Coves
En el conjunt de coves de les Escaules, a part de la cova la Caula II, també han aparegut importants restes de ceràmica medieval a les coves la Caula I i a l’anomenada Cavorca III, terrissa que, segons Joan Badia, podem datar entre el segle XI i el segle XII.
A més, segons aquest autor, a la Cova de les Tres Creus, la més enlairada de tot aquest conjunt de coves del cingle de les Escaules i, per tant, totalment fora del perill dels aiguats, hi hagué probablement vida eremítica.
Aquesta cova de les Tres Creus té dues entrades. En una d’aquestes entrades hi foren gravades tres creus. Les creus són situades al costat de llevant i, en paraules de Joan Badia, “són gravades amb un traç incís poc profund, en un espai de la roca que fou allisat amb tota cura prèviament. Les tres petites creus són de diferents mides. A l’esquerra hi ha la creu més gran, de 13 cm per 17 cm; a la dreta “una sobre de l’altra” hi ha les altres dues: la de dalt amida 5 cm per 5,05 cm i la de baix, més petita —una creu grega—, fa 4 cm per 4 cm”.
L’altra entrada d’aquesta cova fou tallada a la roca. En aquesta segona entrada artificial encara resten els encaixos fets per als pals que permetien de tancar aquesta obertura.
Mentre els qui han excavat la Caula II es decanten a creure que aquestes coves servien com a refugi temporal dels habitants de les Escaules quan el poble era cobert per les aigües, Joan Badia creu, més aviat, que es tracta d’un conjunt d’eremitoris que cal relacionar amb el proper monestir de Sant Martí de les Escaules, documentat ja el segle IX i situat prop de les coves. (JBM)
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, 1985, 2a. ed., pàgs. 475 i 540-541.