Resultats de la cerca

Situació Petita església romànica rural, amb funció de santuari Arxiu Gavín L’església de la Mare de Déu és situada al migjorn del poble d’Espills, en un extrem de la partida del Solà i damunt l’encaixada vall del barranc homònim Mapa 32-11251 Situació 31TCG152749 L’itinerari segueix el camí que surt de la carretera N-230, prop del quilòmetre 95, travessa el llit de la Noguera Ribagorçana i segueix cap a l’esquerra passant per la Ribereta, la Roca Roia i Espills Després, cal agafar el camí del migjorn vers el Solà, a menys d’un quart d’hora Un cop allí es divisa l’església en un serradet, un…

Situació Torre de planta circular, molt ben conservada, que es dreça al centre de la població ECSA - J Bolòs Aquesta torre és situada al cim d’una petita elevació de la plana penedesenca, prop de Vilafranca del Penedès Mapa 35-17447 Situació 31TCF905759 Des de Vilafranca del Penedès surt una carretera que mena a Moja La torre és situada al centre de la població, prop de l’església JBM Història El lloc de Moja s’esmenta ja l’any 981, en la venda de terra i vinya, feta per Banzi i altres homes a Guislamany En el testament d’Adalbert, fill del vescomte de Barcelona, del 1010, es donà l’alou de…

Situació Una vista de l’interior de la nau, amb la volta esfondrada i la capçalera al fons E Pablo Ruïnes d’una construcció situada al serrat de Can Batlle, damunt el poblet del Sallent de Santa Pau, a mig vessant de la muntanya Mapa 295M781 Situació 31TDG678678 De la carretera que va d’Olot a Banyoles passant per Santa Pau, uns 500 m abans d’arribar al Sallent, surt, a mà esquerra, un camí carreter que porta fins a Can Batlle, després de travessar la riera dels Arcs i el riu Ser De darrere Can Batlle surt un caminoi que s’enfila per la carena del serrat Després d’uns 20 minuts de camí força…

Orígens i difusió del romànic català Mapa d’Europa amb indicació dels corrents principals i els llocs destacats d’implantació del romànic, segons l’estudi d’E Junyent A Pladevall L’art romànic és l’art que es desenvolupà després de la sedimentació de les nacionalitats que es van despendre de la descomposició de l’imperi Carolingi Fou un procés molt llarg que configurà les seves característiques gràcies al revifament de les tradicions culturals arrelades en tot l’àmbit en què va tenir projecció l’imperi Romà El romànic, que va anar precedit d’un extens període de recerques de formes i…

La divisió de la comarca en diferents diòcesis Mapa de les esglésies de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadò Com és ben sabut, l’organització eclesiàstica acompanyà la reconquesta d’aquesta banda del territori català El procés, però, que tingué la recuperació cristiana de la Conca de Barberà, d’una banda, i el retard de la restauració de l’antiga seu metropolitana de Tarragona, de l’altra, determinaren que les esglésies que s’anaren bastint a mesura que avançà la reconquesta i s’hi consolidà l’assentament dels nous habitants, s’adscrivissin a les diòcesis d’on eren originaris els…

Situació Vista de l’antic monestir, ara esdevingut parròquia, que fou fundat per Guillem de Meià entre el 1010 i el 1040 ECSA - F Baltà L’antic monestir, avui parròquia i casa de colònies, de Santa Maria de Meià, és a l’extrem de ponent del nucli urbà de la població de Santa Maria de Meià, situada a 3 km de Vilanova de Meià JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG337510 Història El priorat de Meià fou fundat com a monestir independent pel senyor del castell de Meià, Guillem de Meià, en una data incerta del principi del segle XI, entre el 1010 i el 1040, ja que el castell de Meià fou devastat l’any…

Introducció Antic castell del Rei, bastit damunt la primitiva suda sarraïna, al cim del puig del castell de Lleida ECSA-X Goñi Des de la segona meitat del segle VIII fins a mitjan segle XII, a Catalunya hi hagué un procés constant de conquesta, de reorganització del territori i sovint de repoblació Les característiques d’aquest procés variaren al llarg d’aquests quatre segles, al mateix temps que es transformava la societat i l’organització política i administrativa dels diversos territoris afectats Evidentment no podem considerar iguals els processos de conquesta i repoblació del segle VIII…

El segle XVII fou la gran època de l’escultura i en especial de la producció de retaules Els artífexs, la majoria catalans de naixement, entroncaren plàsticament i ideològicament amb els patrons i consumidors Un art d’arrel contrareformista, didàctic i devocional va inspirar els grans programes escultòrics dedicats principalment a les diverses advocacions marianes –Immaculada, Roser, Carme–, a Crist en els misteris del Rosari i als sants patrons o contrareformistes L’evolució estilística a partir d’un naturalisme reformat d’arrel cinc-centista va assolir un alt grau de barroquisme formal,…

La invasió àrab La invasió de la Península, protagonitzada pels àrabs el 711, no afectà de moment Catalunya de manera important Mentre que la resta de la Península passava a domini musulmà, l’antiga província de la Tarraconense resistia governada per nous reis visigots, després de la renúncia dels fills de Vítiza, feta el 714 El primer fou Ardó, que degué de plantar cara a un atac musulmà que es produí entre la tardor del 716 i la primavera del 719 El resultat fou l’ocupació de totes les terres fins al Pirineu Durant aquests anys els invasors hagueren de lluitar contra els diversos focus de…

Situació Vista aèria del monestir des de la part est, amb la petita capella de la Trinitat, el vestigi més antic del monestir, en primer terme ECSA - J Todó El monestir de Santes Creus és situat al poble del mateix nom, a la riba esquerra del Gaià, que nasqué al segle passat aprofitant les edificacions dels recintes exteriors del monestir l’antiga església abacial és ara la parròquia del poble Mapa 34-16418 Situació 31TCF633787 És fàcil d’accedir al conjunt monumental per l’autopista A-2, a la sortida de Vila-rodona Des de Valls cal prendre la carretera C-246 i el trencall que mena a Vila-…