Resultats de la cerca

Situació Aspecte que ofereix el conjunt del castell, del qual la part romànica que ha pervingut és constituïda per l’església de Sant Sebastià, antigament anomenada Sant Esteve, notable edifici de planta circular J Pagans-TAVISA Les ruïnes del castell, juntament amb l’església de Sant Sebastià, coronen un serral, anomenat Turó del Castell, que es dreça a la riba esquerra del Llobregat i sota el qual, vers el sud-est i no gaire lluny, s’arrauleix el poble de Sallent Long 1°54’40” Lat 41°48’52” Per anar-hi cal agafar la carretera de Manresa a Berga per emprendre, poc abans d’arribar al Parador…

Situació Vista del conjunt medieval de Balsareny, amb el castell i, més a primer terme, l’església romànica de Santa Maria del Castell J Pagans TAVISA El castell de Balsareny s’aixeca damunt el cim d’un tossal arenós i de forma cònica, a la riba dreta del Llobregat, al costat de llevant del terme Long 1°52’44” — Lat 41°52’19” Per arribar-hi cal pendre la carretera de Manresa a Berga Poc després d’haver passat la població de Balsareny, entre els quilòmetres 16 i 17, a mà dreta, hi ha un camí en molt bon estat que hi puj a FJM-AMB Història Apareix esmentat el 951 En antics documents d’època…

La ubicació del castell de la Portella és avui desconeguda Tot sembla indicar, però, tal com diu Mn Santamaría, historiador del cenobi de Sant Pere, que el castell devia estar situat a molt poca distància d’aquest monestir Hi ha qui diu que el campanar de l’església és l’aprofitament de la torre de l’homenatge del castell La zona on s’aixecava el castell de la Portella i el monestir de Sant Pere va tenir una repoblació molt primerenca, car l’any 900 era consagrada ja l’església de la Quar, molt propera al lloc estudiat El castell de la Portella existia ja el segle X, car sabem que era…

Situació Vista del poble vell de Santa Maria d’Oló coronat per l’església i l’indret on hi havia el castell, del qual avui tan sols resten unes poques romanalles J Pagans-TAVISA El castell d’Oló, conjuntament amb l’antiga església parroquial, presidia l’antic nucli poblacional encimbellat dalt un turó, de 546 m d’altitud, dreçat a la vall de la riera d’Oló i sota el qual s’arrauleixen els nous habitacles que eixamplaren la primitiva població, la qual, malgrat tot, encara senyoreja el poble i manté múltiples activitats humanes Long 2°02’10” - Lat 41°52’18” Per a anar-hi cal dirigir-se a Santa…

L’antiga parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina, avui en estat ruïnós i coberta de vegetació, és situada als afores del poble, prop del cementiri vell, dins una propietat dita la Rectoria Vella Aquest primitiu temple parroquial, que no estava ja en gaire bon estat al segle XIX, fou substituït llavors per l’actual església de Sant Andreu, situada al bell mig de la població, i des d’aleshores resta com a capella de cementiri El topònim apareix documentat al segle X com a Valíem Gregoriam , el qual, segons alguns investigadors, té el seu origen en el nom de Gregori, persona que hauria estat un…

Situació Antiga capella d’hospital als afores de la vila medieval, ara envoltada per modernes edificacions M Anglada L’antiga església parroquial de Sant Ponç es troba dins de la població de Sant Celoni, en una plaça nova al costat de la carretera vella Mapa L38-14365 Situació 31TDG583161 És a la sortida de Sant Celoni, en sentit de tramuntana per la vella carretera, a l’altura del carrer de Jaume I MAB Història L’actual església romànica de Sant Ponç era la capella de l’Hospital que fundaren els hospitalers a la vila de Sant Celoni, que aleshores era dedicada a Sant Nicolau, patró de l’…

La invasió àrab En el moment en què els musulmans penetraren a la Península any 711 per ajudar els fills de vitiza, una part d’Hispània estava sota el control d’un d’aquests fills, Àkila Aquesta part comprenia la zona catalana i la Septimània, a l’altra banda del Pirineu Això féu que els musulmans, que de moment actuaven com aliats dels vitizans, no fessin incursions més enllà de Saragossa, quedant, per tant, Catalunya i, doncs, Osona al marge de les primeres campanyes Després de l’any 714 quan els fills de Vitiza acudiren a Damasc on el califa al-Walid els obligà a cedir-li els seus drets…

Situació Una perspectiva del volcà de Santa Margarida, a l’interior del cràter del qual hi ha l’església J Todó-TAVISA Aquesta església es troba al volcà de Santa Margarida, al centre del seu cràter, d’uns 2 000 m de diàmetre a la seva boca, i que és un dels més ben conservats i més bonics de la comarca, voltat de bosc Mapa 295M781 Situació 31TDG623657 Hom hi pot accedir per la carretera d’Olot a Santa Pau Al quilòmetre 6, al coll de Caselles, surt un camí que passa per la casa de Caselles i amb uns 25 minuts hi porta JVV Història La capella romànica de Santa Margarida de la Cot, que depèn de…

El poble de Camporrells s’emplaça entre dos torrents, el barranc del Molí del Pubill i un brancal que hi conflueix El topònim del lloc és consignat per primera vegada l’any 1063, com a límit territorial del terme d’Estopanyà i, per tant, dels dominis dels comtes de Barcelona En aquest temps, Camporrells fou conquerit pels futurs vescomtes d’Àger així, consta que l’any 1090 Guerau II Ponç de Cabrera i la seva esposa Estefania feren donació a l’abadia de Sant Pere d’Àger de totes les esglésies que hi havia i les que en un futur es “ in castrum Camporelios ” i en els castells de Tragó,…

Situació Vista de l’indret on es troben situades, dalt el cim, les escasses restes que ens han pervingut del castell M Anglada El castell de Meda ocupava el cim d’un punxegut turó, prop del Coll de Meda, en la serralada que separa la Vall de Sau de la Plana de Vic Aquest castell es troba situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 47,1 —y 42,1 31 tdg 471421 El camí per anar-hi surt de la carretera de Folgueroles al pantà de Sau, per Vilanova de Sau, just passat el túnel dit “la Mina” Al principi del camí, que és el mateix que porta…