Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Claret No degué passar de capella rural, encara que durant un temps funcionà com a hospital El lloc de Claret és documentat des del 1082, l’església ho és el 1063, però és una data dubtosa, essent més segura la del 1199 i del 1202 i d’altres referències del segle XIII Al segle XIV l’església acollí donats i funcionà com a hospital Al principi del segle XVI l’advocació de Santa Anna anà substituint la primitiva Més tard la capella es traslladà al costat de l’església parroquial de Santa Maria de Claret començant les obres el 1769 i…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental F Junyent-A Mazcuñan La capella s’alça propera al camí que mena a Sant Andreu de Castellnou, en un extrem de la moderna urbanització estesa dalt el Serrat de Castellnou i sobre la vila de Santpedor, a la banda sud-oriental del terme Long 1°50’09” — Lat 41°48’17” Per a anar-hi cal anar a Santpedor, des d’on s’agafa la carretera que mena a Castellnou, la qual passa per entremig de la urbanització on s’alça la capella FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Buc després…

Situació Vista de l’indret on presumiblement s’erigí el castell de Torroella Es devia trobar dalt del turó oposat a l’església de Sant Salvador F Junyent-A Mazcuñan EI castell de Torroella devia aixecar-se en un turó situat prop de l’església de Sant Salvador vers tramuntana, ja en els primers graons de la Serra de les Garrigues, i a l’extrem ponentí del terme navassenc Long 1°42’46” - Lat 41°52’16” S’hi pot anar seguint la carretera de Manresa a Solsona Poc abans d’arribar al quilòmetre 21 hi ha la colònia fabril del Palà de Torroella escampada a ambdós costats de la carretera Caldrà, però,…

Situació Aspecte exterior de l’església des de l’angle sudoriental, amb el campanar i la capçalera F Junyent-A Mazcuñan L’església, enfilada sobre una margera i adossada a l’antic mas Sant Iscle, és situada darrera la urbanització de Pineda de Bages, poc després de l’Agulla, vers tramuntana Long 1°51’19” - Lat 41°45’00” L’accés a la capella es fa per la carretera de Manresa a Santpedor Poc després del quilòmetre 3 i abans d’arribar a una gasolinera, hi ha, a mà dreta, una pista asfaltada que condueix directament al mas Sant Iscle, a tocar del qual hi ha la capella Cal demanar la…

Aguilar de Segarra L’actual municipi és format pels termes dels castells d’Aguilar i de Castellar i els termes de les Coromines i Santa Maria de Cirera Castell d’Aguilar Castell de Castellar Artés A l’actual municipi li ha estat retallada la parròquia de Santa Maria d’Horta que pertanyia a l’antic terme del castell d’Artés i ara és incorporada al municipi d’Avinyó Per a l’estudi d’aquest castell remetem al que fem en tractar el seu edifici Castell d’Artés Avinyó L’actual municipi d’Avinyó és el mateix que el…

La titella Anthus pratensis té el plomatge ratllat de color marró, com és propi dels ocells terrenejants, i és fàcil de confondre amb la piula dels arbres Anthus trivialis , de mida 13-15 cm i colors semblants se’n distingeix, sobretot, pel cant i també pel lloc on viu, prats i erms, i pel fet que no sol parar-se als arbres Altrament, la titella no és present al nostre país durant l’època de la reproducció Oriol Alamany La titella és pròpia dels prats humits i els ambients oberts del N i el centre d’Europa, per la qual cosa les poblacions que ens arriben presenten un marcat caràcter…

Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca Montifringilla…

Situació La torre del castell, juntament amb d’altres restes, s’aixeca dalt un carener estès a la banda de llevant del terme, en un indret dominant de la vall del Llobregat Long 1°49’50” — Lat 41°51’03” Una vista de la torre des del costat de llevant A Mazcuñan-F Junyent Vista de la torre del castell encimbellada dalt el turó i emergint d’entre els pins F Junyent-A Mazcuñan Per arribar a aquest castell, cal dirigir-se a Santpedor, d’on surt la carretera que mena a Castellnou En arribar a l’hostal de la Figuera, cal desviar-se a l’esquerra per a seguir un camí, al principi…

Situació Vista de l’exterior de l’edifici des del nord-est Hom hi pot veure l’absis romànic obert a llevant i, al costat de tramuntana, el cos d’edifici que formava la capçalera del primitiu temple, preromànic F Junyent-A Mazcuñan L’església corona un petit llom dreçat al lloc d’Olzinelles, on hi ha també el mas del mateix nom, el qual és situat molt a prop de la carretera de Santpedor a Artés pel Pont de Cabrianes, en un dels extrems septentrionals del terme Long 1°53’49” - Lat 41°46’20” S’hi va per la carretera de Manresa a Berga, on, en arribar a l’encreuament amb la de …

La repoblació carolíngia En el primer moment de la invasió sarraïna es degué produir una certa despoblació del Bages naturalment no tenim cap dada, ni documental ni arqueològica, que permeti valorar el grau de despoblació que llavors es produí Molt més important devia ésser la segona onada emigratoria que ocasionà la repressió d’Abd al-Rahman I a la vall de l’Ebre, després de l’expedició de Carlemany a Saragossa el 778, i que produí una forta emigració d’hispans que s’havien adherit al monarca franc pensant en un alliberament definitiu que no es donà Creiem que els bagencs, implicats o no,…