Resultats de la cerca

La capella o petit santuari de Sant Quirze és situat avui dia dins la conurbació de la vila de Lloret L’edifici actual és modern, ornat amb esgrafiats, si bé sembla que dins els seus murs hi ha restes de la o les construccions anteriors Com a lloc de culte és molt antic, ja que en excavacions fetes al lloc han aparegut restes paleocristians La primera notícia coneguda és del 8 de gener de 1079, en l’acta de consagració de Sant Romà de Lloret, en la qual es diu que el terme, per migdia, “ vadit per ecclesiam sancti Chirici ” Hi ha constància de la continuïtat del seu culte i de l’aplec…

Situació Les ruïnes d’aquesta església, també coneguda amb el nom de Sant Llorenç de Rocavella o de Galícia, es troben a prop del Mas Rancura Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 27” N - Long 2° 56’ 19,8” E El Mas Rancura és al peu de la carretera D-ll que uneix la Roca d’Albera amb Vilallonga dels Monts, a mà esquerra venint de la Roca Des d’aquest mas s’arriba a les ruïnes de l’església per un corriol perdedor PP Història El temple de Sant Llorenç de Torrents servia dos llocs alt-medievals documentats des del segle IX, Alemanys i Torrents d’Amunt i d’Avall La primera notícia d’ambdues viles…

Antiga parròquia situada al despoblat d’Alf, al lloc de l’actual mas Revellat, entre Olopte i All La parròquia d’Alf és esmentada per primera vegada a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, datada pretesament l’any 819, però redactada cap al final del segle X Era una de les parròquies més pobres de tota la Cerdanya En les visites arquebisbals del principi del segle XIV se li calcula una renda anyal de 15 lliures Al costat de tramuntana de mas Revellat, adossada a la casa hi ha una capella que antigament havia estat dedicada a sant Jaume i que ara ho és a sant Guillem Potser aquesta és l’…

Vestigis de la muralla, descoberts el setembre de 1982 al Passeig I Ollich Ultra les campanyes que acabem d’anotar, que podem qualificar com a planificades, hi ha hagut alguna resta que ha quedat al descobert de manera casual És el cas de la muralla que envoltava la ciutat de l’edat mitjana i que es conserva parcialment a la Rambla de Montcada En canvi, al sector del Passeig i de la Rambla del Carme i Rambla de l’Hospital, la muralla fou enderrocada fa temps, però les construccions actuals segueixen el recinte primitiu A causa d’això, quan s’ha fet alguna obra, la muralla ha aparegut…

Situació Una de les tombes de la necròpolis E Carreras Restes d’un conjunt de sepultures que són visibles a la vorera occidental de la carretera de Viladamat a Castelló d’Empúries entre la vila de Sant Pere Pescador i el quilòmetre 10, exactament al punt quilomètric 9,825 L’indret pertany al sector ponentí del paratge dit el Serradar, dins el terme municipal de Sant Pere Pescador Mapa 258M781 Situació 31TEG069738 Necròpoli Les sepultures foren posades accidentalment al descobert l’estiu de l’any 1986 en aprofundir i netejar els desguassos de les voreres de la carretera Actualment hom hi pot…

Al costat de l’església de Sant Esteve de Canapost hi ha considerables vestigis de la necròpoli medieval Actualment, són visibles restes d’una diversitat de sarcòfags, localitzades a l’ampli espai situat a migdia i a llevant de l’església, que és clos pel mur de tanca, d’època tardana, del cementiri parroquial i en aquest mateix mur El que avui es coneix de la necròpoli són només fragments dispersos de grans sarcòfags, sobretot les seves cobertes, grosses i de doble vessant Tots els sarcòfags foren tallats en pedra sorrenca de la contrada La descoberta, la dispersió i, en alguns casos, la…

Coves En el conjunt de coves de les Escaules, a part de la cova la Caula II, també han aparegut importants restes de ceràmica medieval a les coves la Caula I i a l’anomenada Cavorca III, terrissa que, segons Joan Badia, podem datar entre el segle XI i el segle XII A més, segons aquest autor, a la Cova de les Tres Creus, la més enlairada de tot aquest conjunt de coves del cingle de les Escaules i, per tant, totalment fora del perill dels aiguats, hi hagué probablement vida eremítica Aquesta cova de les Tres Creus té dues entrades En una d’aquestes entrades hi foren gravades tres…

Casualment, en un jardí d’una casa situada prop de l’església de Sant Martí de Montclar, a mà dreta del camí d’accés a aquest poble, fou trobat un enterrament medieval Actualment l’esquelet i l’olla que l’acompanyava es conserven al Museu Municipal de Berga Petita olla trobada dintre la sepultura, damunt el pit de l’esquelet És una peça del final del segle XI o del començament del XII Es conserva el Museu Municipal de Berga J Bolòs Un dibuix de l’olleta trobada a l’interior de la sepultura J Bolòs Aquest enterrament sembla que era de fossa, excavat a terra, mancat de qualsevol…

Situació Un aspecte de la necròpolis J Bolòs Darrere l’absis de l’església parroquial de Sant Esteve de Maranyà hi ha restes de diverses sepultures de lloses Bona part de la necròpolis degué ésser destruïda en obrir i eixamplar el camí que passa per la banda de llevant de l’església Mapa 296M781 Situació 31TEG040602 Necròpolis Actualment s’endevina l’existència de dues sepultures En tots dos casos han estat partides pel camí i només en veiem una secció vertical Una d’elles, la més septentrional té una amplada de 47 cm Actualment, sense realitzar-hi cap excavació, podem veure que hi ha tres…

Situació Antic sarcòfag exempt de pedra utilitzat avui dia com a pica d’aquesta font ECSA - A Roig Uns 300 m abans d’arribar al poble de Peramea, a la dreta de la carretera que ve de Bretui surt un camí de terra que antigament menava cap al lloc de Pujol, tot dins de l’àmbit excepcional del pla de Corts A uns 120 m de la carretera hi ha en el marge esquerre del camí la Font de Sant Cristòfol Mapa 33-11252 Situació 31TCG389881 Necròpoli La Font de Sant Cristòfol es troba condicionada en un marge d’uns 2, 4 m d’alçada que avui retén les terres d’un prat de pastura En aquest espai, la tradició…