Situació
Antiga capella d’hospital als afores de la vila medieval, ara envoltada per modernes edificacions.
M. Anglada
L’antiga església parroquial de Sant Ponç es troba dins de la població de Sant Celoni, en una plaça nova al costat de la carretera vella.
Mapa: L38-14(365). Situació: 31TDG583161.
És a la sortida de Sant Celoni, en sentit de tramuntana per la vella carretera, a l’altura del carrer de Jaume I. (MAB)
Història
L’actual església romànica de Sant Ponç era la capella de l’Hospital que fundaren els hospitalers a la vila de Sant Celoni, que aleshores era dedicada a Sant Nicolau, patró de l’Hospital.
El domini dels hospitalers es deu a la cessió que els féu Guillem Umbert II de les Agudes-Montseny l’any 1151 de la vila de Sant Celoni, a desgrat de les protestes del seu germà Riambau del Montseny. La Llebrosia de Sant Nicolau, avui Sant Ponç, va ser, doncs, la primera casa fundada pels membres de l’orde de l’Hospital a Sant Celoni, tal com ratifica una escriptura de donació datada el 1154, signada per un frare dit Berenguer, el qual s’intitula mestre d’Amposta i de Sant Celoni.
El 18 d’abril de 1363 el bisbe de Barcelona expedí un manament als rectors, vicaris i domers per tal que acollissin i assistissin els domers de la capella de Sant Nicolau de l’Hospital de Malalts de la vila de Sant Celoni. Aquest hospital tingué vida pròpia i independent fins l’any 1583, en què per un decret del bisbat va ser unit a l’hospital de la vila.
Gràcies als documents de l’arxiu parroquial sabem que en temps del rector Miquel Cruixent (1824-1851) l’església ja era anomenada de Sant Ponç, i que per aquestes dates se’n va començar la restauració. Així, quan es van enderrocar les muralles de la vila les imatges dels Sants Metges que havien estat venerades a l’antiga església de Sant Celoni van ser portades a l’església de Sant Ponç. (COR-METS)
Església
Planta de la capella de Sant Ponç, extraordinàriament allargada i sensiblement trapezial.
M. Anglada
Es tracta d’un edifici d’una sola nau, sensiblement rectangular, bastant llarga, coberta amb volta de canó seguit molt apuntada, encapçalada per un absis amb un arc en gradació cobert amb quart d’esfera. L’absis és totalment llis amb una sola finestra centrada, de doble esqueixada. Hi ha, a més, dues finestres de doble esqueixada a cada una de les façanes laterals i una espitllera a la façana de ponent. El primitiu portal d’arcada amb dovelles és al costat de migjorn, i hi ha una porta més moderna al mur ponentí, sobre el qual s’aixeca un campanar de cadireta d’un sol ull.
Tot i que els murs són força gruixuts es van haver de construir quatre contraforts fets de maçoneria.
Interior de la capella, amb la volta molt apuntada i l’absis matusserament unit a la nau.
C. Ortega
L’aparell, parcialment ocult per l’arrebossat, deixa entreveure els carreus, bastant irregulars, i alguna filada d’opus spicatum, el qual es manifesta des de l’interior, que en la major part és enguixat. A les cantonades hi ha grans carreus i en alguns llocs del mur es veu l’aparell de maçoneria. La coberta és de teula corba de ceràmica amb ràfec de llosa de pedra.
L’estructura de l’aparell ens situa dins les formes constructives de la fi del segle X, tot i que l’estructura espacial, i sobretot la volta, palesen unes formes més avançades. No es pot excloure, però, que la volta correspongui a una reforma que caldria situar entre la fi del segle XII i el segle XIII, feta sobre un edifici bastit probablement dins el segle XI, però encara dins la tradició constructiva de la fi del segle X. (MAB-JAA)
Bibliografia
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 62
- Martí i Bonet, 1981, pàg. 169