Resultats de la cerca

Hom desconeix exactament on era situada aquesta fortalesa La primera menció del castell i el lloc de Castellpagès és de l’any 1184, amb motiu de la concessió, feta pel rei Alfons I a Ramon de Cervera, del dret de prendre aigua a la sèquia que anava de Castellpagès a Gebut Segurament el terme de Castellpagès restà integrat a la casa templera de Corbins L’any 1212 els frares templers Ramon Berenguer d’Àger, preceptor de Gardeny i de Corbins, i Ramon Oller, procurador de la casa de Corbins, concediren una carta de població i franqueses amb l’objectiu de fundar una villa nova entre Zaguilar et…

Distribució dels principals afloraments dels terrenys del Cretaci superior als Països Catalans Maber, original de l’autor Tal com ja hem comentat, considerarem que el cicle del Cretaci superior comença amb les arenes de l’Albià superior, això és entre 112 milions d’anys, edat de la base de l’Albià, i 97,5 milions d’anys, límit entre l’Albià i el Cenomanià El seu límit superior, en la majoria d’àrees, és una discontinuïtat que assenyala la fi del Mesozoic L’edat del canvi d’era és de 65 milions d’anys Així doncs, el cicle del Cretaci superior comprèn un lapse d’uns 40 milions d’anys i abraça l…

Són bastant nombrosos els jaciments de vegetals fòssils que s’han trobat als Països Catalans en estrats pertanyents al Cenozoic, alguns dels quals figuren entre els més importants del continent, tant pel nombre d’espècies presents com per la gran quantitat d’exemplars fòssils que hi apareixen Si exceptuem els més inferiors Paleocè i Eocè, els períodes de l’Era Terciària han proporcionat una flora abundant i ben representada que permet de conèixer bastant bé les característiques i la constitució de la vegetació que cobria les nostres terres al llarg dels últims 40 milions d’anys, sobretot a…

La tórtora pròpiament dita Streptopelia turtur és un colom de petites dimensions no passa de 26-28 cm, estilitzat i elegant, de parrupeig vellutat i suau Els adults presenten una coloració contrastada i vistent, amb ales de color castany i negre per sobre, i cos d’un gris vinós, tret de l’abdomen, que blanqueja l’ull centra una àrea rogenca, i són destacables les ratlles negres i blanques que esmalten ambdues bandes del coll La cua, en forma de ventall, negra i rivetejada de blanc, és agitada de forma molt característica, per frenar la volada, quan l’ocell s’atura en una branca L’exemplar…

La cigonya Ciconia ciconia és un ocell ben conegut de tothom i fàcil de veure dalt del niu, just en la imatge de la fotografia, presa a Aitona Segrià, que construeix al capdamunt d’edificacions antigues i aïllades, especialment esglesioles i campanars, on s’està llargues estones dreta sobre una sola pota, o fent petar el bec amb un cloqueig característic En vol és clarament identificable per la posició estesa del coll, llarg i prim Xavier Ferrer La cigonya blanca, molt comuna com a nidificant a la major part de la península Ibèrica, manté estabilitzat aquí un petit nucli reproductor de 23-…

El rat-penat de musell llarg Myotis myotis és una espècie de dimensions considerables pot atènyer una envergadura superior als 40 cm, que es distingeix pel fet de tenir el musell allargat, com indica el seu nom És un quiròpter força freqüent a les nostres latituds, que se sol refugiar a les coves, els avencs i les mines abandonades Alguns estudis recents han donat a conèixer que una part important dels recursos tròfics que utilitza els obté caçant insectes que viuen en el sòl en aquest sentit, sembla que els caràbids constitueixen una part fonamental de la seva dieta Jordi Corbera, a partir…

Plumbaginàcies 1 Gasó Armeria alliacea a aspecte d’una inflorescència ben oberta x 1,5 b detall d’una de les flors amb la seva bràctea x 3 2 Limonium catalaunicum a roseta basal de fulles amb la nervació ben evident x 0,5 b aspecte d’una part de la inflorescència x 0,5 c detall d’una flor amb les seves bràctees amplament escarioses al marge x 5 3 Limonium girardianum a aspecte parcial de la inflorescència amb les flors densament disposades x 0,5 b grup de dues flors envoltades de bràctees x 4 c detall d’una sola flor, sense corolla x 5 Eugeni Sierra Són herbes o arbusts propis d’indrets…

Situació Detall del mur sud de la capçalera, amb una finestra de doble esqueixada ECSA-X Goñi Les ruïnes d’aquesta antiga església parroquial són al nucli antic de Vilanova de la Barca, poble situat al nord-est de Lleida, al marge esquerre del riu Segre Mapa 32-14 359 Situació 31TCG108178 Per a anar a Vilanova de la Barca des de Lleida cal prendre la carretera C-1313 de Lleida a Balaguer CPO-XEC Història El poble de Vilanova de la Barca, dit també Vilanova de Castellpagès fins al segle XVIII, sembla que substituí el castell i nucli de Castello Pages La primera menció d’aquest indret és de l’…

Els diminuts entoproctes, confosos durant molt de temps amb els briozous, viuen installats en substrats submergits L’exemplar de la fotografia, de l’espècie Loxocalyx leptoclini vist al microscopi electrònic d’escandallatge, viu generalment damunt d’un ascidiaci Xavier Turón Etimològicament, la paraula entoprocte entos , dins proctos , anus vol dir que l’anus s’allotja dins la corona tentacular Aquest és el caràcter més distintiu d’un grup de petits animals —difícilment visibles a ull nu 0,5 a 5 mm d’altura— tentaculats, sèssils i en molts aspectes similars a un lofoforat típic Se n’han…

Situació Aspecte parcial de la necròpoli, composta bàsicament per tombes de lloses P Cots Aquesta necròpoli és situada en un petit tossal allargat a la vora dreta del canal de Seròs, a l’alçada del seu quilòmetre 13, més exactament entre les fites 13, 3 i 13, 4 Mapa 32-15 388 Situació 31TBG962032 Es pot accedir al jaciment des del poble de Sudanell, que és a 1 km, per la carretera de Sudanell a Torres de Segre Necròpoli Aquesta necròpoli fou excavada amb caràcter d’urgència entre la primera setmana de gener i el 21 de febrer de 1989 La intervenció fou motivada pel descobriment fet per un grup…