Resultats de la cerca

En certes llengües, el tret sibilant, estrident en la terminologia acústica, és rellevant en oposició a mat, des del punt de vista fonològic El català disposa, almenys fonèticament, de la sèrie sibilant més rica de tota la Romània s, z, s, z, ŝ, z, ŝ, z, s, z caça, casa, tots, dotze, caixa, corregir, metxa, metge

Anomenada també correlació o sèrie correlativa , serà marcada, si el tret comú és positiu, i no marcada, si és negatiu Així, per exemple, en català b, d, z, z, ž, ž, z, y, g formen una sèrie marcada quant a la sonoritat, i p, f, s, t, š, s, k la formen no marcada per manca de sonoritat

Un grup G , + és dit ordenat per la relació d’ordre ≤, si es compleix la propietat d’isotonia o compatibilitat de l’operació + respecte a l’ordre ≤, és a dir, si per tot x, y, z , de G, x ≤ y implica x + z ≤y + z i z + x ≤ z + y Un anell o un espai vectorial són dits ordenats si aquesta llei d’isotonia és vàlida per a totes les operacions que hi són definides

No té una solució general calculable per quadratures, però si hom en coneix una solució particular y 0 , aleshores és fàcil de trobar-ne la solució general Fent el canvi y = y 0 + z , resulta l' equació de Bernoulli z´ = z f 2 x + 2 f 3 x y 0 + z 2 f 3 x , i fent el nou canvi u = 1/ z , hom n'obté una equació diferencial lineal d’integració immediata

La funció f definida sobre l’obert U és holomorfa en el punt z 0 ∈ U si és derivable en z 0 , és a dir, si existeix el límit La funció f és holomorfa en un obert U si és holomorfa en tot punt de U La funció f és holomorfa a l’infinit si existeix un nombre real positiu a tal que, per a tot z ∈ℂque verifiqui | z |> a, f és holomorfa en z

Representa la resistència aparent del circuit Hom la representa per Z i és un vector de components R resistència i X reactància, o sigui Z = R + X L’expressió complexa de Z és Z = V/1 = R + jX , i en mòdul La unitat de mesura és l’ohm

Els plans, juntament amb els punts i les rectes, són els elements geomètrics primitius en l’axiomatització de Hilbert de la geometria D’altra banda, un pla és determinat per tres punts no alineats, o bé per dues rectes que es tallin o siguin paralleles, o bé per un punt i una recta que no contingui el punt A l’espai euclidià ℝ 3 un pla pot ésser representat per l’equació A x— x 1 + B y— y 1 + C z— z 1 = 0, en la qual x 1 , y 1 , z 1 són les tres coordenades d’un punt P 1 donat del pla, A, B, C són les tres components d’un vector N normal al pla, i…

Àlgebra E tal que la seva llei de composició x , y compleix les dues propietats següents per a tot x ∈ E , x , x = 0 i, per a cada terna x , y , z ∈ E , x , y , z + y , z , x + z , x , y = 0 Un exemple d’àlgebra de Lie el constitueix l’espai ℝ 3 dotat del producte vectorial L’estudi d’aquestes àlgebres és important per a l’estudi dels grups de Lie, ja que, a cada grup de Lie, se li pot associar una àlgebra de Lie

Les arrels de la unitat són cos k 360°/ n + i sin k 360°/ n en variar k= 0,1,2,, n -1 Aquestes arrels formen un grup respecte a la multiplicació i són igualment distribuïdes sobre el cercle de radi 1 en el pla complex

La manera més simple de determinar una superfície és donar una o més equacions del tipus z = f x,y Elegit un punt x,y en el domini de definició de la funció f , aquesta funció o aquestes funcions donen els valors de z , que, juntament amb x,y , són les coordenades cartesianes dels punts de la superfície Les funcions que donen la superfície esfèrica són , on el signe + correspon a l’hemisferi superior, i el signe - a l’hemisferi inferior L’equació z = ax + by + c correspon al pla o superfície plana Sovint és difícil, o impossible, d’expressar una…