Aquesta família comprèn un únic gènere, Najas, amb una cinquantena d’espècies aquàtiques submergides, anuals o perennes. Com les famílies precedents, es troben a tota mena d’aigües, excepte a les més fredes de les muntanyes i a les que són massa salabroses. Abunden especialment als camps d’arròs on, barrejades amb les carofícies i altres algues, constitueixen l’anomenat lleó, que arriba a fer denses catifes contínues al fons d’aquestes aigües poc profundes i representa tant una molèstia per al creixement de l’arròs com un element important en l’alimentació de petits crustacis, peixos i ocells aquàtics. Al nostre territori, amb alguna excepció, només en trobem als camps d’arròs (Empordà, delta de l’Ebre, albufera de València).
L’espècie més comuna és Najas minor, que té una distribució molt ampla per Europa, Àsia occidental, el N d’Àfrica i Amèrica del Nord. La tija és molt gràcil i relativament poc ramificada. Les fulles apareixen en nombre de tres o quatre formant pseudo-vèrticils i són simples, linears, de 15 a 25 mm, una mica rígides i corbades, amb un dentat prominent al marge; presenten aurícules a la base. Les flors són unisexuals, molt petites, axil·lars, solitàries. La masculina és un estam tancat dins d’una beina membranosa —com una espata—, que fa la funció d’un periant rudimentari. La flor femenina consta d’un pistil estretit longitudinalment, amb dos o quatre estigmes filiformes, que porta un únic primordi seminal. El fruit és una petita núcula.
Una altra espècie molt difosa arreu del món, però raríssima actualment al nostre país, és Najas marina (ens consta només a la llacuna de l’Encanyissada, al delta de l’Ebre), molt més grossa i robusta que l’anterior, amb una espinescència rígida a les fulles, que pot arribar a ser tallant.