Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
Mare de Déu de la Guia o capella d’en Marcús (Barcelona)
Art romànic
Situació Aspecte exterior d’aquesta capella fundada pel burgès barceloní Bernat Marcús al segle XII ECSA - M Catalán L’antiga capella de la Mare de Déu de la Guia, també coneguda com a capella d’en Marcús, es troba en el centre històric de la ciutat de Barcelona, en la placeta de Marcús, situada en la cruïlla dels carrers Carders i Montcada JAA Història Aquesta capella fou bastida vers mitjan segle XII gràcies a un llegat del burgès barceloní Bernat Marcús Tingué al principi un caràcter d’església cementerial, ja que un temps abans de la seva construcció, el mateix Marcús havia donat unes…
Camí medieval de Vallfogona de Ripollès
Art romànic
Situació Restes del camí medieval que travessava la vall de Vallfogona de Ripollès, des de les Tenes fins al coll de Canes Se n’endevina algun fragment al llarg de la vall, sovint al riberal, al costat de la riera de Vallfogona Vista del riberal de Vallfogona, des d’aquesta població Pel pont que veiem al fons de la vall passava el camí que anava de la Garrotxa a Ripoll J Bolòs Història El segle X ja surt documentada una “estrada” —una via important— que recorria d’un cap a l’altre aquesta vall de Vallfogona, des del coll de Canes, que fa de partió amb la vall de Ridaura, a la Garrotxa, fins a…
Sant Martí de Canals (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Façana de ponent, l’element més genuí d’època romànica d’aquesta església parroquial molt modificada ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Martí de Canals presideix el poble del mateix nom, situat sobre la carretera de la Pobla de Segur a Pessonada JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG343770 Història El lloc de Sant Martí de Canals apareix repetidament en la documentació medieval, relacionat i vinculat al monestir de Santa Maria de Gerri En els documents coneguts com a falsos VI, VIII i X de Gerri , datats suposadament a la fi del segle XI, la parròquia, la vila i l’església de…
Sant Miquel de la Infermeria (Sant Joan de les Abadesses)
Art romànic
Situació Una vista del conjunt de restes que ens han pervingut de l’antic edifici F Tur L’església de Sant Miquel de la Infermeria del monestir de Sant Joan de les Abadesses, és situada Q dintre el clos monàstic, a tocar i darrere el palau abacial, al cantó oposat a la façana que dona a la plaça del monestir Mapa 256M781 Situació 31TDG413762 JAA-NPP Història Aquesta església presidia una edificació especial, destinada a recollir vells i malalts fora del clos estrictament monàstic, però que era annexa a ell La feu construir l’abat Ponç de Monells, quan ja era bisbe de Tortosa, i fou consagrada…
Castell de Marzà (Pedret i Marzà)
Art romànic
Situació Les restes del recinte murat del castell medieval de Marzà es troben integrades en el reduït nucli d’aquesta població Mapa 258M781 Situació 31TEG057847 Per arribar al poble de Marzà —cap efectiu del municipi de Pedret i Marzà— cal situar-se a la carretera C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres En el tram de construcció recent que ha escurçat el camí entre Figueres i Llançà, 2 km abans d’arribar als trencalls que menen a Garriguella i a Vilajuïga, a mà dreta surt un camí senyalitzat que porta a Marzà, poble separat uns 500 m al sud de la dita carretera També s’hi pot anar…
Castell de Rubinat (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Les restes d’aquest castell són a la part alta del poble de Rubinat, que és a la riba esquerra del riu d’Ondara, al vessant sud d’un turó relativament aïllat Els seus orígens s’han de cercar a mitjan segle XI, època en què fou organitzada la repoblació de la rodalia de Cervera La primera notícia directa de Rubinat l’aporta la donació que feren, l’any 1059, els comtes Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis del puig de Vilagrassa, en la qual s’esmenta el termino de Rabinad Els Òdena foren els primers senyors del castell de Rubinat La primera notícia directa del castell és de l’any 1067, en…
Vila fortificada de Vilanova de Meià
Art romànic
La fundació de la vila fortificada de Vilanova de Meià ha de correspondre a l’inici del segle XII, ja que la primera notícia documental és de l’any 1125, quan Ramon Guitard de Meià, amb el consentiment dels seus fills, Guillem i Pere, donà per a l’obra de la Seu d’Urgell i al seu bisbe Pere tres capmasos situats al terme de Meià, i les cases de Vilanova pertanyents als dits capmasos El fet que les cases de Vilanova estiguessin supeditades als capmasos permet afirmar que la construcció de la nova vila havia de ser recent, sense que hom pugui creure que fos anterior al segle XII En el capbreu…
Vila de Castelló d’Empúries
Art romànic
L’any 879, apareix esmentada per primer cop l’existència de la vila de Castelló, arran d’un judici, publicat per Jaume Villanueva, que se celebrà en aquest lloc “in villa Castilione” , al territori de Peralada, en presència del comte d’Empúries i del bisbe de Girona El fet que fos triada aquesta població per celebrar-hi un judici tan important fa pensar que ja al mateix segle IX tenia una certa importància Castelló esdevingué, d’una manera progressiva, una població cada cop més important dins el comtat d’Empúries-Peralada En un moment del segle X o XI es convertí, de…
Convent de Santa Clara (Tarragona)
Art romànic
Les religioses de l’orde de Santa Clara s’establiren a la ciutat de Tarragona vers l’any 1249 la comunitat tingué com a primer lloc d’assentament l’ermita de Santa Magdalena de Bell-lloc, construïda fora de la muralla, prop de la desembocadura del Francolí, en temps de l’arquebisbe Bernat Tort 1146-63 El papa Alexandre IV, mitjançant una butlla de l’any 1255, ordenà a l’arquebisbe de la ciutat, Benet de Rocabertí, que fos concedida a les monges clarisses l’església de Sant Miquel del Mar a fi que s’hi establissin, ja que el convent de Santa Magdalena no disposava de les condicions adients…
Sant Esteve de Perabella (Gerri de la Sal)
Art romànic
Les escasses referències documentals que posseïm d’aquest monestir i del proper de Sant Esteve de Servàs no permeten establir les vicissituds de la seva curta història, ni resoldre temes, que només es plantegen aquí a tall d’hipòtesi com ja feu Ramon d’Abadal, que afecten el seu desenvolupament i la seva mateixa existència com a dues cases diferenciades, que no resta clar almenys en els seus primers temps La primera referència documental coneguda data probablement de l’any 833, i és una donació que fa el prevere Solmó a uns anomenats germans seus i companys en obediència, els clergues Daniel…