim extensiu, és un important modelador del paisatge i, per tant, un factor ecològic de primer ordre en determinades zones les àrees de muntanya, per exemple Els artiodàctils i els altres ungulats en general s’han manifestat…

Formacions dominants i zones de vegetació a Europa i als Països Catalans, en relació amb l’altitud i la latitud Els colors corresponen a les formacions esclerofilles mediterrànies rosat, a les planocaducifòlies medioeuropees verd, a les aciculoperennifòlies subalpines o fennoscàndiques blau, i a les rases alpines o àrtiques violeta J Nuet i Badia, original dels autors Les grans zones fisiognòmiques no constitueixen, òbviament, unitats geogràfiques llur raó de ser, com hem vist, és funció del clima més que de cap altra cosa Tampoc no són unitats necessàriament coherents des del punt de vista…