Resultats de la cerca
Es mostren 528 resultats
Els ports de Morella
Espadats calcaris i pinedes de pinassa que flanquegen la rambla de Sellambres, a ponent de Morella Ramon Dolç Els ports de Morella 21, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Els ports de Morella formen un ampli conjunt orogràfic que constitueix l’extrem septentrional del Sistema Ibèric valencià Estan formats fonamentalment per calcàries cretàcies, modelades per una sèrie de falles tectòniques i processos erosius, que han configurat un paisatge d’imposants moles separades per valls En aquest sentit, destaca la mola de Garumba 1143 m, a l’oest de Morella, la mola del Carrascar…
La Torreta de Castellví de la Marca
Art romànic
Situació Una altra de les defenses subsidiàries del castell de Castellvell de la Marca, adossada a una masia moderna ECSA - J Bolòs Construcció situada al peu de les muntanyes, al sud del castell de Castellvell de la Marca Resta envoltada de camps, en un indret, però, una mica elevat en relació amb la resta del pla És al costat d’una masia moderna, restaurada recentment Mapa 35-17447 Situació 31TCF812763 Des de l’entrada del poble vell de Castellví de la Marca, surt una pista que va en direcció sud-oest després de deixar un trencall a mà esquerra s’arriba a la Torreta JBM…
Colobra llisa europea
Morfologia La colobra llisa europea Coronella austriaca pertany a un gènere identificable per les seves dimensions petites, els seus hàbits crepusculars o nocturns i la brida fosca al costat del cap Javier Andrada Aquesta serp és menuda i esvelta, de tronc cilíndric, i arriba als 60 cm de longitud, o poc més El cap és petit, de musell arrodonit, lleugerament deprimit, amb ulls petits i pupilla rodona El coll és poc marcat L’escata rostral s’introdueix entre les supranasals hi ha una escata preocular, dues de postoculars, dues de temporals, set de supralabials, de les quals la tercera i la…
Les Gavarres i el massís de Cadiretes
Característic aspecte de les Gavarres, en una panoràmica des del puig d’Arques El relleu és ondulat i els vessants són totalment coberts per boscos d’arbres de fulla perenne, com alzines, arboços, sureres i pins Ernest Costa Les Gavarres i el massís de Cadiretes 11, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Els massissos de les Gavarres i Cadiretes, amb les muntanyes de Begur, formen part del límit septentrional de la Serralada Litoral Catalana Són un conjunt paisatgístic de primer ordre, i conserven importants reductes de bosc mediterrani, enfront les planes extenses…
El ratpenat d’Escalera
El ratpenat d’Escalera Myotis escalerai té lleugeres diferències respecte al ratpenat de Natterer M nattereri Marc López El ratpenat d’Escalera Myotis escalerai era considerat i anomenat ratpenat de Natterer M nattereri fins fa pocs anys Cap al principi del segle XXI, gràcies a diferents estudis de biologia molecular, s’han pogut diferenciar clarament l’un de l’altre Tanmateix, el 1904 el científic Àngel Cabrera ja havia trobat petites diferències entre les ratapinyades que hom considerava M nattereri Les seves observacions i estudis el van portar a proposar una diferenciació, que…
Les valls de Gallinera i Alcalà
Un dels penyals que dominen la vall de Gallinera Ramon Dolç Les valls de Gallinera i Alcalà 27, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Enmig de les serres que caracteritzen l’accidentada comarca de la Marina Alta hi ha valls recòndites que trenquen la feréstega aspror del paisatge muntanyenc Gallinera i Alcalà en són bons exemples La presència morisca perviu com un fantasma en aquestes valls Els musulmans, desplaçats de les zones més fèrtils per la conquesta cristiana, es van veure obligats a poblar i conrear aquestes dures terres, fins a la seva expulsió El nom i l’aspecte…
Les naiadàcies
Aquesta família comprèn un únic gènere, Najas , amb una cinquantena d’espècies aquàtiques submergides, anuals o perennes Com les famílies precedents, es troben a tota mena d’aigües, excepte a les més fredes de les muntanyes i a les que són massa salabroses Abunden especialment als camps d’arròs on, barrejades amb les carofícies i altres algues, constitueixen l’anomenat lleó, que arriba a fer denses catifes contínues al fons d’aquestes aigües poc profundes i representa tant una molèstia per al creixement de l’arròs com un element important en l’alimentació de petits crustacis,…
Torre de la Guàrdia o de Sant Elm (Cotlliure)
Art romànic
Situació Antiga torre de guàrdia que des del segle XVI centra el fort de Sant Elm ECSA - J Bolòs La torre de la Guàrdia centra els edificis que integren el fort de Sant Elm segle XVI, el qual és situat en un turó al sud de Cotlliure, entre aquesta vila i Portvendres PP Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 8,4” N - Long 3° 5’ 42,9” E S’hi ha d’anar per una carretera asfaltada que arrenca de la part alta dels carrers de Portvendres es pot agafar des de prop de l’estació de tren d’aquesta població JBM Història Aquesta torre és esmentada el 1346 com a turris Guardiae Coquiliberi i el 1374 com “la…
El paisatge vegetal dels Sistemes Litorals i Prelitorals del Ter al Millars (territori catalanídic)
Cap gran conjunt paisatgístic dels Països Catalans no té l’extensió i la coherència d’aquesta unitat, o agrupació d’unitats En efecte, tot el gran Sistema Catalanídic, les serralades i cubetes SW-NE que recorren el Principat i el N del País Valencià parallelament a la costa, constitueixen un acabat i dilatat exponent de l’univers mediterrani, en les seves manifestacions paisatgístiques més genuïnes La plana, la baixa muntanya i la muntanya mitjana mediterrànies, la vegetació silicícola i la calcícola, el mediterrani septentrional i el mediterrani meridional, el domini dels boscos i el domini…
Les falgueres leptosporangiades típiques
Característiques generals Constitueixen el grup més important de falgueres actuals Recordem que l’esporangi s’hi origina a partir d’una sola cèllula de l’epidermis de la fronda i que, un cop madur, la seva coberta és formada per una sola capa de cèllules La immensa majoria de les leptosporangiades són isospòriques, exceptuant els ordres mésc evolucionats, que són heterospòrics Des d’un punt de vista filogenètic, el grup de les leptosporangiades es considera més recent i evolucionat que el de les eusporangiades El grup comprèn els ordres de les osmundals Osmundales , isospòriques, amb…