Resultats de la cerca

Espècie característica de les estepes asiàtiques, la ganga estepària és un típic exemple d’ocell irruptor que, de tant en tant, realitza invasions que el porten lluny de les seves àrees tradicionals, i durant les quals es presenta accidentalment a Europa Als Països Catalans és excepcional, amb només dues captures al Rosselló, una de les quals és del 19101859, i una tercera dada d’un ocell caçat el 09061888 a València, any de forta invasió a Europa

La gavina menuda Larus minutus és la més petita de les nostres gavines no sobrepassa els 28 cm Ultra les dimensions, és característica pel color vermellós de les potes i per la forma de les ales en vol, lleugerament arrodonides A la primavera té el cap negre i a l’hivern el té tacat, com correspon als joves de la fotografia, procedent del delta del Llobregat Ramon Torres La gavina menuda s’observa als Països Catalans, sobretot en la migració primaveral, durant la qual és regular i fins i tot comuna A la tardor és molt més escassa i a l’hivern es presenta per tot el litoral, però normalment…

L’església de Santa Maria de Lliors era sufragània de Sant Quirze d’Arbúcies, i, per tant, és esmentada en tots els documents, tant en l’acta de consagració com en les posteriors confirmacions, amb la denominació llatina de “ Sanctae Mariae de Lisans ”, mentre que en el Llibre verd de la catedral de Girona, del 1362, és anomenada “ Sanctae Mariae de Lusuris” A banda d’aquests documents, no se’n coneixen d’altres més específics Pel que fa a la construcció, cal dir que no en resta res de l’època romànica, a causa de les reformes dutes a terme als segles XVII i XVIII

L’ordre dels pteroclidiformes Pteroclidiformes , que comprèn l’única família dels pteròclids, amb 2 gèneres i 16 espècies, aplega uns ocells terrestres, propis de les zones àrides i àdhuc desèrtiques, semblants a perdius dotades de llargues cues, però més pròximes als coloms que a qualsevol altre ordre d’ocells Tant és així que sovint s’han inclòs entre els columbiformes, que considerarem tot seguit Tant la xurra com la ganga són sedentàries a les terres catalanes, però la seva àrea de distribució és molt limitada, d’acord amb l’especialització del seu hàbitat Una…

En una donació datada l’any 1087 feta a favor de Santa Maria de la Seu per l’ardiaca Guillem Arnau, figuren els molins que aquest tenia a la Valira, situats “ subtus ecclesiam beati Christofori martiris instructus que sita est in quadam rupe sub eminenti ville Civitatis ” Es coneix l’existència d’una església dedicada a sant Cristòfol a la vila de Ponts, situada al terme d’Arcavell Per tant, hem de creure que l’església dedicada a sant Cristòfol del document del 1087 i relacionada amb Castellciutat ha de referir-se a altre edifici Però la manca d’informació, tant…

El 1989 es va trobar ofegat en un gànguil de la punta de la Banya delta de l’Ebre un mascle de visó europeu Mustela lutreola Aquesta fou la primera citació al terrritori català d’aquest mustèlid que es troba amenaçat a tot Europa i del qual resta una petita població al nord i centre d’Espanya i al sud-oest de França Des de la conca alta de l’Ebre, tot resseguint el riu, de tant en tant baixen alguns exemplars fins a Catalunya Durant la dècada de 1990 es van trobar alguns indicis més d’aquesta espècie i dos exemplars atropellats La pèrdua d’hàbitat, la contaminació…

La tortuga babaua Caretta caretta és la més corrent de les tortugues marines a la Mediterrània i l’única que sembla reproduir-s’hi d’una manera regular Josep M Barres La tortuga babaua presenta una closca ovalada i allargassada, amb cinc escuts costals per banda i tres escuts inframarginals sense porus també per banda en els joves, els escuts són carenats El dors és bru vermellós, amb ratlles de color bru fosc, que es perden en envellir l’animal la part ventral és groguenca Mesura des de 50 mm en néixer fins uns 120 cm quan és adulta És la tortuga més abundant a la Mediterrània, però les…

És una capella destruïda, que es trobava aproximadament 1 km al nord de Fortià, la qual ja existia l’any 1333 —per tant, potser abans—, quan hi fou instituït un benefici

La mallerenga carbonera Parus major tot i essent la més grossa de les mallerengues, no sobrepassa els 14 cm de llargada Té el cap negre, amb galtes blanques i un pitet negre molt característic Noteu a la fotografia, feta al delta del Llobregat, l’habilitat amb què es penja de qualsevol substrat vertical, que comparteix amb la resta de mallerengues, gràcies a l’estructura i la força dels dits Ramon Torres La mallerenga carbonera és una espècie sedentària molt comuna arreu dels Països Catalans, incloses les tres illes grans Des del final de setembre fins als mesos de febrer-març poden arribar…

Es troba situada a 1 km al nord-est del nucli urbà de Maçanet, molt a prop d’una urbanització de tipus residencial, en una zona plana S’hi arriba des de l’esmentada població seguint el camí que parteix del cementiri Es tracta d’una torre allargada, amb els angles arrodonits i una forma no gaire definida, adossada a un edifici quadrat on a la façana hi ha finestrals gòtics i espitlleres, tant a la planta baixa com al primer pis Aquesta construcció es va veure afectada per un important incendi el 1924 més tard, però, va ésser restaurada, en el qual es va malmetre el pis superior…