Resultats de la cerca

L’actual Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles ocupa un edifici conegut amb el nom de la Pia Almoina Comprèn dues cases romàniques dels segles XI i XII, que foren unides en una de sola a la primeria del segle XIV, per tal que fos la seu del consell de la vila, que acabava d’ésser creat Alhora, s’installà al mateix edifici la casa de la caritat de Banyoles, d’on li ve el nom de Pia Almoina Aquesta institució, fundada el 1306 per Guillem Reixac, es dedicava a la distribució gratuïta d’aliments als pobres, i perdurà fins a la desamortització del 1833 L’edifici fou la casa de la vila fins al…

Enquadrat dins del comtat d’Urgell, a la darreria del segle X el castell de la Rua “ ipsum castrum que vocant Rua ” havia estat venut pel comte Borrell a Gisbald, el qual el cedí l’any 997 a un tal Arnau i a la seva muller Ermengarda L’any 1022 l’arxilevita Arnau vengué el castell —que el document anomena de Petra Rua —, juntament amb l’alou del Brull i l’església de Sant Andreu, al bisbe Ermengol de la Seu pel preu de 1 000 sous Entre el 1036 i el 1040 Guillem, fill d’Adelaida, jurà fidelitat al bisbe Eribau i a la canònica de Santa Maria de la Seu pel castell de la Rua…

Des de la darreria del segle XIII el castell d’Astell apareix estretament vinculat als castells de la Vall d’Àssua i de la vall de Sarroca com un domini més dels Bellera, feudataris dels comtes de Pallars L’any 1290 Alfons el Liberal reclamà a Guillem de Bellera la potestat del castell d’Astell i la cedí al comte Arnau Roger L’any següent, Guillem de Bellera tornava a tenir en feu reial el castell d’Astell i la Vall d’Àssua L’any 1303 l’apoderat del mateix Guillem de Bellera lliurà els castells d’Astell i Torena al veguer reial de Lleida i Pallars, que li restituí quatre anys més…

Es tracta de l’església que compartí la parroquialitat del terme amb Santa Maria de la Feixa L’any 1209 N’Amiget “ capellan Sancti Martini ” signà com a testimoni un instrument ovarrès relacionat amb l’abadia de Vilacarle Els bisbes de Roda-Lleida en tingueren la jurisdicció espiritual i la provisió de la rectoria fins el 1309, moment en què Ponç d’Aguilaniu cedí tots els drets episcopals al prior de Roda, Ponç de Casserres, en canvi d’altres béns cosa que confirmà el 1312 Després, el sagristà de Roda, com a rector principal de Serradui, tingué cura de Sant Martí i del santuari…

Les restes d’aquest temple es troben al nord del poble de Rubió del Mig La primera referència sobre aquesta església és de l’any 1132, en què el comte Ermengol VI d’Urgell cedí a Pere Bernat i a Bernat Berenguer el mont de Mania, i la roca i la serra des del coll de Negra fins a Foradada Entre les afrontacions es fa esment de l’església de Sancti luliani Actualment, Sant Julià de la Portella es troba en estat totalment ruïnós, de manera que només en resten algunes filades, que permeten entreveure la seva planta, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular En la…

Les notícies referents a aquest castell són més aviat escasses i sempre vinculades al castell de Montbui La primera menció és de l’any 1023, data en què el bisbe de Vic, Oliba 1017-1046, l’encomanà juntament amb el de Tous i de Montbui a Guillem d’Oló o de Mediona Al segle XIII apareix documentada la família Ocelló Potser com el castell de Montbui el d’Ocelló passà a l’àmbit dels Cardona Així, l’any 1246 el senyorejava, com a feudatari del prelat vigatà, el vescomte Ramon de Cardona Al començament del segle XIV l’administrador de la mitra vigatana cedí la potestat d’aquest…

Aquest castell era situat prop de la partida de Tapioles, al camí de Torrefeta El seu nom originari fou el de castell de Foratmicó, el terme del qual es documenta des de l’any 1098 Al segle XII la meitat del castell pertanyia als Fluvià El 1172 Bernat de Fluvià cedí en el seu testament la seva part sobre el castell de Foratmicó al seu fill Bernat En una venda d’una vinya de l’any 1226 ja es constata el canvi de nom del castell, en esmentar-se que el castell Bisbal abans s’anomenava Foratmicó Aquesta fortalesa existí durant tot el temps medieval i sovint representava una…

El lloc de Vilaverd es documenta per primera vegada l’any 1155, en què el comte Ramon Berenguer IV atorgà una carta de poblament als habitants de Duesaigües o Vila-salva i als de Vilaverd, als qui hi havia en aquell moment i als qui hi anirien a poblar-los D’aquest document se’n dedueix que en aquell moment Vilaverd ja es trobava repoblat El rei Alfons I es desprengué del lloc el 1178, quan el donà a l’arquebisbe de Tarragona en canvi d’uns drets que l’església tarragonina tenia a Lleida Al cap de molts anys de posseir-lo, l’any 1390 l’església tarragonina cedí novament al rei el…

Castell que existí en el terme actual de Reus, del qual no sabem la localització precisa ni ha arribat cap vestigi fins als nostres dies El Burgar és en l’actualitat un veïnatge situat a uns 3 km al nord-est de la ciutat de Reus on hi ha el mas del Burgar El lloc del Burgar fou donat el 1157 a Berenguer d’Eixamús i al seu germà Tomàs per Agnès, vídua del príncep Robert d’Agulló Aquesta donació, però, no es dugué a terme de forma efectiva Una segona donació la feu l’arquebisbe Hug de Cervelló, en nom seu i en el del rei Alfons I, a Baldoví el 1174, que cedí els seus drets al…

L’indret on era construïda aquesta església és incert Potser es correspon a alguna de les esglésies actuals conservades al terme de Montcortès D’aquest lloc i de la seva església, se’n té coneixement gràcies a diversos documents, el primer dels quals és de l’any 1085, en què el comte Artau II cedí unes terres situades a la vila d’Aqua Pudeda L’any 1115 el comte Artau III donava al monestir de Gerri el mas de Ramon Isarn, situat a la vila “ quam vocant Aguaputida, infra terminos de Curtibus ” El mateix comte, l’any 1158, cedia a Rossebó i Adalez el capmàs de Ramon Guifré a la…