Jordi Corbera, a partir de fonts diverses.
És l’espècie més gran del gènere Myotis. Té les orelles molt desenvolupades i, si es pleguen cap endavant, depassen de 3 a 5 mm l’extrem del musell. Ofereix un aspecte robust, amb una dentició ben desenvolupada. Se’l pot reconèixer pel vol pesant i lent que realitza amb les seves ales amples. La dentició, en el gènere Myotis, és constituïda per: quatre incisives, dues canines, sis premolars i sis molars en la mandíbula superior; i sis incisives, dues canines, sis premolars i sis molars a la mandíbula inferior.
Les dades biomètriques són: avantbraç de 55 a 68 mm, cua de 46 a 60 mm, peu de 12 a 16,8 mm, cap i cos de 66 a 82 mm, envergadura aproximada de 400 mm, longitud condilobasal de 22 a 23,6 mm, amplada del crani de 9,6 a 10,3 mm, fila dentària superior (C-M3) de 9,8 a 10,8 mm i pes aproximat de 18 a 45 g.
Aquest rat-penat forma colònies nombroses a finals de primavera i començaments d’estiu, en agrupar-se les femelles per reproduir-se. La hibernació se sol realitzar en coves on la temperatura és inferior als 12 °C i en què la humitat és propera al 100 %. Pot cohabitar amb altres espècies de vespertiliònids, com, per exemple, el rat-penat de cova. La seva dieta és constituïda, principalment, per coleòpters. Els seus depredadors més importants són les òlibes, a les egagròpiles (regurgitacions) de les quals s’han trobat força esquelets. Realitza migracions entre els llocs d’hivern i els d’estiu i pot efectuar desplaçaments que, en alguns casos, depassen els 200 km de recorregut.
Maber, original dels autors.
L’acoblament s’efectua a la tardor, mentre que l’ovulació i la fecundació es realitzen a la primavera. Malgrat això, algunes vegades s’han observat aparellaments a l’hivern i a la primavera. En el període comprès entre els mesos de maig i juliol, es produeix el part, en el qual cada femella té una sola cria.
Des del punt de vista biogeogràfic, aquest quiròpter s’inclou en el grup d’espècies del N de la Mediterrània. A les nostres terres, és un animal força freqüent; en aquest sentit, cal assenyalar l’existència de la concentració de les mines de Can Palomeres (Maresme) i les de Mallorca, on el nombre d’individus oscil·la entre 200 i 500. En aquesta darrera illa, constitueix, probablement, l’espècie més abundant. L’àrea geogràfica que ocupa comprèn la major part d’Europa, a excepció de la zona nòrdica, i s’estén fins a l’Àsia menor i Israel. Té predilecció per hàbitats situats en planes o bé en muntanya mitjana. Això no obstant, algunes vegades se l’ha localitzat a l’alta muntanya; així, es van trobar diversos esquelets en coves situades a 2200 m d’altitud als Pirineus.